Les deu entrevistes més llegides aquest 2024 a VilaWeb

Darrer dia de l’any, moment per a reflexionar sobre tot allò que ha passat aquest 2024. I a VilaWeb ho fem repassant les entrevistes que s’han llegit més enguany, i que curiosament coincideixen amb les qüestions que han marcat l’any informativament. Us oferim la llista de les deu entrevistes més llegides perquè les pugueu tornar a llegir. N’hi ha algunes que ara, llegides amb la perspectiva que donen els mesos que han passat, són curioses, i és ben bé que han canviat moltes coses amb poc temps.

1. Gonzalo Boye: “Caurà molta gent”

A començament d’any, al gener, Gonzalo Boye concedia una entrevista a VilaWeb en què parlava amb una cruesa extraordinària. L’advocat de Carles Puigdemont aprofitava l’entrevista per fer un crit d’alerta sobre el perill que hi havia si no s’arreglava l’esquerda de la llei d’amnistia, que al seu entendre podia tenir conseqüències greus. L’entrevista arribava després de molts mesos de silenci de Boye, arran de la seva feina com a negociador de la llei d’amnistia. Una feina que li havia encarregat Junts. L’advocat alertava que, si PSOE no acceptava de retirar la referència al terrorisme de la llei d’amnistia, podria haver-hi una nova causa general contra els independentistes. L’entrevista va tenir un gran ressò, i fins i tot va tenir efecte en la política catalana i espanyol. De fet, al cap de tres dies, Junts va tombar la llei d’amnistia, amb el vot en contra al congrés espanyol, després d’haver sentit les paraules de Boye i d’haver demanat al PSOE que tragués del text totes les mencions directes als delictes de terrorisme i traïció. Finalment, la llei d’amnistia es va aprovar el 14 de març. Tornar a llegir l’entrevista onze mesos més tard fa reflexionar de valent sobre totes les coses que han passat aquest 2024 al voltant de la llei d’amnistia.

2. Antoni Bulbena: “Les persones amb ansietat tenen un cervell per a sobreviure, de guerra”

El mes de gener també vam entrevistar el doctor Antoni Bulbena, coordinador de la Unitat d’Ansietat de l’Hospital del Mar i cap emèrit de docència i recerca del Servei de Psiquiatria. Una entrevista que va causar molta curiositat entre els lectors. No és casual, atès que l’entrevista era per parlar de l’ansietat. Aquests darrers anys, la paraula “ansietat” ha entrat de ple en el nostre vocabulari habitual, però sabem què és de debò? Com ens afecta? Com podem saber si en tenim? Un 15% de la societat té ansietat, i és una de les malalties que més es tarden a diagnosticar? En general, entre deu anys i quinze. El primer problema és que el pacient pensa que no cal anar a cal metge; el troba normal, el patiment. Un altre fet poc conegut és que les persones ansioses no es transformen en ansioses, sinó que hi ha un factor genètic. Totes tenen en comú unes característiques físiques, com ara la laxitud. Aquesta és una d’aquelles entrevistes que tothom que pateix d’ansietat hauria de llegir de tant en tant per entendre què li passa.

3. Lluís Llach: “He presentat la dimissió al president Puigdemont”

El mes de febrer, Lluís Llach aprofitava una entrevista a VilaWeb per fer saber que havia deixat el govern del Consell per la República. “Quan Puigdemont, d’alguna manera, es converteix en el líder de la negociació, jo no em sento còmode i decideixo deixar el Consell.” Malgrat tot, confiava que l’organització sabria renovar-se amb el lideratge de Puigdemont. Però, lluny d’això, aquests darrers mesos el Consell per la República ha tingut multitud de crisis. Puigdemont ha deixat la presidència i s’han convocat eleccions a començament de febrer.

En l’entrevista, Llach es va mostrar contrari a la llista cívica impulsada per l’Assemblea, va ser molt clar: “M’estimo molt l’Assemblea, i no vull que es converteixi en un annex d’una futura opció política.” En aquell moment, assegurava que no era pas contrari a una quarta llista, però que s’havia de fer d’una altra manera. “Em sembla que, passés el que passés a les urnes, la llista cívica posaria en perill l’Assemblea per tots els cantons. Seria un gran error.” Finalment, la llista cívica no va prosperar, perquè els socis de l’ANC hi van votar en contra. I curiosament, malgrat que en aquesta entrevista Llach negava voler ser el nou president de l’Assemblea, quatre mesos més tard va ser elegit el nou president de l’entitat. En la seva primera entrevista com a president de l’Assemblea, explicava, precisament, que aquesta entrevista que ara recuperem ho havia canviat tot. “Aquelles declaracions em van portar molts maldecaps, tot per culpa teva… Em va començar a telefonar gent dient-me que m’havia de presentar. Entre aquesta gent, n’hi havia que jo valoro molt. I aleshores vaig mirar de valorar les comoditats i les incomoditats… A mi m’agrada pujar als trens. I vaig pensar que podia servir. Espero poder servir. Si no, confessaré el meu fracàs i tornaré a casa a escriure o a la fundació.”

4. Lluís Sánchez: “Quan em van treure un pòlip, vaig estar cinc mesos tancat a casa, pensava que m’havia destrossat la vida”

Al juny vam publicar una de les entrevistes més llegides d’enguany. En aquest cas, va ser a Lluís Sánchez, guanyador de la tercera temporada d’Eufòria. En l’entrevista ens explicava que no s’esperava guanyar el concurs de TV3, però, tal com ens deia, “al final, el vot és el que mana”. En Lluís ens va rebre als estudis de TV3 una tarda entre setmana. Tot i que ja feia dies que s’havia acabat el programa, tots setze concursants es preparaven per al concert al Palau Sant Jordi. Vam aprofitar aquella ocasió per conèixer millor i amb més profunditat la seva història de superació per dedicar-se al món de la música. Uns mesos abans que l’agafessin per fer Eufòria a TV3, havia arribat a pensar que mai més podria dedicar-se a la música, perquè el van haver d’operar per un pòlip i va estar cinc mesos tancat a casa sense ni poder parlar. La vida li tenia un tomb inesperat al cap de molt poc temps, i va acabar guanyant el programa estrella de música de TV3.

5. Pilar Benejam: “Molts responsables d’educació no han anat mai a una escola, únicament saben fer paperassa”

El mes de juliol entrevistàvem Pilar Benejam, pedagoga i mestra de mestres, amb qui vam parlar de la importància de la formació dels professors per a millorar el sistema educatiu. El seu currículum és farcit de títols i de fites. Va ser precursora de moltes coses. És doctora en pedagogia; catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB, membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; és autora d’uns quants llibres; té la Creu de Sant Jordi i uns quants doctorats honoris causa; és filla il·lustre de Ciutadella… I molts reconeixements més, que potser l’aclaparen. Amb tot, quan repassem la seva trajectòria es defineix com a fracassada perquè no ha assolit allò que ha defensat tota la vida, que és canviar la manera de formar els mestres. Benejam creu que el paper dels mestres a la societat és importantíssim i, per tant, la seva formació és fonamental. I hi ha dedicat tota la vida. A formar els mestres, a fer-los entendre que l’educació dels infants és la clau de volta de les societats democràtiques. En l’entrevista explica que estudiava i estudiava, perquè sempre pensava que no havia après res. Fins i tot, després de la tercera carrera, quan ja feia classes a l’escola de magisteri com a ajudant, va decidir d’anar a fer de mestra en una escola. “Quan sigui una bona mestra, podré ensenyar els mestres”, va dir.

6. Xavier Grasset: “Ja veia els turons de la jubilació i, de sobte, bum!”

A final de juliol vam entrevistar un dels noms del moment, el periodista Xavier Grasset. Feia pocs dies que TV3 havia anunciat un canvi a la programació de la tarda. Tancaven Planta Baixa, d’Agnès Marquès, i anunciaven un nou programa amb Xavier Grasset, La selva. Això significava un gran canvi de vida per a Grasset, que després de molts anys dirigint el Més 324 assumia un nou envit. De fet, en l’entrevista confessava que no s’esperava aquest canvi, que de fet es veia jubilant-se fent allò que havia estat fent els darrers anys. “El que em va fer decidir i sortir de la zona de confort va ser dir, ‘vinga, per què no?'” assegurava, mentre afegia que era conscient que a partir d’ara treballaria en una franja horària on hi hauria més gent mirant la feina que feia. De fet, així ha estat. El programa va començar amb unes audiències discretes, però de mica en mica ha anat guanyant el seu públic.

7. Damià Bardera: “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice”

Una de les entrevistes que ha generat més polèmica aquest 2024 ha estat la de Damià Bardera, professor de secundària, que ha publicat el llibre Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu (Pòrtic), molt crític amb el sistema. Amb més de deu anys d’experiència, Bardera confessa que durant aquest temps s’ha desencantat de l’ofici. Manté la vocació, diu, però les disfuncions del sistema pesen massa en el dia a dia. “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice.” En aquesta conversa Bardera denunciava que els professors es trobaven desprotegits del menyspreu constant dels alumnes i de les famílies, que se sentien abandonats pel departament i l’administració en general i que les noves metodologies amagaven una voluntat de deixar de formar la població que més ho necessitava. “Hi ha claustres en què la meitat dels professors van empastillats amb ansiolítics per a dormir i pastilles per a l’ansietat.”

8. Joan Llinares: “Aquesta gent són una colla de fanàtics, no volen testimonis”

Els mesos d’octubre i novembre van quedar marcats per la gota freda. Per això no és estrany que les entrevistes més llegides d’aquests dos mesos estiguin relacionades amb la catàstrofe. Entre aquestes, hi ha l’entrevista a Joan Llinares, jurista i ex-director de l’Agència Valenciana Antifrau, que afirmava que la negligència del govern Mazón exigia responsabilitats penals. Llinares deia que té gravades a la memòria les grans riuades que hi havia hagut al País Valencià les darreres dècades. Perquè algunes les havia viscudes de primera mà, les que havien fet impacte en la seva comarca, la Ribera, com ara la pantanada del 1982. Per això, perquè té aquesta memòria del mal que fa l’aigua, que és tant del país, s’esglaiava i s’indignava quan veia de quina manera el govern valencià havia negligit la seva responsabilitat de tenir cura de les persones, de protegir-les. Llinares deia que la mala gestió de l’emergència, el 29 d’octubre, s’emmarcava en el codi penal com un delicte d’imprudència greu, amb resultat d’homicidi.

9.Francesc Mauri: “Només se m’acut la via judicial perquè aquests personatges no posin en risc més vides”

Un mes després de la gota freda, entrevistàvem el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. El País Valencià encara provava d’assumir la magnitud dels estralls i la buidor de les més de 220 vides perdudes. I Francesc Mauri es mostrava contundent: “Hi ha d’haver una investigació judicial de primer ordre.” En aquesta entrevista, mostrava el seu enuig amb la gestió i no s’explicava com el govern de Carlos Mazón havia estat incapaç de plantar cara a l’emergència. “Tot allò que es podia fer malament a l’hora de prendre decisions es va fer malament”, assegurava el meteoròleg, que era molt i molt crític amb la gestió del govern valencià.

Recupereu l’entrevista a Francesc Mauri

10. Laura Vila: “Potser no m’hauria tret els testicles interns si hagués sabut que no tenien cap risc”

Aquest mes de desembre s’ha representat al Teatre Tantarantana de Barcelona Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra de teatre creada per la companyia Que No Salga de Aquí, formada per l’actriu i activista Laura Vila Kremer, la dramaturga Raquel Loscos i l’historiador de l’art Víctor Ramírez.  Va estrenar-se per primera vegada el 2021, però, tres anys després, continua tenint tan bona rebuda com el primer dia. És la història de Laura Vila, persona intersexual, i la de tanta gent més que viu aquesta realitat, que durant anys han mantingut en silenci. S’hi expliquen els diagnòstics clínics, les intervencions quirúrgiques per a fer entrar cossos diversos dins la norma, les relacions íntimes i les conseqüències de carregar la llosa del silenci. De fet, aquesta ha estat la violència més gran per a Vila: “Més que cap terminologia mèdica o les recomanacions que es van començar a posar sobre la taula per fer encabir el meu cos en un tipus de cos molt concret.” Però també proposen de fer la “rebel·lió del desig”, que pensi en la diversitat individual i fugi de la rigidesa del sistema sexe-gènere-desig. Una entrevista necessària per a conèixer realitats que encara són massa desconegudes. Segurament per això és de les entrevistes més llegides de l’any, perquè molta gent vol saber-ne més.