Deu castellanismes camuflats (III)

El català i el castellà tenen mots formalment semblants, però amb significats diferents. Qualsevol parlant mínimament competent sap que cama vol dir coses diferents en totes dues llengües. Però hi ha alguns casos que no són tan evidents i ens passen desapercebuts. Avui en veurem deu. Aquest article és la continuació de dos que vam publicar l’estiu de l’any passat (“Deu castellanismes camuflats (I)” i “Deu castellanismes camuflats (II)”).

Caixa

Una caixa és un receptacle, generalment gran, de fusta o d’un altre material resistent, tant si va amb tapa com si no; per exemple, una caixa de plàstic per a guardar la roba que no ens posem. Quan no és feta d’un material ben sòlid generalment és una capsa. Per exemple, hi ha capses de llumins, capses de sabates, capses de colors, capses per a desar-hi jocs, capses per a posar-hi papers (si són de cartó)… Una caixa (és a dir, de material consistent) petita és una caixeta. I si és de fusta i sense tapa, com les de la fruita, és un caixó. Vegeu-ne més explicacions en aquest article de Gabriel Bibiloni.

Cessar

En les llengües de l’entorn, cessar vol dir ‘no continuar’ i prou. Diem, per exemple, que la pluja cessa quan s’acaba. O que les hostilitats cessen quan els rivals les aturen. Com podeu veure, en aquestes oracions cessar té un ús intransitiu, però també pot anar seguit de la preposició de: cessar de parlar, cessar de repetir les mateixes coses, cessar de preocupar-se. I, encara, el diccionari admet un ús transitiu d’aquest verb, quan vol dir ‘posar fi’: cessar un parlament, cessar els gemecs… En canvi, no s’accepta amb el significat de ‘desposseir d’un càrrec’. En aquest cas diem destituir: El president ha destituït l’entrenador (i no pas ha cessat l’entrenador). Amb aquest significat també podríem dir –això sí– fer cessar.

Descontent

En català descontent vol dir ‘no content’, i és adjectiu i prou. Podem dir que estem descontents d’un servei o que el perruquer ens ha deixat descontents. Però no podem dir, per exemple, que els veïns han fet una manifestació per fer palès el descontent del barri. Dit d’una altra manera, descontent és sinònim d’insatisfet, però no pas d’insatisfacció. Aquesta errada té una solució fàcil: si l’adjectiu és descontent, el nom és descontentament (o descontentació). Els veïns, doncs, es manifesten per palesar llur descontentament.

Escolta

El nom escolta té sobretot dos significats. Per una banda, és l’acció d’escoltar. Parlem, per exemple, de donar escolta a algú (prestar atenció a allò que diu), o bé de les escoltes telefòniques dels policies o els espies. Per una altra banda, si es refereix a una persona vol dir ‘seguidor de l’escoltisme’. Però tot això no té res a veure amb escorta, que és una persona o un grup que acompanya algú, generalment per protegir-lo. Per tant, parlarem d’un polític que té escorta, o bé de l’escorta del president d’un banc, d’un cantant famós o d’un pres, perquè no fugi…

Lliurar

La influència del castellà librar fa que tot sovint ens equivoquem i fem servir lliurar en compte de deslliurar (o alliberar, o estalviar-se, o desfer-se, o defugir…) Aclarim-ho. Lliurar és ‘posar en poder d’algú’. El missatger lliura un paquet a un client, el carter lliura cartes als destinataris, el jurat lliura un guardó al guanyador… En canvi, no ens lliurem d’una esbroncada, sinó que ens en deslliurem. Ni algú s’ha lliurat de la mort, sinó que n’ha escapat. Ni tal es lliura de tots els càrrecs, sinó que se n’allibera. Ni ens lliurem de tots els objectes que no ens agraden, sinó que ens en desfem…

Passi

El nom passi vol dir ‘document que dóna permís per a poder entrar en un lloc, o bé transitar d’un lloc a un altre’. Hi ha –o hi havia– passis per a travessar la frontera, o bé per a entrar de franc en un espectacle, per exemple. Però la semblança del nostre passi amb el castellà pase s’acaba ací. Per exemple, no hem de dir que d’un film n’han fet tres passis, sinó tres projeccions. I si ens referim a un producte televisiu (un programa, un anunci), hi escau més emissió. Tampoc no parlarem d’un passi de moda, sinó d’una desfilada. Ah, i els jugadors –de futbol o de bàsquet, per exemple–, quan passen la pilota, no fan passis sinó passades.

Posposar

Molta gent –i molts mitjans de comunicació– fa servir posposar amb un significat impropi, per imitació del castellà. Aquest verb significa ‘posar una persona o una cosa darrere una altra’. Si escrivim “tornar-me” diem que el pronom va posposat al verb. En una llista de persones podem posposar algú a algú altre. Té, en definitiva, el significat contrari d’anteposar. Però no significa, específicament, ajornar, és a dir, ‘deixar per a un altre dia, per a més endavant’. Diem, per exemple, que ajornem una celebració, o un examen, o una cerimònia, o la publicació d’un llibre, i no pas que els posposem.

Recolzar

El significat de recolzar és ben precís: ‘descansar sobre un suport’. Així, doncs, diem que una escombra recolza en una caixa o que una biga recolza en una paret. Metafòricament, podem dir que l’acció d’un govern recolza en l’eficàcia de l’administració. Filant prim, també pot significar ‘posar (una cosa) de manera que descansi en un suport’, per exemple, en una frase com ara Recolzaré la bicicleta en aquella roca. Però, atenció, no hem de fer servir aquest verb per a indicar l’acció contrària, ni en sentit propi ni en sentit figurat. Per tant, nosaltres no recolzem algú que necessita ajut, sinó que li donem suport o li fem costat. Per a recordar-ho pensem sempre que l’escala pot recolzar en la paret, però que la paret no pot recolzar l’escala (sinó que li serveix de suport).

Taquilla

El mot taquilla, procedent del castellà, és un terme admès en els diccionaris, però amb un significat concret: ‘lloc on venen bitllets’. Hi ha taquilles, per exemple, en una estació de metro, en un cinema, en un teatre… Per evitar taquilla hi ha gent que diu guixeta, que és un gal·licisme (del francès guichet) no admès. Per una altra banda, la taquilla castellana té un significat que no té en català. Quan parlem d’un ‘armari petit, en un gimnàs, en una escola, etc., on es deixen els estris personals’ no n’hem de dir taquilla, sinó, directament, armariet. Per tant, a la piscina deixarem la roba en un armariet i no pas en una taquilla.

Tombar-se

No fa gaire llegíem que el batlle de Badalona apareixia en una imatge “tombat” en una llitera de l’hospital. Però, de fet, calia dir-ho d’una altra manera. En català, tombar té uns quants significats, com ara ‘fer fer mitja volta’ (tombar una clau), ‘posar una cosa de l’altre costat’ (tombar una truita), ‘fer caure’ (tombar una ampolla), ‘canviar de direcció’ (tombar a la dreta)… Però no podem dir tombar-se amb el significat que té el castellà tumbarse, és a dir, estirar-se a la sorra, o ajeure’s (o ajaure’s) al llit, o ajaçar-se en una màrfega. Per tant, el batlle no estava tombat a la llitera, sinó ajagut.