03.07.2024 - 21:40
Com cada any, la Plataforma per la Llengua ha publicat un nou InformeCat, que recull cinquanta dades significatives sobre l’estat de la llengua catalana als Països Catalans a partir d’uns quants estudis. Són dades tant positives com negatives sobre la salut del català, que expliquen l’estat de la llengua amb una visió multifactorial. Una de les més destacades és que l’ús exclusiu del castellà dels infants creix de deu punts en el pas de la primària a la secundària, extreta de l’enquesta sobre drets dels infants i adolescents del Síndic de Greuges. Però n’hi ha moltes més que mereixen interès. Vegeu-ne una selecció tot seguit.
Els alumnes de català en centres públics andorrans han crescut d’un 122,9%
El darrer quadrimestre del 2023 el nombre de matriculacions en escoles de català públiques d’Andorra va ser de 3.805 alumnes, i en el mateix període de l’any passat havia estat de 1.707. Un augment del 122,9% que el Departament de Política Lingüística andorrà va atribuir a l’anunci de la reforma legislativa per a fer obligatori un nivell mínim de català per a renovar el permís de residència. A més, la llei obliga els treballadors de cara al públic a fer la primera salutació en català i a parlar en català als clients si ells el parlen. En cas d’incompliments, es preveuen sancions per a les empreses de 1.200 euros a 60.000, segons la gravetat. “Andorra és l’exemple que les polítiques lingüístiques ben fetes serveixen”, deia ahir Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
Gran augment del català a les plataformes de televisió a la carta
Aquest darrer any el català ha tingut un gran impuls a les plataformes de televisió a la carta. D’una banda, l’estrena de la plataforma 3Cat ha posat a la disposició dels espectadors 280.000 hores de continguts audiovisuals en català. I, d’una altra, l’acord de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Departament de Cultura per a cedir de franc doblatges i subtítols a les plataformes comercials hi ha fet créixer molt l’oferta en català. Un moviment al qual cal afegir l’interès de les plataformes d’oferir continguts originals en català.
Entre les grans plataformes, l’augment més important és el d’HBO Max, que va passar de 5 títols en català el primer de desembre del 2022 a 150 un any després, un augment del 2.900%. Ara, la plataforma que més títols ofereix en català és Prime Video, que va passar de 433 als 754 el desembre de l’any passat. A Movistar+ n’hi ha 545; a Rakuten TV, 418; i a Netflix, 256. Per contra, es destaca l’immobilisme de Disney+, que en un any pràcticament no va créixer i va passar de 63 títols a 66.
El 78,1% dels catalanoparlants diuen que ser capaç de parlar en català té una gran importància per a ser considerat català
De cada deu catalanoparlants que viuen a Catalunya, vuit creuen que és molt important de saber parlar català per a ser considerat català. L’enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel CEO demana als enquestats que posin nota a l’afirmació que, “per ser realment català”, cal ser capaç de parlar català. Entre els catalanoparlants, el 78,1% hi posaven un 8, un 9 o un 10. La nota mitjana era de 8,6%. En canvi, entre els castellanoparlants la nota mitjana baixava al 6,4 i només el 44,8% hi posava un 8, un 9 o un 10. Una afirmació que mostra el potencial del català per a la inclusió social.
Un 86% dels catalans opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català als immigrants
Una dada relacionada la trobem a la tercera onada del 2023 de l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió, en la qual els enquestats havien de valorar, en una escala del 0 al 10, la frase “Fins a quin punt està d’acord que la Generalitat ha de fer polítiques lingüístiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades?”. El 86% dels enquestats va donar una puntuació superior a 5, que representa un gran aval a aquestes polítiques. De fet, un 44,8% hi va posar un 10 i la puntuació mitjana obtinguda és del 7,8.
El 27,3% dels illencs diuen que parlen sempre en català a la família
L’Institut espanyol d’estatística va publicar el darrer 2021 dades lingüístiques significatives en la nova enquesta de les característiques essencials de la població i els habitatges, que substitueix el cens de la població i habitatges que es feia cada deu anys. Una de les dades que en podem extreure és que hi ha un 54,2% de ciutadans de les Illes que parla sempre en castellà amb la família, i que el 27,3% hi parla sempre en català. Un 14,1% diu que parla “freqüentment” en castellà, i un 11,16% en català. I hi ha una coincidència del 14,2% dels que diuen que “a vegades” hi parlen en català i els que “a vegades” hi parlen en castellà. L’altra cara de la moneda és el 46,9% que diu que no parla mai amb la família en català; els que no hi parlen mai en castellà són només el 17,6%.
El 9,4% dels valencians que no parlen català a la família sí que en parlen amb els amics
Una altra dada de l’enquesta de les característiques essencials de la població diu que un habitant de cada deu del País Valencià que no parla mai en català amb la família, sí que fa servir la llengua alguna vegada quan interactua amb els amics. El 55,4% diu que no parla mai en català amb la família i el 50,2% mai amb els amics. Així doncs, un 9,4% que no són catalanoparlants a casa sí que ho són amb les amistats. Una altra dada relacionada: un 15,9% dels valencians que no parlen català amb la família sí que en parlen a la feina, tot i que hi ha un 46,6% que no parlen mai en català en l’àmbit laboral.
Un 53,9% de les converses entre infants a caus i esplais de Catalunya són en català, però puja al 73,2% quan s’adrecen a un cap
Un informe propi de la Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya mostra que fins i tot en ambients tradicionalment molt catalanoparlants la llengua catalana ha tingut un retrocés important. Globalment, el 69,7% de les converses durant les activitats de caus i esplais de Catalunya es fan en català, però quan les interaccions són entre els infants baixen al 53,9%. Ara, la xifra augmenta considerablement (73,2%) quan s’adrecen a un cap o un monitor, les figures d’autoritat en aquests espais. D’una altra banda, les converses entre caps i monitors en català són el 80,3%, però baixen al 77,4% quan parlen amb els infants.
Cal tenir en compte que l’estudi mostra diferències importants en l’ús del català segons l’entorn sociolingüístic on sigui el cau o l’esplai. Allà on ja hi ha poca presència social del català, la llengua de les converses no arriba al 50% en cap de les combinacions, i la més alta és del 49,4%, de monitors i caps entre ells. En aquests entorns, només el 15,3% de les converses entre els infants són en català.
El 83,3% dels andorrans creuen que parlar habitualment català és important per a considerar si algú està ben integrat a Andorra
Quatre andorrans de cada cinc (83,3%) creuen que el fet de parlar habitualment en català és determinant per a considerar si algú s’ha integrat bé al país o no, segons l’estudi “La immigració a Andorra 2022”. Tot i que és una xifra alta, ha baixat. Ara fa vint anys, el 91,9% dels residents a Andorra consideraven molt o bastant important comunicar-se en català per a estar ben integrats. A més, l’enquesta diu que el 48,8% dels residents estan d’acord que el coneixement del català sigui obligatori per a treballar en certs sectors econòmics, i només el 7,8% és contrari a haver d’acreditar el coneixement del català per poder treballar.
La Fiscalia de Barcelona tan sols tramita en català un escrit de cada deu
L’àmbit de la justícia continua essent un dels forats negres de la llengua catalana. Segons que es desprèn de les dades que el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va presentar al parlament, la fiscalia de Barcelona tan sols presenta aproximadament el 10% dels escrits en català. La fiscalia amb un percentatge de català més alt és la de Manresa, amb un 18%; seguida de la de Tarragona, amb un 15%.
Són dades molt baixes, però Bañeres va dir que es preveien avenços notables en matèria civil i que a la fiscalia de Granollers el 30% dels escrits en matèria civil es feien en català. A la de Badalona era un 15%, i la Fiscalia Superior de Catalunya feia servir el català en tots els seus escrits davant el Tribunal de Cassació.
Cap de les denúncies de la Plataforma per la Llengua contra agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per vulneracions lingüístiques no han implicat sancions
Finalment, val la pena de destacar que en cap de les vuit denúncies que la Plataforma per la Llengua ha presentat del 2022 ençà contra agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics no s’ha obert procediment sancionador. L’organització destaca que les denúncies no han servit de res, malgrat que tenien enregistraments i proves escrites que acreditaven moltes de les discriminacions, i que això permet als agents “un clima d’impunitat absoluta”. Remarquen que no és tan sols que no hi hagi hagut cap sanció, sinó que en cap cas l’administració no ha volgut investigar les conductes dels agents.
