24.12.2022 - 20:40
|
Actualització: 24.12.2022 - 21:20
La tendència internacional cap al consum de vins naturals es consolida. Com més va són més i fan més bons vins els elaboradors que no afegeixen sulfits al vi. Acompanyant aquest fenomen, també el col·lectiu de consumidors creix cada any i també com més va més sommeliers i prescriptors en general opten pel vi natural o de mínima intervenció, que és aquell que no conté sulfits afegits, que es fan servir de conservant.
Entre els vins amb sulfits i sense hi ha diferències gustatives i de comportament notables, de manera que ja hi ha sommeliers reconegudíssims, com ara Josep Roca, del Celler de Can Roca, considerat el millor sommelier del món, que comencen a formular obertament aquestes diferències i a qüestionar com els sulfits fan més estret el vi en boca.
Dins el tast de quaranta panses blanques que va organitzar fa uns mesos la revista Papers de Vi, Pitu Roca deia davant dos vins blancs semblants, fets pel mateix elaborador, l’un amb sulfits afegits i l’altre sense: “El primer vi amb sulfurós afegit té un vibrato interessant en boca, però el sulfurós el fa un vi molt més estret. El notem com més entubat, una reacció més cilíndrica i més punyent. I, atenció, que és un vi que m’agrada molt i no n’és gaire, de sulfurós, però és un vi més estret en boca i fa una acció una miqueta més angulada, causada per la protecció del sulfurós. Si ara tastem l’altre vi, sense sulfits afegits, sembla més madur, sembla més evolucionat, però l’acidesa és igual o més bona i és molt més amable en boca i no està encotillat ni intubat.”
Dit això, us presentem deu vins dels Països Catalans sense sulfits afegits per a descobrir. Tenen un preu entre deu euros i vint-i-un. Els ha triats el prescriptor Marc Ribera, que impulsa la vinateria Venivinum de Barcelona. Entre el miler de referències de què disposa, en té una setantena que són vins sense sulfits. Ribera explica que els vins naturals ja representen entre el 15% i el 20% de la facturació total de la botiga.
Molts dels projectes vinícoles centrats en els vins naturals provenen de persones compromeses amb la terra i el paisatge, la natura i l’acció contra el canvi climàtic. I així ho mostren a les etiquetes, amb eslògans com ara: vins nus, vins partisans, vins amb consciència, vins sans… Explica Marc Ribera: “La majoria etiqueta en català i té una postura política.” Molts d’aquests projectes no són adscrits a cap denominació d’origen.
Com que els vins naturals acostumen a estar reduïts i quan s’obre l’ampolla poden aparèixer aromes no desitjats, per poder-los tastar en condicions i amb la seva màxima expressivitat, Ribera recomana d’obrir-los amb temps i, una volta a la copa, treballar-los una mica, que vol dir remenar-la: “Un vi natural és un vi viu. Sempre dic que a la segona copa els vins naturals ja es mostren com són: nets, feliçment sorprenents, alliberats.” Al llarg de l’àpat o de l’aperitiu, aquests vins poden viure una evolució, generalment cap a una vivesa més intensa.
Els deu vins proposats:
Tuets. La Serra. Ancestral 2021
Comencem amb el celler Tuets, situat a Aiguamúrcia, a l’Alt Camp. El seu ancestral (escumós d’una sola fermentació), fet amb raïm de trepat, té un color ataronjat molt bonic. És un vi sensacional. Molt, molt sec, que s’adiu amb un àpat greixós. I només té nou graus alcohòlics. De manera que en podeu beure sense que us pugi al cap. És un celler que fa petites vinificacions. D’aquest ancestral n’han sortit tan sols 1.431 ampolles. La Serra és el nom de la finca d’on treu el trepat per a fer aquest vi.
Cueva. Vi negre 2020
El següent vi que hem triat és del celler de Mariano Cueva, un elaborador del País Valencià, de Requena. Aquest vi és fet a partir de les varietats monestrell i garnatxa. La monestrell és molt en voga, perquè aguanta millor la calor que unes altres varietats i això és un avantatge arran del canvi climàtic. I que sigui un 2020 també està molt bé, perquè cal remarcar que els vins naturals, si es conserven bé, també tenen capacitat d’envelliment. No cal que us els begueu durant l’any. Mariano Cueva és un home de mitjana edat molt particular i curiós, un enamorat de les fermentacions i no para d’experimentar en aquest camp.
Siuralta Orange 2021
El celler Vins Nus és un projecte en l’àmbit dels vins naturals d’Alfredo Arribas, al Priorat. Els vins orange de fet són els vins brisats de tota la vida. Vins que fermenten amb les pells. Aquest Siuralta és un vi que conté 35% de carinyena blanca, 35% de garnatxa blanca i 30% de malvasia. Té una graduació alcohòlica de 13 graus. El vi s’elabora en àmfores durant sis mesos i té la particularitat que aquestes àmfores s’estan en un tancat a sobre la Serra del Montsant. És impressionant.
Tinc Set. Ancestral 2022
Del celler Mas Candí, a l’Avinyonet del Penedès. Conté 60% de xarel·lo i 40% de parellada. Es vinifiquen totes dues varietats juntes amb inox i s’acaba la fermentació a l’ampolla. Abans de sortir al mercat s’està vuit mesos en ampolla. És un escumós molt gustós, gens complicat, per a fer una copa a mitja tarda.
Carlania. Els Plans 2017
El celler Carlania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, a més de fer vins naturals treballa segons els principis de l’agricultura biodinàmica. En Jordi i la Sònia tenen un ramat d’ovelles que s’estan a la vinya. Els Plans és una finca d’una hectàrea, de merlot plantat el 1997, a 510 metres d’altitud. És el primer vi que van fer. És un cupatge d’un 75% de merlot vinificat amb maceració llarga i un 25% de trepat amb maceració carbònica. Té 14,5 graus.
Clos Lentiscus. Sumoll. Blanc de Noirs. Brut Nature
Clos Lentiscus té el celler a Sant Pere de Ribes. Aquest cava elaborat segons el mètode tradicional de dues fermentacions, és completament natural. Això té la seva dificultat, que radica en el fet que la segona fermentació alcohòlica també és feta amb llevats autòctons (peu de tina fets a partir de most congelat). Aquest escumós és una referència, un clàssic. Té una criança de trenta-sis mesos en ampolla amb les seves mares. I fet amb sumoll!
Talcomraja. 6 Vincles 2020
6 Vincles és la gran troballa d’aquest any. Un vi tranquil, 100% de pansa blanca del celler Talcomraja, situat a Arenys de Munt, al Maresme. Per què la gran troballa? Tal com em va explicar en Joan Munich, el 2020, arran de l’atac de míldiu que van patir les vinyes, va incorporar en aquest vi el raïm d’una feixa que fins aleshores col·locava en uns altres vins. Però aquest raïm sorprenentment va aportar al vi uns anisats sensacionals.
Finca Parera. FAK Fins als Kullons 2021
És una ampolla d’un litre, que conté una tercera part de tres varietats: xarel·lo, sumoll i garnatxa blanca. El celler és l’antiga cooperativa de Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès. Un claret tradicional, elaborat de manera natural en cups de ciment, amb les pells i sense la rapa. És un vi fàcil de beure, un glu glu total. Aquest celler del Rubén Parera, un personatge emblemàtic, forma part de l’associació Renaissance des Appellations, un grup de cellers biodinàmics, que deu tenir una mica més de dos-cents associats de tretze països d’arreu del món. A l’Estat espanyol n’hi ha sis, cinc dels quals són catalans.
La Gutina. Demontre 2021
El celler La Gutina, de la Bàrbara i en Joan Carles, és situat a Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, a la falda de les Alberes. Ells són una referència en vi natural també. És una zona deliciosa, on hi ha una ruta de dòlmens. Els seus vins tenen una certa salinitat. Demontre té 13 graus i és fet de les varietats garnatxa negra, carinyena i garnatxa roja. En fan poques ampolles, 4.644. Aquest vi és una meravella per beure acompanyant uns canelons.
Dasca Vives. Jovent 2021
El celler Dasca Vives va ser el celler que va rebre la multa del Departament d’Agricultura per haver posat el topònim Valls a les etiquetes. Aquest fet denunciat a les xarxes socials va generar un moviment de revolta que va propiciar la creació dels Vinyataires Lliures el 2020 i aquest febrer el naixement del Gremi dels Vinyataires Lliures. El vi triat de Dasca Vives conté garnatxa, ull de llebre i trepat. Té 13 graus. És un vi fàcil de beure, un vi de taula per gaudir sense problemes. El més econòmic de tots deu.
