Les deu claus de les eleccions de diumenge

Diumenge, a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, cap partit no obtindrà els 30 diputats que garanteixen la majoria absoluta a la cambra. Caldrà veure, en primer lloc, si algun dels blocs –dreta i esquerra– suma la xifra desitjada. Si tampoc no passa, voldrà dir que el PI haurà obtingut els 2 o 3 escons que li poden donar la clau de la governabilitat.

Així, doncs, la meitat dels 828.129 ciutadans amb dret de vot, el 50% que és previst que passi pel seu col·legi electoral a dipositar els vots, decidirà el futur immediat d’aquest “món romput en illes”, que deia Marià Villangómez.

Les Illes Balears trien entre dos blocs, entre dues maneres de concebre el present i el futur, entre dues visions del país… Cap de les dues gaire engrescadora, la veritat.

Trien entre aquest “anar fent” permanent, aquest gestionar el dia a dia sense robar, intentant de no trepitjar cap ull de poll i sense cap horitzó clar, i un gran retrocés, que ens intenti de liquidar com a poble, que arraconi la cultura i que maltracti la llengua catalana i els seus parlants. Un gran retorn al passat que ens asfalti fins l’ànima.

Diumenge ens esperen 3.733 urnes repartides en 1.247 meses. A Mallorca, Menorca i Eivissa, n’hi haurà tres, d’urnes. Per a votar els representants al parlament, al Consell Insular i a l’ajuntament. A Formentera, en seran dues.

Enguany, són cridats a les urnes 828.129 ciutadans de les Illes que tenen dret de vot a les eleccions al parlament i 788.608 amb dret de vot als diferents consells insulars. Del total de persones que tenen dret de vot, n’hi ha 37.273 que el tenen per primera vegada, perquè han arribat a la majoria d’edat després de la darrera convocatòria electoral, el 26 de maig de 2019.

Les claus

1. Precisament, la primera clau serà el comportament d’aquests 37.273 nous votants. En opinió d’aquest cronista, serà un vot molt polaritzat. Una part important anirà a l’extrema dreta i una altra part es repartirà entre Unides Podem i Més.
2. Normalment, al voltant d’un 80% dels votants exerceix el seu vot en clau de província espanyola. És a dir, amb un comportament idèntic a la tendència general espanyola. En canvi, el 20% vota en clau autocentrada en cada una de les illes. Diumenge comprovarem si es mantenen els percentatges.
3. Caldrà veure si el gir a la dreta a Palma que preveuen les enquestes serà tan important que arrossegarà també les eleccions al consell i al parlament.
4. El diputat de Formentera és molt important. En algun cas ha estat decisiu. Tot indica que l’esquerra mantindrà l’escó.
5. A Eivissa és on hi ha més nous votants. Una majoria aclaparadora de la dreta també esdevindria clau.
6. Menorca és l’illa més esquerrana i més sobiranista. L’esquerra ha de menester llevar-li un diputat més a la dreta per poder ajudar a sumar la majoria al Parlament de les Illes Balears.
7. A Mallorca, tant al Consell Insular com al parlament, la clau sembla que rau en si el PI supera el llindar del 5% dels vots necessari per a entrar a les institucions. Si ho fa, garanteix que la suma de PP i Vox no arribi a la majoria absoluta.
8. Lluís Apesteguia debuta en el lideratge dels sobiranistes mallorquins. Serà capaç, com a mínim, de repetir els resultats de fa quatre anys?
9. Existeix el factor Armengol? Fins ara, l’únic polític que, en el conjunt de les Illes, havia aconseguit de transcendir el seu partit i aportar un plus de, diguem-ne, carisma, havia estat Gabriel Cañellas. Francina Armengol ha presidit el govern durant vuit anys i gaudeix d’una popularitat important, però caldrà veure si això es tradueix en vots. I, és clar, quina factura passa el fet de ser qui va gestionar la pandèmia.
10. I una darrera clau que també pot ser ben determinant: els votants d’esquerres decebuts, els sobiranistes emprenyats, els progressistes ofesos per les polítiques tèbies desenvolupades els darrers anys. Faran un vot antifeixista “amb l’agulla al nas”? O, malgrat les crides de darrera hora, optaran per l’abstenció?

Les respostes les tendrem diumenge al vespre. Una de les dues grans opcions s’imposarà, conscients, tanmateix, que cap de les dues són el futur en plena llibertat que mereixen les Illes Balears. Un futur en plena llibertat que caldrà continuar construint dia a dia amb el compromís i la lluita. Un futur en plena llibertat al qual aspiram perquè, com va escriure Villangómez: “Voler l’impossible ens cal i no que mori el desig”.