Deu propostes per a un carnaval pandèmic que no es vol disfressar de dol

El Carnaval és una de les festes més celebrades arreu del país i una de les que es manifesta de maneres més diverses. És temps d’excessos, sàtira, transgressió i rauxa, que en molts indrets es personifiquen en la figura del rei Carnestoltes. Enguany la festa serà molt diferent però això no vol dir que sigui menys viscuda. Moltes poblacions s’han adaptat per celebrar amb seguretat els balls de màscares, concursos de disfresses i enterraments de la sardina. De Dijous Gras a Dimecres de Cendra, no hi haurà rues ni grans àpats populars però sí que d’una manera o altra viurem la setmana més boja de l’any.

Per tot plegat hem fet una tria dels deu carnavals més destacats que se celebraran enguany i com es duran a terme. No els deixeu escapar!

Alaior. L’ajuntament d’aquesta població ha preparat una festa virtual girarà entorn, un any més, del sabater Bernat Figuerola. Enguany el personatge sortirà a desfilar per tots els carrers i així tothom el podrà veure des dels balcons i finestres de casa. També hi haurà rondalles, taller de màscares i l’esperat testament.

Barcelona. De l’11 al 17 de febrer la ciutat es prepara per celebrar l’arribada de ses majestats el rei Tòtil Tocatdelala i la reina Belluga. Diuen que la reina ha emmalaltit greument de tristesa en un any sense grans festes i el rei se les haurà d’empescar per fer-la riure i que el Carnaval torni a la ciutat. Amb aquesta història, la companyia els Comediants ha ideat una sèrie de càpsules que s’aniran penjant durant la setmana. A més, el Dijous Gras a les 18.00 es retransmetrà virtualment l’Arribo i la tradicional Taronjada (documentada l’any 1333), i el Dimecres de Cendra a les 18.00 es podrà veure l’Enterrament de la Sardina. D’una altra banda, s’ha editat un programa virtual amb un centenar d’activitats que han organitzat les entitats i associacions veïnals i que se celebraran durant la setmana als centres cívics, casals de barri i cases de la festa.

Pego. Amb el títol ‘Pego pinta el Carnestoltes’, el carnaval més multitudinari del País Valencià continuarà actiu a les xarxes. Els dilluns 8 i 15 de febrer es farà un tutorial de màscares i els dissabtes 13 i 20 un taller de maquillatge. D’aquesta manera, els participants als tallers creatius podran presentar les seves propostes a un concurs popular.

Roses. El Carnaval de Roses és un dels més concorreguts de l’Empordà, juntament amb els de Palamós, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Enguany, la festa es trasllada als balcons. Una iniciativa veïnal convida a sortir disfressat al balcó el dissabte de Carnaval (13 de febrer a les 17 h) i ballar amb la música que cadascú tingui a casa.

Sitges. És un dels carnavals més potents del país i diuen que això és així per l’eterna rivalitat entre dues entitats sitgetanes: el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de fer la celebració. Enguany la festa es trasllada a les xarxes amb xerrades, concursos i la recuperació del Telefot, una iniciativa televisiva que s’emetia només per Carnestoltes. En aquesta avinentesa, servirà per a fer arribar les activitats d’un any normal en un format diferent. Tampoc no hi faltarà el plat per excel·lència del Carnaval sitgetà: el xató.

Solsona. L’element més popular del Carnaval de Solsona són els gegants bojos, una família de gegants amb els braços de goma que en giravoltar peten contra els qui gosen acostar-s’hi. La festa no es podrà fer al carrer, però sí que s’han fet diverses propostes per mantenir viu l’esperit festiu. N’és una la recuperació del gegant del Pop, una figura molt gran que havia existit fa dècades. Ara es vol recrear convertint-lo en un gegant adaptat per a persones amb discapacitat, podent-hi encabir una cadira de rodes a l’interior. La figura es construirà gràcies a una campanya de micromecenatge, que podeu consultar ací.

Torelló. Conegut com el Carnaval de terra endins, és un dels més populars del país. Es caracteritza pel Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva protagonitzada per gegants, nans i bestiari amb característiques inusuals. Enguany es rebateja amb el nom de “Carnaval de portes endins” i inclourà una exposició interactiva que repassarà els quaranta-tres anys de la festa.

Vilanova i la Geltrú. Aquesta festa tan emblemàtica també es transforma en una celebració sense actes al carrer. La celebració arribarà a les cases per la televisió, que recordarà els actes dels altres anys, amb les càpsules “El Carnaval de Vilanova, pas a pas”, que s’emetran pel Canal Blau. A més, es guarniran els carrers i es penjaran banderoles amb imatges simbòliques del Carnaval vilanoví.

El Villar. El carnaval d’aquest municipi dels Serrans es fa de dijous a diumenge. El van recuperar alguns veïns l’any 1981 amb els elements tradicionals que recordaven els grans i amb noves incorporacions. S’hi destaquen les botargues que, tapades i inflades completament amb teles blanques, interpel·len tothom. I la botifarra gegant anomenada ‘morca’, símbol de la carn que vetllen, cremen i soterren. Ja fa setmanes que es va anunciar que enguany la festa no es podria celebrar com toca però sí que s’ha demanat la col·laboració per a fer un recull fotogràfic del carnaval d’altres anys.

Vinaròs. És un dels carnavals més concorreguts, que l’any 2022 celebrarà el quarantè aniversari. Com la resta, enguany s’ha hagut de suspendre, però això no ha evitat que la festa es pugui viure igualment, tot i que d’una manera diferent. Per aconseguir-ho s’ha presentat el documentari Darrere la màscara: el Carnaval de Vinaròs, que vol ser una mirada interna a aquesta festa tradicional. A més, durant la setmana hom anima a anar vestit amb la típica camisola de Carnaval per a viure l’ambient festiu.