04.08.2020 - 21:50
Des de fa deu anys tenim la gran sort de trobar tots els productes etiquetats en català. Quan comprem joguines per als nostres fills les instruccions les troben en català, així com els manuals d’ús de la rentadora i del cotxe. I quan ens truquen per vendre’ns una assegurança o un canvi de companyia de telèfon mòbil la proposta, oral i escrita, ens arriba completament en català. Oi que és fantàstic que la nostra llengua sigui tan present a les relacions comercials?
No, no m’he tornat boig. Malgrat que la llei diu que això que explico hauria de ser així, crec que tots sabem que la realitat és ben diferent. Les empreses incompleixen flagrantment la legislació i el govern de la Generalitat mira cap a una altra banda. La llei del codi de consum de Catalunya, aprovada el juliol del 2010 al parlament, avalada pel Tribunal Constitucional i de la qual s’ha reclamat el compliment amb diverses mocions, suposava un gran pas per al català. Per primer cop tots els productes distribuïts al nostre país havien d’incorporar les dades obligatòries sobre informació i seguretat de l’etiquetatge, embalatge, prospectes, instruccions i manuals d’ús com a mínim en català. Fins aleshores totes les comunitats lingüístiques europees de les dimensions de la catalana ja incorporaven aquesta obligació. El català era la darrera llengua a deixar de ser una excepció.
Aquest intent de normalització en un àmbit competencial de la Generalitat, que ens permetria ser un país més normal i reforçar els drets lingüístics dels catalanoparlants, és obviat per l’administració. Sabem que després de deu anys encara avui l’Agència Catalana de Consum no ha tramitat ni una sola sanció per aquesta qüestió, i la major part dels productes distribuïts i venuts a Catalunya ho són al marge de la llei. I això és injust. Les empreses sempre són reticents als canvis, però acaben veient que, si cal, han de canviar, com va passar amb la llei del tabac. També sabem que en altres estats plurilingües les empreses respecten els consumidors de les diferents comunitats lingüístiques.
Cal que el govern de Quim Torra assumeixi plenament aquesta llei i la faci complir. La seguretat jurídica és cabdal en un país. Volem que els expedients que s’han obert es tanquin amb sancions si les empreses no s’han adaptat al que els obliga la norma. Sabem, per les mateixes manifestacions d’algunes empreses i grans multinacionals que ara no apliquen la llei, que hi ha el compromís d’etiquetar en català sempre que tinguin garanties que les empreses que no ho facin seran sancionades. Les companyies volen seguretat jurídica i garanties que realment qui no compleixi rebrà una sanció, perquè no volen competència deslleial, que és el que hi ha ara. Doncs posem-nos-hi. Cal que el govern s’hi posi de debò!
No és acceptable que Playmobil, Lego, SEAT, Ikea, Nike i una llista infinita d’empreses, més grans o més petites, triïn quines lleis volen complir i quines no. Perquè això que avui és una vulneració de drets lingüístics demà decidiran que ho és de drets laborals o ambientals. La llengua juga a la mateixa lliga. I deu anys més tard de l’aprovació de la llei, la societat civil no pot ser l’única que empenyi en aquest sentit. Per això, exigim que es respecti el codi de consum, però, sobretot, que es respectin els drets lingüístics; millor sense sancions, és clar, però, si cal, que les sancions s’engeguin i que les excuses s’acabin per poder viure plenament en català.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua
