31.03.2018 - 22:00
Quan aneu pel carrer, us heu fixat amb la quantitat de locals que hi ha amb la porta abaixada i molt atrotinats? Els podeu trobar a tots els carrers de segona o tercera categoria comercial, als barris on, de mica en mica, el canvi d’hàbits de compra dels veïns ha anat buidant l’entorn de negoci. En molts casos, a més, són propietat de persones que s’han fet grans i han aguantat fins al final però que no han trobat a qui traspassar el local. El seu futur, amb la consolidació dels eixos comercials i l’augment de les compres a internet, és molt fosc. Quin és? Ho heu pensat?
D’altra banda, cada dia sentim avui com n’és, de problemàtic, trobar un lloguer. ‘No hi ha producte’, diuen els professionals. I és ben cert. L’oferta és molt escassa però la demanda ha crescut d’allò més. Això n’ha disparat els preus fins a un sostre al qual molta gent –sobretot joves‒ no té accés, atesos els baixos salaris que cobra. Ja fa uns quants anys que Amat Immobiliaris va rere la idea de transformar els locals buits en habitatges socials. Però el cert és que, on l’han presentada fins ara, els ajuntaments s’han fet l’orni adduint motivacions diverses. Poc convincents, tot s’ha de dir.
Precisament dimarts passat, el dia 20, a la Setmana del Comerç, organitzada pel CCAM (Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya), es va fer un acte molt interessant en el qual RETAILcat presentava l’estudi Què fem amb els locals buits dels carrers no-comercials? Què necessiten les ciutats? conjuntament amb Amat Immobiliaris. D’entrada, em va cridar l’atenció saber que a Catalunya hi ha actualment més de 30.000 locals comercials buits i que molts d’ells fa més de cinc anys que estan en aquesta situació, la qual cosa suposa, entre més, un greu problema a causa del deteriorament material i el perill elevat d’incendi. I, tal i com van les tendències del comerç, això anirà a més any rere any. Fixeu-vos en la dada: mentre que l’ocupació de locals és avui de més del 90% als eixos comercials, a la perifèria baixa al 68,8% de mitjana.
Joana Amat, vice-presidenta d’Amat Immobiliaris, va aportar un reguitzell de dades sobre la necessitat d’habitatge social per a joves i gent gran. ‘Hi ha una necessitat d’habitatge social per a joves, especialment a l’àrea metropolitana’, va dir. Va parlar dels riscos d’expulsar-los. ‘Els últims deu anys, els joves de vint-i-cinc a trenta-quatre anys que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona han disminuït un 27,4% ‘. I també dels inconvenients que genera l’envelliment de la població. ‘La xifra de persones de més de seixanta-cinc anys que viuen soles ha augmentat un 14,3%. Un 77% en són dones. A més, cal tenir en compte que el 19,3% dels habitatges té dèficits d’accessibilitat i que l’edat de mitjana dels habitants dels edificis de Barcelona és de cinquanta-dos anys i mig’, va afegir.
També va esmentar la impossibilitat de moltes persones a fer front al lloguer. ‘El cost continua creixent. El 42,6% tenen una sobrecàrrega (el lloguer supera el 40% dels ingressos de la llar), mentre que la mitjana de la UE de lloguers amb sobrecàrrega és del 27,9%’.
I, del comerç, què en va dir? Joan Carles Calbet, President de RETAILcat, va recordar la gran transformació a què és sotmès el sector. ‘Les grans empreses del comerç al detall acualment fan una aposta dual: la venda online i les grans botigues insígnies. Aquest fet agreujarà encara més el fenomen que plantegem a l’estudi. La quantitat de locals buits continuarà augmentant’. Val a dir que RETAILcat representa entitats com Barcelona Oberta, Cecot, Comertia, Fundació Barcelona Comerç i Fundació Comerç Ciutadà, amb un total de 32.000 establiments comercials repartits per tot el territori català (més del 30% d’establiments).
La conclusió a la qual arriba l’estudi és que cal repensar els usos d’aquests locals ubicats a carrers no-comercials en un replantejament global de la ciutat. L’estudi afirma que ‘més d’una tercera part podrien convertir-se en habitatge. Això significaria més de 10.000 habitatges socials per a joves i gent gran, cinc vegades més dels que es lliuren en lloguer social, segons les dades de l’Agència de l’habitatge de Catalunya’.
Evidentment, els autors de l’estudi no creuen que aquesta mesura serà la solució pel problema de l’habitatge, però són conscients que pot obrir una porta a un camp que no es pot menysprear i que no existeix fins ara. Tant Joana Amat com Joan Carles Calbet saben que hi ha problemes per a dur a terme la transformació, legals la majoria, com ara el canvi d’ús del local. Tanmateix, pensen que la solució passa per una implicació seriosa de les administracions i asseguren que el problema, en el fons, és de voluntat política.
A mi, la idea em sembla bona perquè és de les poques que hi ha al món de l’economia que és de win-win, és a dir, en què guanyaria tothom: els actuals llogaters frustrats perquè afrontarien una oferta més gran que fins i tot podria frenar l’alça dels preus en alguns llocs, els propietaris perquè significaria una revaloració del seu patrimoni, i el veïnat perquè viuria una millora evident de l’entorn en què es mou cada dia.
Evidentment, la transformació del comerç al detall i dels locals buits no és cosa d’aquí només, sinó que s’anirà generalitzant. Per tant, les conclusions per a Catalunya són perfectament extrapolables a la resta del país. Desconec si existeixen anàlisis semblants de la situació a més localitats de les Illes i del País Valencià, però, si no fos el cas, fóra bo que se’n fessin. Res a perdre i molt a guanyar…
