03.09.2018 - 22:00
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena està cridat a declarar avui a les nou del matí davant un jutjat civil del Palau de Justícia de Brussel·les. Tot apunta al fet que Llarena no assistirà a la vista, i és en dubte si ho farà algun dels advocats del bufet belga Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, contractat pel govern espanyol per a defensar el magistrat o bé presentaran un escrit. La vista, però, arriba després d’un canvi de rumb del govern espanyol sobre el cas. Primer, l’executiu de Pedro Sánchez va anunciar que no defensaria Llarena, però pocs dies després la pressió del PP, de Cs i de les associacions de jutges i fiscals van obligar el PSOE a rectificar. El ministre Josep Borrell i el magistrat del Tribunal Constitucional Cándido Conde Pumpido van ser els qui van forçar Sánchez a canviar de posició, segons la premsa espanyola, per a passar a destinar mig milió d’euros a la defensa d’un jutge investigat en un altre estat de la UE de vulneració de drets fonamentals.
La presentació de la demanda civil per part del president Puigdemont i els consellers exiliats es basa en una acusació de vulneració del seu dret de presumpció d’innocència, del dret d’honor i de falta d’imparcialitat de Llarena. Demanen una condemna simbòlica d’un euro, que assumiria a més dels costs del procés judicial.
Innegablement, una condemna suposaria un nou revés per la justícia espanyola i tindria efectes sobre el judici del Suprem contra els presos polítics i la resta de dirigents independentistes encausats. Per aquest motiu, a la judicatura espanyola hi ha motius pel nerviosisme de Llarena i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de fer befa de la demanda, Llarena va demanar empara al CGPJ, amb dos mesos de retard respecte dels deu dies hàbils que tenia per a fer-ho. I l’òrgan de govern dels jutges espanyols, amb una forta polèmica interna inclosa, hi va acabar accedint.
1. Llarena està obligat a comparèixer?
No. El jutge no ha anunciat públicament la seva intenció, però els mitjans espanyols donen per fet que Llarena no compareixerà davant la justícia belga. En el seu lloc pot assistir-hi l’advocat belga contractat pel govern espanyol, Hakim Boularbah. Però ni tan sols el lletrat és obligat a personar-se al Palau de Justícia de Brussel·les. Poden simplement presentar un escrit amb els arguments de la defensa i les consideracions que creguin oportunes.
2. Pot continuar el judici sense la presència de Llarena?
Sí. Si el jutge belga decideix d’estudiar la demanda civil de Puigdemont i els consellers exiliats, el procés judicial pot continuar en absència de Llarena. De totes maneres, el magistrat pot continuar representat en la causa pels seus advocats. S’espera que avui només sigui una vista preliminar.
3. Quina decisió pot prendre avui el jutge belga?
El ventall és obert. Pot escoltar els arguments de les dues parts i, davant la probable absència de Llarena, suspendre i la vista i tornar-lo a citar més endavant o ajornar el cas. També pot optar per no citar-lo i continuar amb el procés judicial. Per últim, pot arxivar la demanda i cloure així el cas.
4. Quant temps pot passar fins que el jutge belga prengui una decisió?
És indeterminat. Christophe Marchand, advocat belga de Puigdemont i els consellers, advertia en una entrevista a VilaWeb que depenia de la reacció del jutge belga davant aquesta demanda, que qualificava de ‘peculiar’. A més, va afegir que el magistrat hauria de reflexionar profundament abans de condemnar un jutge d’un altre estat de la Unió Europea i que caldria argumentar-ho sòlidament.
5. L’error de traducció de les paraules de Llarena pot esmenar-se?
Sí. Avui mateix l’equip d’advocats de Puigdemont i els consellers informarà el jutge de l’error en la traducció de les paraules de Llarena, el qual s’ha utilitzat per a acusar-los de mala fe processal i de manipulació. L’advocat Gonzalo Boye, però, va recordar que alguns documents enviats per Llarena al Tribunal Superior de Slesvig-Holstein també contenien errors de traducció i que simplement va informar-se posteriorment al tribunal per a esmenar-los.
6. Quina condemna pot rebre Llarena?
La demanda només demana un euro simbòlic. Llarena pot rebre una condemna per parcialitat i per haver vulnerat el dret de presumpció d’innocència de Puigdemont, Ponsatí, Comín, Serret i Puig. A més, com a part condemnada hauria de pagar els costs del procés judicial. Més enllà dels diners, la condemna afectaria el descrèdit professional del jutge i deixaria la justícia espanyola en un entredit i novament qüestionada per un tribunal europeu.
7. Quin efecte tindria una condemna sobre el judici contra l’1-O?
Una sentència condemnatòria contra Llarena seria devastadora per la instrucció que ha fet del procés d’independència. La justícia belga conclouria que ha estat parcial i contaminada per opinions polítiques i que, per tant, el judici contra l’1-O no seria just. En l’àmbit de la jurisdicció espanyola, el Suprem podria fer els ulls grossos i continuar endavant amb el judici i el processament per rebel·lió i malversació contra els presos polítics. Ara bé, seria un revés dur pel Suprem i el mateix Llarena, que se sumaria al rebuig de les euroordres. Així mateix, la condemna podria ser un argument més pel judici internacional al Tribunal d’Estrasburg o en una altra instància judicial que pot venir després de la probable condemna del Suprem espanyol contra els presos polítics.
8. I si el jutge belga dóna la raó a Llarena?
És una opció no gens menyspreable, atès que pot ser difícil que el tribunal belga decideixi de condemnar un jutge espanyol, membre de la Unió Europea. La defensa de Puigdemont i els consellers exiliats pot recórrer contra la decisió del jutge belga al Tribunal d’Apel·lació belga. Després, al Tribunal Suprem de Bèlgica. I, per últim, al Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg. De la mateixa manera, la defensa de Llarena pot fer el mateix recorregut judicial.
