Deu anys sense el senyal de TV3 al País Valencià

Avui fa deu anys que el País Valencià va perdre l’emissió de la televisió de Catalunya; #SenseSenyal va ser l’etiqueta que es va difondre per denunciar el fet. Deu anys que el govern de la Generalitat, en mans del PP de Francisco Camps, va ordenar d’apagar els repetidors que feien possible la recepció de les emissions de TV3 i els altres canals de la corporació. Els repetidors els havia instal·lats més de vint-i-cinc anys arrere i en diversos punts del territori Acció Cultural del País Valencià.

Abans de l’escomesa definitiva, feia mesos, potser anys, que la Generalitat assetjava l’entitat amb sancions administratives i multes econòmiques. 800.000 euros, els va arribar a imposar de multa, amb l’amenaça que el deute aniria pujant per cada dia que s’allargàs l’emissió dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual al País Valencià.

El senyal mai més no ha estat restituït. Francisco Camps va haver de dimitir acusat de corrupció i el va succeir Alberto Fabra. I Fabra, que s’havia atrevit a dir tímidament que no tenia trellat apagar el senyal de TV3, no tan sols no el va fer tornar, sinó que el 2013 va tallar el de Canal 9.

El Botànic tampoc no mou fitxa

L’any 2015, el primer govern del Botànic tenia la recepció de TV3 entre els punts del pacte que va propiciar el canvi de color a la Generalitat, però no ho va fer.

El 2019, ja amb À Punt en funcionament, la reciprocitat dels canals de parla catalana era a l’esborrany del segon pacte del Botànic, però no al document que es va signar al castell de Santa Bàrbara d’Alacant. Mònica Àlvaro, la portaveu de Compromís a la Comissió de Ràdio Televisió Valenciana i l’Espai Audiovisual a les Corts, diu que no sap per què va desaparèixer aquest punt, si tots tres partits signants hi estaven d’acord.

Així i tot, Àlvaro ha recordat que Compromís va presentar el mes de novembre passat una proposició no de llei en què es demanava de sol·licitar al govern espanyol la concessió d’un segon múltiplex per a facilitar la recepció de TV3 i IB3 i la revisió de les llicències a alguns canals de TDT, per si no complien les condicions.

Toni Gisbert, responsable d’Acció Cultural al País Valencià, recorda que som a mitjan d’aquesta segona legislatura i considera que el fet que encara no es puga rebre el senyal de TV3 és censura. “No hi ha ni raons tècniques amb la possibilitat del múltiplex estadístic i, a més, no depèn del govern espanyol, sinó del govern valencià. Tampoc no hi ha raons legals, sinó que el Consell incompleix un acord de les Corts Valencianes, i això és una irregularitat”, diu. Gisbert recorda que À Punt està en funcionament i, per tant, hi pot haver reciprocitat. Acció Cultural impulsarà aviat una campanya per a denunciar l’incompliment del Consell. “Hem estat comprensius per la pandèmia, i hem donat tot el marge del món, però arriba un punt en què les coses s’han de dir pel seu nom.”

Falta de sintonia entre els despatxos i les xarxes

Tot allò que passava als despatxos polítics els dies abans del tancament de les emissions de TV3 i això que passa ara, quan encara no s’han restituït, no tenia, no té,  res a veure amb allò que passava al carrer. Ni a les xarxes socials.

És probable que l’etiqueta #SenseSenyal haja estat una de les més emprades de la història de Twitter en català. També una de les més longeves. Només dotze hores després de la primera piulada ja se n’havien fetes 70.000, però això no era res en comparació amb tot allò que passà els dies següents quan arreu del país es van convocar manifestacions de rebuig a la censura. O quan, per la diada del 25 d’Abril, el lema també fou la reivindicació de l’intercanvi comunicatiu entre els territoris de parla catalana. O quan, el novembre del 2013, Fabra va fondre a negre Canal 9. Encara ara n’hi ha, de piulades amb aquesta etiqueta.

En aquest article, el director de VilaWeb explica la història de l’etiqueta i també el perquè d’un fet ben insòlit a la premsa: l’apagada voluntària, i durant vint-i-quatre hores, del servei de notícies del diari. Més blocs i webs també van tancar en senyal de protesta.

Sí que es va emetre un programa especial de L’internauta en què es reflexionava sobre aquest #SenseSenyal.

Un correu electrònic que es fa viral

Però el 2011 Twitter no tenia tants usuaris com ara ni tampoc un ús tan majoritari i imprescindible. Llavors, fa deu anys, encara hi havia gent que expressava la indignació per un mitjà tan convencional com el correu electrònic. És el cas de l’escriptor Manuel Baixauli, a qui l’apagada de TV3 el va sorprendre a casa, mirant el Club Super 3 amb els seus fills encara petits. Baixauli es va enfadar molt, diu, i va enviar un correu  amb una reflexió irada als seus amics.

I es va fer viral.

Vilaweb el va publicar. “És un text tot ple de ràbia que vaig titular ‘Manifest personal’. No tenia WhatsApp encara, el vaig enviar als meus contactes i va anar passant d’un lloc a un altre. Molta gent m’insultà”, recorda, ara. Baixauli diu que va començar a emprar les xarxes socials com una finestra per a accedir a TV3. Ara, deu anys més tard, considera que és una vergonya que la cosa continue igual. “Els nostres no han fet res per a aconseguir-ho, i quan eren a l’oposició sí que ho criticaven, i anaven a les manifestacions i tot. I a l’hora de la veritat està tot igual.”

No tan sols anaven a les manifestacions, sinó que l’actual cap del Consell, Ximo Puig, va participar al costat de més personalitats en diversos actes de protesta pel tancament de TV3.

Unes portes al camp tan inútils com innecessàries

Un dels motius pels quals el govern del Botànic fa el ronso a l’hora d’activar els mecanismes tècnics de la reciprocitat és, diuen, perquè vol preservar i potenciar À Punt. No volen, argumenten, que una televisió potent i consolidada com TV3 puga fer-li ombra o furtar-li audiència.

Qui va contar en directe l’apagada dels repetidors l’any 2011 com a delegada de TV3 fou Empar Marco, que justament fou també qui va posar en funcionament À Punt, com a directora general. Avui reflexiona sobre el paper que tenen les televisions autonòmiques per a reforçar les identitats de les comunitats culturals. “À Punt va nàixer pensant que l’estratègia digital, la innovació i la creativitat eren el seu futur. Cap complex per a competir amb qualsevol altre mitjà o plataforma, sempre que no mire enrere, sempre que supere els models tradicionals que no tenen res a veure amb el present i el futur dels mitjans audiovisuals.”