05.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 06.03.2016 - 00:50
Bojos per córrer. Ja fa un temps que la moda de sortir a qualsevol hora a cremar calories i fer esport ha crescut de manera més que important. Un creixement que ha causat que apareguin noves curses que s’han sumat a les que ja existien des de fa anys. El periodista de TV3 Sebas Guim, corresponsal d’esports a Madrid, acaba de publicar el llibre ‘100 curses que has de fer alguna vegada a la vida’ (Cossetània, 2016), que serveix de guia per als corredors populars.
A partir d’aquest llibre VilaWeb ha fet una selecció de deu curses de muntanya i d’asfalt que tenen un valor afegit que les fan especials. Us oferim aquest decàleg de curses per fer alguna vegada a la vida:
1-) Zegama–Aizkorri: Si parlem de les maratons de muntanya, sens dubte hem d’esmentar la Zegama–Aizkorri, la marató que qualsevol corredor vol fer alguna vegada a la seva vida. Cada any a mitjans de maig Zegama -una petita localitat de Guipúscoa- es converteix en la capital de l’anomenat ‘trail running‘. Aconseguir un dorsal per aquesta cursa, a no ser que siguis un corredor d’elit amb marca acreditada, és molt complicat. Hi ha uns 250 dorsals disponibles que se sortegen entre més de 6.000 persones que anhelen córrer la Zegama. Els afortunats -i valents- amb dorsal es trobaran amb un recorregut tècnic i enfangat durant els 42 quilòmetres i 2.700 metres de desnivell positiu. Tot plegat amb un ambient únic que té el seu punt culminant al cim de l’Aizkorri quan els corredors passen per un túnel d’afeccionats que et fan posar la pell de gallina.
Vegeu aquest vídeo de l’ambient a l’Aizkorri:
I vegeu el vídeo oficial de la Zegama–Aizkorri 2015:
2-) Transgrancanaria: El primer cap de setmana de març l’illa de Gran Canària acull una de les curses de llarga distància més espectacular i singular que existeixen. Ofereix diverses modalitats de distància amb la de 125 quilòmetres com a prova principal. Una ‘ultratrail’ que creua l’illa de nord a sud, passant per pistes forestals, camins estrets, barrancs, senders pedregosos, baixades tècniques i arrels gruixudes. L’imponent Roque Nublo i el cim del Pico de los Nieves són dos dels punts més característics de la carrera.
Vegeu el vídeo oficial de l’edició de l’any passat:
3-) Ultra Pirineu (Cavalls del Vent): Són les set del matí, ens trobem a la plaça de la Porxada de Bagà (El Berguedà) i sona la banda sonora de ‘L’últim mohicà’. És l’inici de l’Ultra Pirineu, una cursa de 110 quilòmetres que és hereva de l’emblemàtica Cavalls del Vent que uneix els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des del 2014 aquesta ‘ultratrail‘ concentra un miler de corredors populars i l’elit del ‘trail running‘ per gaudir -i patir- d’un recorregut impressionant pel Pirineu.
Vegeu el vídeo oficial de la cursa de l’any 2015:
4-) Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa: La muntanya més alta del País Valencià és la Penyagolosa amb 1.814 metres d’altitud i aquest cim és el protagonista d’aquesta cursa que es fa l’últim cap de setmana d’abril. Els corredors tenen per davant 63 quilòmetres amb 3.045 metres de desnivell positiu. La sortida es fa a la pista d’atletisme de la Universitat Jaume I, a Castelló, i bona part de la prova transcorre pels camins del Parc Natural del Penyagolosa.
Vegeu un vídeo-resum de l’edició del 2015:
5-) Trail Menorca Camí de Cavalls: La ruta del Camí de Cavalls que fa la volta al perímetre de l’illa de Menorca és el recorregut d’aquesta cursa que se celebra el tercer cap de setmana de maig. El club Intersport Menorca Atletisme ofereix la possibilitat de córrer diverses distàncies. Pels més ben preparats hi ha la distància de 185 quilòmetres i 2.863 metres de desnivell positiu. La cursa avança pel traçat del GR 223 que permet contemplar uns paisatges espectaculars per barrancs, rius, torrents, platges i cales.
Vegeu el vídeo oficial de la cursa de l’any passat:
6-) Olla de Núria: Amb 21,5 quilòmetres de recorregut, és una cursa de muntanya on no es trepitja ni un metre d’asfalt. Una autèntica cursa de muntanya. Una dada ho certifica: El 72% del seu recorregut és per sobre dels 2.700 metres. La cursa ascendeix, entre altres, al Puigmal, a 2.913 metres, com a cim emblemàtic del Ripollès. L’Olla de Núria comença i acaba a l’esplanada que hi ha davant del Santuari de Núria. Enguany es fa la desena edició.
Vegeu un vídeo amb imatges de resum de les deu edicions de la cursa:
7-) Marató de Berlín: Juntament amb la de Nova York, la marató de Berlín és una de les més reconegudes pels corredors populars. Tal com la defineix Sebas Guim en el seu llibre, aquesta cursa ‘és tot allò que totes les altres volen i té tot allò que les altres volen tenir’. La sortida i arribada és al Tiergarten. Durant els 42 quilòmetres es passa per la Columna de la Victòria, el Reichstag, el que queda del Mur de Berlín i la Porta de Brandenburg. Amb això està tot dit. Imprescindible.
Vegeu aquest vídeo de la marató de Berlín:
8-) Behobia–Donostia: Una altra cursa que té un ambient especial i una història que engrandeix aquesta -quasi- mitja marató (20 quilòmetres). La sortida des d’Irun és l’inici d’una festa atlètica durant tot el recorregut que està animat per centenars de bascos que surten al carrer per veure passar als corredors, encara que plogui i faci fred. L’arribada a Donostia pel barri de Gros i la llarga recta d’arribada a Zurriola emociona a més d’un. S’ha de viure.
Vegeu aquest vídeo:
9-) Marató de Boston: La marató més antiga de món. Amb això ja està quasi tot dit. L’autor del llibre recorda com els primers Jocs Olímpics moderns celebrats a Atenes el 1896 van causar que un any després un petit club d’atletisme de Boston organitzés la seva pròpia cursa per recórrer els mítics 42,195 quilòmetres. El recorregut enllaça les localitats de Hopkinton i Boston. Atenció per als que s’animin a fer-la! El temut mur se’l trobaran al quilòmetre 34 amb l’ascens al Heartbreak Hill, una pujada que com el seu nom indica serà una autèntica prova de foc.
Vegeu aquest vídeo de l’edició de l’any 2014:
10-) Cursa de l’Amistat: I per acabar, una cursa especial per la seva senzillesa i esperit fraternal. Des de fa més de 35 anys cada 1 de novembre el Castell de Montjuïc concentra un grup de corredors -tan sols hi ha 800 dorsals disponibles- preparats per creuar tot Barcelona per arribar fins al parc d’atraccions del Tibidabo. La filosofia de la cursa de l’Amistat fa que no hi hagi cronometratge i el preu per inscriure’s es limita a un euro per pagar una assegurança. Ah! I també és un requisit que cada corredor porti una ampolla d’aigua i una bossa de productes precintats per formalitzar la inscripció.
Vegeu aquest vídeo de RunKm:
