Deu jocs de falda que heu de saber

Les interaccions amb els adults són la primera font d’aprenentatge de la llengua que tenen els humans, en general. En aquests primers anys, els jocs de falda, juntament amb les cançons, hi tenen un paper principal. Sortosament, avui dia encara hi ha molts jocs de falda vius i persisteix un gran interès –de pedagogs, de mestres i de pares– a aplegar-los en paper, en àudio i en vídeo.

Què són i què contenen els jocs de falda?

Al començament d’aquest vídeo hi trobareu molt ben explicat què són els jocs de falda. S’hi presenten com les primeres propostes culturals que fem als nostres fills. En els jocs de falda hi ha un text, una estructura musical i un moviment. El text sol parlar de la descoberta del cos o de l’entorn més immediat, amb una característica que hi sol tenir un gran paper: la picardia, la murrieria. La música d’aquests jocs és molt simple, de vegades de dues notes o tres. I el moviment, també fàcil, és interactiu, de manera que s’estableix un diàleg, una reciprocitat, mitjançant el cos. En definitiva, en un joc de falda hi ha plaer i diversió, però alhora exigència, perquè el nen ha d’aprendre a esperar, a escoltar i a moure’s de manera pertinent.

Els experts distingeixen entre moixaines (jocs suaus, per a nens molt petits, en què els adults els acaricien la cara o una part del cos) i jocs de falda (en què el nen és assegut a la falda o a les cames de l’adult, i que poden ésser per a balancejar, per a cavalcar, per a fer molla, etc.). Per qüestions pràctiques, en aquest article no farem aquesta distinció.

Deu jocs de falda

Tot seguit us presentem una selecció de deu jocs de falda, espigolats entre la gran quantitat que n’hem trobat, alguns de cap a cap dels Països Catalans. És un veritable tresor cultural i lingüístic. D’alguns d’aquests jocs, n’hi ha qui-sap-les variants i tan sols n’hem consignades algunes. Us suggerim que ens ajudeu a completar aquest recull amb els vostres comentaris. Per raó de la llargada, no us donarem indicacions sobre la música i els moviments de cada joc, però hi inserirem vídeos que us poden orientar. I, al final, hi trobareu una breu llista de recursos.

Aquest és el pare

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest diu:
—Piu! Piu! No hi ha res dintre del niu?

Finals alternatius:

—Piu! Piu! Jo vull sortir del niu!
—Piu! Piu! Que no n’hi ha pel caganiu!

N’hi ha moltíssimes versions. Per exemple aquesta, popular en força indrets del País Valencià:

Este és el pare,
esta és la mare,
este demana pa,
este diu que no n’hi ha.
Garranyiu, garranyau.
Tanqueu les figuetes en clau.

Finals alternatius:

—Garranyeu, garranyeu. Xinxeu, que en el caixonet n’hi ha un trosset.
—Corronxet, corronxet. A la pastera n’hi ha un trosset.

O aquesta altra versió, popular a les Illes:

Aquest és son pare,
aquesta és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i aquest és es porcellí qui fa:
nyic, nyic, nyic!

Finals alternatius:

—i aquest és el porcellet que demà han de matar!
—i aquest, gorrinet xim xim!

En aquest apuntament, n’hi trobareu encara més versions.

Ralet, ralet

Ralet, ralet, ralet.
Paga, dineret!

Final alternatiu:

Pica dineret!

També s’hi pot afegir:

Maneta blanca,
maneta rosa,
per tot camina,
per tot es posa.
Tot ho regira
del seu indret.
Ralet, ralet,
paga, paga dineret!

Arri, arri, tatanet

Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar,
per sopar,
per a en / la [nom de la criatura] no n’hi ha!

També n’hi ha qui-sap-les versions (i finals diferents). Per exemple, el panellet es canvia per un formatget. I en alguns indrets no van a Sant Benet, sinó a Ceret:

I encara n’hi ha una versió amb una somera en compte d’un tatanet:

Arri, arri, somereta,
anirem a Son Bigot,
trobarem en/na [nom de la criatura]
que fa coques amb arrop.
Pip, pop, pip, pop.

Mixinetes

Mixinetes,
arrapadetes,
vindrà el gatet,
farà sopetes.
A on?
Xap!, xap!, xap!
A les galtetes!

Ball manetes

Ball manetes,
toca galtetes,
toca-les tu
que les tens boniquetes.

La ball, ball,
la cueta de la gallina;
la ball, ball,
la cueta del nostre gall.

Nostre gall és cantador,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall és cantador,
canta de dia i de nit no.

N’hi ha que encara hi afegeixen:

Nostre gall n’és tan bribó,
canta de dies, canta de dies;
nostre gall n’és tan bribó,
canta de dies i de nits no.

La variant principal comença dient “Mà i manetes”, continua igual que la versió anterior i acaba així:

Nostre gall n’és cantador,
es menja els ous de la tieta;
nostre gall n’és cantador,
es menja els ous del ponedor!

I n’hi ha, en fi, una versió molt més simple, per a nens més petits:

Pica manetes,
tan boniquetes,
pica-les bé
que el pare ja ve!

Mà morta

Mà morta,
mà morta,
pica la porta!

Hi ha qui hi afegeix això:

Peu mort,
peu mort,
pica ben fort!

Ametleta torradeta

Ametleta
torradeta,
crosta d’ou,
vint–i-nou,
herba seca
per al bou.

Lo bou i la vaca
masteguen l’estaca.
Lo pare vicari
s’ha trobat un reliquiari.
De que sí, de que no,
lo pare Vicent lo guitarró

N’hi ha una versió alternativa, més breu:

Ametleta
torradeta,
corfa d’ou,
vint-i-nou.

El bou i la vaca,
rosega l’estaca.
Rosega-la bé,
que el pare ja ve.

Quan vagis a la carnisseria 

Quan vagis a la carnisseria
no compris carn d’aquí,
ni d’aquí…
ni d’aquí,
sinó d’aquí,
que n’hi ha un bon bocí!

Una coqueta

Una coqueta
de sal i oli,
d’oli i de vi.
—Per on ens l’hem de menjar?
—Per aquí, per aquí, per aquí!

N’hi ha una versió més simple:

Una coqueta
de sal i oliet.
Nyam, nyam, nyam, nyam, nyam:
a la boqueta.

Anirem a París

Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran
quin cavall més bonic.

Al pas, al pas…
al trot, al trot…
al galop, al galop!

La tasca continua

La feina de recollir aquests jocs encara no s’ha acabat. Ara fa quinze dies que vaig fer una crida a Twitter per aplegar texts de jocs de falda. No tan sols en vaig descobrir de nous per a mi, sinó que em vaig adonar que n’hi havia una variació de versions –sobretot de finals– que no hauria sospitat mai. I, ves per on, em va arribar algun joc que no he sabut trobar en cap recull, com ara aquest del Rosselló (aportat per Joan-Pere Le Bihan Rullan):

Clic clic,
hi posi el dit.
Turulleta,
avellaneta,
closca d’ou,
vint-i-nou.
Trenta, quaranta,
Madama Gargallanta.
Un cabdell de fil,
mil!

[Quan dius “mil” el nin ha d’agafar el teu dit…]

En voleu saber més?

• Una web: Jocs de falda. Paraules i música, joc i moviment (amb un banc de dades que conté moltes versions i fonts, partitures i vídeos demostratius, etc.).

• Un rebost de recursos: Creixent al caliu: amb contes, música i jocs de falda del País Valencià, dels Països Catalans i de tot el món.

• Un vídeo: Recull de jocs de falda (Menorca TV), amb una explicació didàctica i demostracions.  

• Un llibre: Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons: aplec ampli, amb descripció dels moviments, partitures, dibuixos, aspectes que s’hi treballen, possibilitats pedagògiques… I un CD amb l’enregistrament de la majoria de cançons i jocs.