06.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 06.07.2023 - 22:02
A les eleccions a les corts espanyoles, de les quals tot just acaba de començar la campanya, hi ha deu temes que a mi em semblen cabdals i que crec que caldrà mirar de prop durant les setmanes vinents, especialment, ja amb els resultats a la mà, després de la nit electoral.
1. La possibilitat que PP i Vox pacten un nou govern a Espanya. Sens dubte, aquest és el gran tema i significaria un canvi radical en la política espanyola. La transició es va basar a dissimular el caràcter autoritari i il·liberal de la dreta espanyola, i aquest tabú, que Aznar va trencar en part, ara es trencarà completament si PP i Vox acaben governant junts. Això, a part les tensions internes que originarà, modificarà substancialment la imatge i la posició d’Espanya dins la Unió Europea.
2. La possibilitat que el PP i el PSOE pacten un nou govern a Espanya. Ara mateix sembla una opció impossible, però és la preferida per les elits. Si l’independentisme català té la capacitat de blocar la formació de governs a Madrid, l’opció de la “gran coalició” es posarà sobre la taula. Sense Pedro Sánchez, segurament, que hauria de fer un pas al costat.
3. Quin paper diferencial a favor del PSOE tindran el Principat i el País Basc? De fa dècades el PSOE guanya les eleccions espanyoles gràcies a la diferència de diputats entre el PSOE i el PP que s’estableix al Principat de Catalunya i al País Basc. En les eleccions del 10 de novembre de 2019, per exemple, el bloc PP+Vox va obtenir 140 diputats i el bloc PSOE+Podem, 155. Però d’aquests 15 més, resulta que 10 eren la diferència d’escons entre PSOE i PP a Catalunya. De fet, descomptant els Països Catalans, Euskal Herria i Galícia –és a dir, comptant tan sols les províncies espanyoles–, el resultat dels dos blocs s’alterava en favor de la dreta: passava davant el bloc PP+Vox, amb 105 escons, i el bloc PSOE+Podem n’obtenia solament 96. La irrupció del moviment independentista i la participació del PSOE en la repressió ha fet que el resultat dels socialistes, i la diferència amb el PP, disminuesca al Principat, on havien arribat a aconseguir 21 diputats el 2004, quan el PP n’obtingué únicament 6, 15 menys. Però ara els socialistes van a l’alça i caldrà veure si tornem on érem abans del 2010.
4. Què farà Sumar? La campanya mediàtica en favor de la invenció de Yolanda Díaz és espectacular –jo no havia vist mai tant d’entusiasme en la premsa de dretes per una política que es diu d’esquerres. Però, confrontada a la realitat de les urnes, funcionarà Sumar o serà un bluf?
5. Fins on caurà l’independentisme? L’independentisme en conjunt tindrà un mal resultat en aquestes eleccions. Però la pregunta és fins on caurà i si caurà homogèniament a tot arreu.
6. Quin partit independentista serà el primer? Després dels anys d’hegemonia d’Esquerra Republicana, cada volta més sondatges apunten a la possibilitat d’un empat o una victòria de Junts. Si finalment fos així és evident que les repercussions d’un canvi d’hegemonia com aquesta anirien molt més enllà de Madrid.
7. Canviarà el paper de l’independentisme al congrés espanyol? Aquest hipotètic canvi de majories dins l’independentisme segurament posaria fi, si fos el cas, a la docilitat amb què ERC ha tractat el PSOE tots aquests anys. Tanmateix, caldrà veure fins a quin punt Junts adopta una actitud dura i si arriba, com han assegurat, a no donar els seus vots per una possible investidura de Pedro Sánchez. En aquest cas, tornem-hi, el terratrèmol no se sentiria a Madrid i prou.
8. Quin nivell tindrà l’abstenció independentista o el vot nul o en blanc? Després d’allò que vam veure a les eleccions municipals, un punt clar d’atenció serà l’abast que puguen arribar a tenir les campanyes de protesta contra els partits independentistes, en forma d’abstenció, vot en blanc o vot nul. Si arriben a les xifres de les municipals, la consolidació del fenomen tindrà repercussions imparables també en la política catalana.
9. Què passarà al País Valencià i a les Illes arran de la integració de Compromís i Més dins Sumar? La decisió dels sobiranistes valencians i de les Illes d’integrar-se en la maniobra de Sumar ha deixat orfe de vot un sector important del seu electorat, precisament el més nacionalista. Són uns votants que no entenen la jugada, per més que els dirigents dels partits afirmen que és la manera de guanyar diputats i que, altrament, es trobarien sense representació. Aquest electorat optarà per l’abstenció o anirà a votar –tapant-se el nas amb una agulla d’estendre– amb la butlleta que duu la fotografia de Yolanda Díaz?
10. Aquestes eleccions poden ser el final del camí dels comuns a Catalunya? El sondatge que ha presentat el CEO sobre els resultats a Catalunya fa una previsió pèssima de resultats per al nou invent de l’esquerra caviar. Segons aquestes dades, podria baixar de 7 escons a 2 –i deixar fora del congrés la candidata madrilenya, paracaigudista en la llista de Barcelona. Després de no poder mantenir la batllia de Barcelona, perdre el paper de referència de Catalunya a Madrid, que els comuns han compartit amb ERC aquests anys, sembla que seria un colp molt dur per a un projecte que, a més, cada dia torna a estar més domesticat per ICV.
PS. En un gest que el defineix i el retrata, Pedro Sánchez s’ha burlat avui del president Puigdemont, segurament espantat per si aquest dóna dades concretes sobre les seues maniobres inconfessables d’acostament. No li convé gens, perquè és més que probable que necessite els vots de Junts i ja veurem quina cara fa quan li expliquen que fer segons què té conseqüències…
