Els deu pilars del llenguatge planer que impulsarà la Generalitat

“Entre dues explicacions, escull la més clara; entre dues formes, la més elemental; entre dues expressions, la més breu.” Aquesta cita d’Eugeni d’Ors presideix la pàgina web sobre comunicació clara de la Generalitat de Catalunya, que aquesta setmana és notícia, perquè el govern ha aprovat un seguit de mesures per a millorar la comunicació amb els ciutadans.

Amb aquesta iniciativa, el govern vol incorporar la comunicació clara i el llenguatge planer en tots els continguts i documents que emeti l’administració. Els treballadors públics que elaboren escrits adreçats als ciutadans hauran de seguir la Guia de la comunicació clara de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball serà coordinat per un grup on hi haurà representants de cada departament, presidit pel director general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana.

El moviment en favor del llenguatge planer (plain language) en la comunicació amb els ciutadans va néixer als Estats Units d’Amèrica el segle passat. Als anys setanta es va incorporar en els documents de l’administració nord-americana. Al segle XXI, l’afany de claredat de llenguatge de l’administració ha arribat tant a la Unió Europea com, individualment, a França i Alemanya, per exemple.

Vegem els deu elements principals del llenguatge planer i la comunicació clara que vol impulsar la Generalitat:

1. Per on comencem?

La millor manera d’aconseguir que un text sigui eficaç és fer-nos un seguit de preguntes abans de començar-lo a escriure. La guia ens indica què ens hem de demanar:

• Sobre quin tema redactem el document? És un tema ampli? Es pot dividir?
• Per què fem el document? Què volem que passi quan el destinatari l’hagi llegit?
• Per a qui el redactem?
• Com rebrà el document el destinatari? Per correu electrònic, a la web…?
• Quin és el missatge clau que volem transmetre? Cal que el destinatari l’entengui amb un cop d’ull.
• Quines preguntes o inquietuds tindrà el qui llegeixi el text? Pensem bé en allò que inquieta el possible lector.
• Com revisarem i comprovarem l’eficàcia del document? Cal disposar d’eines de revisió lingüística o de revisors de confiança.

2. Mantinguem l’ordre sintàctic habitual

Perquè s’entengui bé, una frase ha de tenir una bona estructura. I la millor és “la de sempre”: subjecte + verb + complements (directe + indirecte). Els complements circumstancials de temps i de lloc tant poden anar al final com al començament. Aquest ordre ajuda el lector a entendre i a retenir el missatge i serveix per a evitar estructures forçades, duplicacions i excés de signes de puntuació.

El manual posa aquest exemple de frase ben construïda:

La Generalitat construirà deu habitatges de protecció oficial per a joves a Argentona el 2022.

I la desglossa així:

• Subjecte: qui fa l’acció (la Generalitat).
• Verb: quina acció fa (construir).
• Complement directe: quin resultat té l’acció (deu habitatges de protecció oficial).
• Complement indirecte: qui és el destinatari de l’acció (joves).
• Complement circumstancial de lloc, temps o manera: quan, com o on (a Argentona, el 2022).

3. Fem servir la veu activa

La guia fa èmfasi en un altre aspecte gramatical: l’ús de la veu activa sempre que sigui possible, per a reconèixer de seguida el subjecte d’una frase. Per exemple, en compte de:

Les llistes de puntuació són presentades periòdicament per l’òrgan competent.

Val més:

L’òrgan competent presenta periòdicament al web les llistes de puntuació.

4. Brevetat i concisió

El manual proposa que les frases i els paràgrafs siguin curts, amb una idea per frase. I ho justifica dient que avui, a internet, la gent no llegeix com es llegeix un llibre, sinó que hi passa per damunt. “Per això –insisteix– els continguts han d’oferir la informació de manera ràpida, eficaç i sense distraccions.” De tota manera, tampoc no aconsella que totes les frases siguin breus ni, sobretot, inconnexes. “L’estil més adequat és aquell que combina frases breus amb oracions coordinades i subordinades connectades amb un sentit lògic.”

Quatre consells per a redactar texts breus:

• Eliminar tot allò que sigui sobrer.
• Procurar que els títols no passin de cent caràcters.
• Desenvolupar una idea per frase sempre que es pugui.
• Si cal redactar un text llarg, dividir-lo en paràgrafs i desenvolupar una sola idea en cadascun. Per fer més amena la lectura, afegir-hi imatges il·lustratives.

5. Fem un ús adequat dels connectors

Quan redactem, escrivim les frases l’una darrere l’altra i les hem de “lligar” perquè el lector no perdi el fil. Aquests lligams s’estableixen amb els connectors, és a dir, mots o locucions que relacionen oracions. N’hi ha de moltes menes i va bé de tenir-ne una llista a l’abast per a poder triar el més adient a cada cas.

A les pàgines 21-24 de la guia, hi trobareu connectors per a indicar causa (atès que, gràcies a…), conseqüència (per tant, de manera que…), condició (si, en cas de…), finalitat (per a, per tal que…) i oposició i concessió (en canvi, tanmateix…). I, a més, també hi ha expressions que ens serveixen per a introduir un tema (L’objectiu principal, Aquest document tracta de…), encetar un tema nou (Respecte de, Un altre punt és…), marcar l’ordre (Primerament, Per acabar…), fer distincions (D’una banda, Altrament…), continuar sobre un mateix punt (A més, Així mateix…), posar èmfasi en un punt (És a dir, Dit d’una altra manera…), posar exemples (per exemple, com ara…), resumir (En resum, Globalment…) i acabar (Així doncs, Finalment…).

6. Un vocabulari comú, precís i estàndard

A l’hora d’escriure, la guia proposa d’emprar paraules comunes i habituals, i defugir tecnicismes, arcaismes i dialectalismes. Alguns exemples:

• intencionalitat → intenció
• influenciar → influir
• finalitat → fi
• problemàtica → problema
• amb anterioritat → abans
• donar resposta → respondre
• implementar → aplicar

7. Evitem mots buits

El document remarca que hi ha mots que no aporten significat a la frase. Cal estalviar-se’ls. Per exemple:

• la relació existent → la relació
• les diferents situacions d’aprenentatge → les situacions d’aprenentatge
• l’anàlisi realitzada → l’anàlisi

Alhora, proposa de canviar locucions verbals per verbs simples sempre que sigui possible:

• procedir a una avaluació → avaluar
• realitzar un examen → examinar

I encara recomana d’evitar paraules comodí com ara factor, element, fet, assumpte, qüestió, conjunt, tema, problema, dir, fer, posar i substituir-les per sinònims amb un significat més exacte.

8. Posem atenció als títols i subtítols

Quan titulem un text hem de pensar en qui el llegirà. El títol ha de cridar l’atenció gràficament (el disseny, la sort de lletra, la mida… tot ha d’ésser ben pensat) i ha de tenir unes característiques perquè se n’entengui de seguida el contingut. La guia ens dóna consells com ara:

• Escriguem títols curts i que descriguin el contingut que emmarquen.
• Fem servir les mateixes paraules que faria servir el lector per cercar-lo.
• Si un text és molt llarg, fem-lo més entenedor dividint-lo en parts i posant un titolet a cada part.

9. Revisem el text seguint una llista de control

Quan tinguem el text escrit és el moment de revisar-lo i comprovar si hem seguit tots els passos. Per això va bé de sotmetre’l a una llista de control eficaç. Com més punts de la llista compleixi el text, més planer i entenedor serà. Heus-la ací:

• El títol dóna una idea de què tracta el contingut.
• Les frases tenen menys de trenta paraules.
• En frases llargues s’utilitzen bé els signes de puntuació.
• Al principi del text hi ha una introducció que contextualitza el document.
• Les enumeracions es presenten en llistes.
• L’ordre sintàctic de les frases és subjecte + verb + complements.
• Els verbs són en veu activa.
• Les paraules tècniques, les abreviatures i les sigles són explicades.

10. Superem els prejudicis sobre el llenguatge planer

Un apartat interessant de la guia es titula “Set mites del llenguatge planer”. Hi trobareu arguments per a desfer-vos dels tòpics que potser us condicionen a l’hora d’escriure. Aquests són els set mites que no us han de frenar a escriure amb llenguatge planer:

• No necessito texts en llenguatge planer, perquè qui em llegeix és una persona experta.
• No em valoren seriosament si escric en llenguatge planer.
• No es pot redactar un text legal en llenguatge planer.
• El nivell del llenguatge planer és molt baix.
• No és prou concís.
• No hem de canviar la manera de comunicar-nos si la que fem servir usa fórmules que s’han fet servir sempre.
• No és prou professional.

Paga la pena que hi feu una llegida (pàgina 8 de la guia) si encara no esteu convençuts de la importància del llenguatge planer.