Deu castellanismes camuflats (II)

En el “Ras i curt” anterior, publicat el dia 19 de juliol, vam presentar deu castellanismes semàntics, és a dir, mots que en català i en castellà tenen significats diferents. Formalment, doncs, no són castellanismes, però molta gent els fa servir amb el significat que tenen en castellà.

Després d’haver comentat en aquell article els casos dels mots abonar, apurar, assentar, bitxo, caixa, desenfadat, direcció, gran, grassa i manada, avui en comentarem deu més.

Melena

En català, melena és un terme mèdic que vol dir ‘evacuació per l’anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva alta’. No ho hem de confondre, doncs, amb cabellera –familiarment, grenya o pelussera– o, si és dels animals, crinera.

Metxa

Una metxa és un cordó fet de material combustible emprat per encendre coets, explosius, etc. Té més significats, però no l’hem de fer servir amb el significat de ‘porció de cabells tenyida d’un color diferent de la resta’. En aquest cas n’hauríem de dir floc o ble.

Pal

Pal no s’ha de fer servir a tot arreu on en castellà es diu palo. Per exemple, una porció d’un arbre és un tronc. Quan ens atonyinen no rebem pals, sinó garrotades o bastonades. Una cosa feixuga és una murga o una llauna. Les copes i les espases no són pals de les cartes, sinó colls. I una escombra no l’agafem pel pal, sinó pel mànec.

Peregrí

Quan diem que algú té una bellesa peregrina volem dir que és extraordinària, que ens crida l’atenció. L’adjectiu peregrí significa ‘rar, que es veu molt poques vegades’. En canvi, aquell qui fa un viatge a una església o a un lloc sagrat per devoció no és un peregrí, sinó un pelegrí. Així mateix, peregrinar és anar de poble en poble per terres estranyes i, en canvi, pelegrinar és anar, en pelegrinatge, a un santuari, per exemple.

Registrar

Registrar (o enregistrar) alguna cosa és inscriure-la en un llibre oficial per poder-la consultar i controlar. Als ajuntaments, per exemple, es registren naixements i defuncions. Això no té res a veure amb escorcollar, és a dir, examinar a fons en cerca d’alguna cosa oculta. L’acció d’escorcollar és un escorcoll (i no pas un registre).

Sortejar

L’únic significat de sortejar és ‘sotmetre a la sort’ o ‘elegir per sort’. Es pot sortejar un viatge, una panera i fins i tot un automòbil, però no es pot sortejar un obstacle o un inconvenient. Quan volem dir ‘fer un moviment perquè una cosa no ens toqui, per no xocar-hi’, el verb adient és esquivar, o també eludir, evitar o superar.

Tasca

Una tasca és una feina que tenim encarregada de fer. Podem dir, per exemple, en sentit ampli, que la nostra tasca és recuperar la llengua. Aquest mot té significats específics, en el camp de la informàtica i en alguns altres, i també vol dir ‘barra de sorra a l’entrada d’un port’. Ara, no confonguem una tasca amb un bar ni amb una taverna, significats que té en castellà.

Tatxar

El significat de tatxar és molt específic: ‘tallar un tros d’un meló, de síndria o d’una altra fruita per a tastar-lo’. Aquesta acció, i també la porció tallada, rep el nom de tatx. En canvi, si volem dir ‘esborrar alguna cosa escrita fent-hi unes ratlles a sobre’ no hem de fer servir tatxar, sinó ratllar, guixar, passar ratlla o esborrar.

Vaja

En català fem servir vaja com a exclamació per a expressar disgust (Vaja, em sap greu), desil·lusió (No podràs venir? Vaja…), protesta (Vaja, ja n’hi ha prou!), etc. Però hi ha alguns usos de vaja que no són genuïns, sinó copiats del castellà. Per exemple, fem servir quin i no pas vaja quan ens referim a algú o alguna cosa censurable (Quines idees que tens, noi!), o bé quan ponderem una qualitat (Quina bona idea que has tingut!).

Vestuari

El vestuari és el conjunt de vestits d’algú, especialment els que els actors porten a escena. També vol dir ‘lloc on es guarden els vestits’, per exemple, dels assistents a un teatre. Però el lloc on la gent es vesteix o es canvia de roba, com ara en un camp de futbol, una piscina, etc. s’anomena vestidor.

(Val a dir que el Diccionari normatiu valencià admet molts d’aquests usos no genuïns, concretament els de melena, metxa, peregrí, registrar, tasca, tatxar i vestuari.)

Fa quinze dies dèiem que els correctors automàtics no filaven prou prim per a detectar barbarismes semàntics. Tanmateix, n’hi ha que en troben alguns. És el cas del de Softcatalà, basat en Languagetool, que marca mots com ara melena o tatxar i suggereix canvis per als significats castellans.