Quan han de dir una a o una e en posició àtona, els parlants del català oriental pronuncien una vocal neutra, cosa que origina confusions a l’hora d’escriure. Tot seguit donem deu consells per a evitar equivocacions.

Masculins i femenins

En català, els masculins solen acabar amb -e (metge, viatge, espectacle…) i els femenins amb -a (neboda, pedra, conducta…), però hi ha moltes excepcions. Vegem les més importants:

1. S’escriuen amb -a final els masculins amb terminacions invariables, com ara -cida (un homicida) i -ista (un electricista).
2. S’escriuen amb -e­ final els femenins amb terminacions invariables, com ara -aire (la puntaire), -ble (dona amable), -ne (fulla perenne).
3. Tenen dues terminacions mots com ara: un altre dia / una altra vegada; un alumne / una alumna; un home autodidacte / una dona autodidacta; el dia exacte / l’hora exacta; el mestre / la mestra; un mocador negre / una camisa negra; el nostre fill / la nostra filla; el pediatre / la pediatra; un nen pobre / una nena pobra; el psiquiatre / la psiquiatra; el rapsode / la rapsoda.

Verbs

4. En els verbs, si la vocal neutra és la penúltima és una -e: tornen, estimàveu, diries… I si és l’última és una -a (torna, estimava, diria), llevat dels infinitius (rebre, moldre…) i quatre formes del present (o imperatiu): omple, corre, vine i obre. També s’escriu amb -e final la forma col·loquial digue-li (digues-li), digue’m (digues-me).
5. Hi ha mots que podem escriure amb a o amb e: arrancar o arrencar; establa o estable; nadar o nedar; xarrar o xerrar; xocolata (femení) o xocolate (masculí)… També hi ha el cas de llançar o llençar, tot i que segons alguns diccionaris llençar vol dir ‘rebutjar’ i llançar té els altres significats.

6. Així mateix, podem escriure néixer o nàixer; jeure o jaure; treure o traure, però quan l’arrel d’aquests verbs és àtona (i, per tant, vocal neutra en català oriental) sempre hi escrivim una a: naixia, naixent, jaiem, jauria, traieu, trauran…

Dues formes, dos significats

7. Hi ha mots que tenen significats diferents segons si s’escriuen amb a o amb e. Heus ací els més importants:

• acta (document) – acte (fet realitzat)
• afecte (sentiment) – efecte (resultat de l’acció d’una causa)
• basa (conjunt de cartes jugades) – base (lloc on descansa alguna cosa)
• conducta (manera de comportar-se) ­– conducte (objecte per on passa un líquid)
• cova (cavitat) – cove (recipient)
• espacial (de l’espai) – especial (diferent dels altres)
• espècia (condiment) – espècie (grup de plantes o animals)
• fabril (de les fàbriques) – febril (de la febre)
• ginebra (licor) – ginebre (arbust)
• lliura (unitat de pes) – lliure (no subjecte)
• quadra (estable) – quadre (pintura)
• regla (norma) – regle (instrument per a fer línies)
• vespra (vigília) – vespre (part del dia)

8. Semblantment, sovint confonem un nom (acabat amb –e) i el present del verb corresponent, que té la tercera persona acabada amb a.

• afecte (sentiment) – afecta (verb afectar)
• avantatge (superioritat) – avantatja (verb avantatjar)
• centre (punt situat al mig) – centra (verb centrar)
• compte (càlcul) – compta (verb comptar)
• dubte (indecisió) – dubta (verb dubtar)
• entusiasme (exaltació de l’ànima) – entusiasma (verb entusiasmar)
• projecte (pla proposat) – projecta (verb projectar)
• respecte (deferència) – respecta (verb respectar)
• subjecte (sotmès) – subjecta (verb subjectar)
• tracte (manera de procedir) – tracta (verb tractar)
• viatge (desplaçament) – viatja (verb viatjar)

Calaix de sastre

9. Quan la vocal neutra dubtosa és a l’interior, podem cercar mots de la mateixa família en què la a o la e sigui tònica. Per exemple, si diem calaix escriure calaixera; si diem recomano escriurem recomanació; si diem estrep escriurem estrebar; si diem taula, escriurem taulada (conjunt de gent asseguda en una taula); però si diem teula, escriurem teulada (coberta feta amb teules).
10. I el darrer consell és repassar un seguit de mots que no encaixen en cap dels apartats anteriors:

• S’escriuen amb a: afaitar, ambaixada, arracada, assassí, avaluar, avaria, davant, naixement, peixater, racó, ramat, rancor, raspall, sanefa.
• S’escriuen amb e: ametista, assemblea, berguedà, caneló, Caterina, efeminat, emparar, enxaneta, enyorar, Esparreguera, flaire, gelea, Gramenet, javelina, malenconia, Matilde, meravella, orfe, polseguera, punxegut, ràfega, resplendir, sergent, vernís.