Deu anys després del tancament de Canal 9, torna a perillar la radiotelevisió pública?

Demà fa deu anys que els valencians vam perdre un tresor, com diu Salut Alcover, ex-periodista de Canal 9. Després de vint-i-cinc anys d’emissions, la radiotelevisió pública tancava i deixava sense faena més de mil sis-cents treballadors, en un moment en què no hi havia espai al sector per a recol·locar-se. ‘Ho vam viure com una enorme frustració, perquè no hi havia base perquè destruïren l’empresa. Privaven el poble valencià d’uns mitjans en la seua llengua, i destruïen totalment la indústria audiovisual’, diu el periodista Vicent Mifsud, que en aquell moment era el president del comitè d’empresa.

Quan el Tribunal Superior de Justícia valencià va donar la raó als treballadors afectats per l’ERO i obligà la Generalitat a readmetre’ls, el govern del PP, encapçalat per Alberto Fabra, va respondre amb el tancament del mitjà i l’acomiadament de tota la plantilla. ‘Va ser el tancament de tot un sector. El colp va ser molt fort, amb molta repercussió laboral, molt de cost econòmic per a la Generalitat, molt de cost cultural, identitari, social i possiblement polític per a Fabra’, diu Alcover.

Una decisió contra els treballadors

Per a Mifsud, allò va ser un banc de proves de la reforma laboral impulsada pel Partit Popular a l’estat espanyol. ‘Volien donar una lliçó: els treballadors que ho denunciaren i aconseguiren aturar en els tribunals el que pretenia la reforma laboral, ho pagarien. I crec que nosaltres vam ser uns perjudicats d’una política general del PP per a aplicar aquella terrible reforma’, diu. Afig que, dins el projecte recentralitzador de la dreta, intentaven esborrar les televisions que parlaven una altra llengua. ‘Són decisions polítiques públiques errònies, preses des de l’estat i executades, en el nostre cas, pel govern de la Generalitat. I això va tenir unes conseqüències molt negatives per als mitjans i per a la nostra llengua.’

El dia en què s’havia d’efectuar el tancament, els treballadors van resistir dins les instal·lacions de Canal 9 fins a l’últim moment. ‘El comitè d’empresa va decidir que si aquella gent volia tancar, nosaltres intentaríem que no ho pogueren fer d’una manera quirúrgica i ràpida, apagant la ràdio i la tele directament, sinó que la societat veiés que feien una acció que anava contra els treballadors i contra la majoria de la societat, i que era perjudicial’, diu Mifsud. Així doncs, van aguantar el màxim d’hores possible perquè tingués una gran repercussió mediàtica, fins que es va fer el negre.

Van començar amb la ràdio. “Estàvem en directe, jo estava a producció, i ens van començar a arribar desenes de missatges: ja no se sent”, recorda Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes Valencians, que en aquell moment treballava en la Taula Esportiva de Ràdio 9. Conta que va avisar els companys de la televisió i va entrar en directe per contar que havien tallat el senyal abans de l’hora prevista. No obstant els intents de la policia de fer-los fora, van continuar emetent el programa perquè per la web sí que es transmetia.

Per a Alcover va ser una nit molt llarga. “Va ser duríssim, i inoblidable en el pitjor sentit de la paraula. No sabíem molt bé com eixiríem d’allò, ni quin seria el futur polític que viuria la societat valenciana a partir d’aquell moment, si era una apagada definitiva o si hi hauria possibilitat, d’alguna manera, de revertir la situació”, diu Alcover. Eixa nit –explica– ja va tenir la sensació que no hi volia tornar. I, de fet, no hi ha tornat, ni veu À Punt, l’actual radiotelevisió valenciana, perquè li fa mal. “No hi ha ningú que estime més que jo aquesta empresa; sempre he estat enamorada de la radiotelevisió pública en valencià, i vull que tire endavant. Però no és el meu futur laboral, perquè d’aquell dolor encara n’estic eixint”, diu.

Aquell tancament va implicar una diàspora de professionals de la comunicació. Molts treballadors se’n van haver d’anar del País Valencià perquè, com explica Mifsud, les possibilitats que hi tenia el sector audiovisual descansaven sobre Canal 9. “Va ser molt dramàtic per a molta gent”, afig.

“À Punt va començar mal parida”

Les tres veus coincideixen a dir que À Punt, que enguany va celebrar cinc anys, va nàixer infradotada. Per a Mifsud va ser un error partir de zero. “Es va perdre l’oportunitat d’haver creat una radiotelevisió més potent. S’havia d’haver obert més de pressa i recuperar més gent de la plantilla, sense les manipulacions i els errors d’abans. Es va voler crear una radiotelevisió nova i crec que es van equivocar, perquè van perdre un temps preciós per a tenir uns mitjans en valencià i de qualitat en un moment de canvis tecnològics, en què entraven les plataformes audiovisuals amb molta potència. A més, el model de funcionament semiprivatitzat tampoc no crec que fos l’ideal”, considera.

“À Punt va començar mal parida. Des del nom, que és mal triat; la campanya de desprestigi que va tenir ja de bon principi per part dels qui l’havien tancada; la falta de pressupost i la falta d’una aposta ferma pel sector audiovisual valencià. Totes aquestes coses fan que no haja acabat d’enganxar la població i tinga una audiència molt baixa”, diu Marco. No obstant això, assenyala que s’ha consolidat com un referent de neutralitat informativa. “La part més positiva és que és molt allunyada dels casos flagrants de desinformació que tenia quan era Canal 9”, afig.

Perilla la radiotelevisió pública valenciana?

Així i tot, el president de la Unió afirma que ja ha tingut notícies d’alguns intents intervencionistes. “Nosaltres anem vigilant i amb una preocupació moderada perquè hem vist que hi ha maniobres per a poder influir en la línia editorial. Hem de ser cauts perquè, de moment, no hi ha interferències. Però allò que més ens preocupa és la falta d’una aposta clara per la radiotelevisió pública valenciana, com s’ha fet palès en la congelació del pressupost en el 0,3%”, apunta.

“Crec que l’objectiu del nou govern no és eliminar-la, perquè saben que els va generar un cost polític per impopularitat, conflictivitat laboral i pressió al carrer, però la volen matar per inanició retallant-li el pressupost al mínim possible perquè siga pràcticament impossible de tirar-la endavant. Ara els és molt més fàcil d’ofegar-la econòmicament i condemnar-la a la irrellevància, com a pas previ a la desaparició. Vox, obertament, i el PP en grau més baix, volen posar fi a qualsevol cosa que s’expresse en valencià. I fer-hi desaparèixer la presència mediàtica ajuda a l’objectiu final d’eliminar el valencià de qualsevol racó important de la societat i tornar-lo a condemnar a ser una cosa folklòrica i reduïda a l’àmbit familiar”, assenyala Mifsud.

“Vull pensar que ningú més no cometrà cap error, com ara manipular eixa empresa i llevar-li la personalitat, que sempre ha estat i haurà de ser el valencià, sobretot i per damunt de tot. És una eina fonamental per a conservar la llengua. Fa deu anys, el dia que tancaven la tele, em van fer una entrevista i vaig dir una cosa que repetisc avui. Els treballadors de l’audiovisual i de les radiotelevisions públiques tenim un tresor, i hem de conservar-lo”, diu Alcover.

Què li resta pendent a À Punt?

Mifsud considera que és una gran oportunitat perduda. “No s’ha tingut en compte la necessitat que tenia la societat valenciana d’uns mitjans de comunicació potents en valencià. És a dir, s’ha estat més pendent de no repetir errades de manipulació o de corrupció del passat que de fer un bon producte que atrapara els ciutadans, que el tingueren com a referència, i invertir-hi. S’havia d’haver fet una inversió molt més gran i apostar clarament per uns mitjans en valencià que es convertiren en líders d’audiència o que, almenys, pogueren competir pel lideratge”, diu.

“Li falta transcendir, arribar a més cases, ser la televisió de tots els valencians, que no ho ha sigut, i fer realment indústria, ajudar a fer que el sector audiovisual valencià no siga tan precari com ho és ara mateix. La gent només hi acudeix massivament per als informatius quan hi ha tragèdies, quan són falles i quan hi ha hagut algun especial del València. Li falta una aposta pressupostària més important i, pel que fa a continguts, tindre algun ganxo. Ara, els mateixos que la tancaren són els que han de cuidar-la i millorar-la, perquè les audiències són pobres, i és una cosa preocupant”, apunta Marco.

A més, ara com ara, hi ha unes oposicions convocades, però sense data, que susciten molta incertesa. “Hi ha moltes incògnites, per a saber com es plantejaran, qui hi haurà al jurat, si hi haurà ingerències polítiques a l’hora de triar…”, diu Marco.

Avui els sindicats i Acció Cultural del País Valencià han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat a les 19.00 per a defensar la radiotelevisió pública valenciana. “Volem una ràdio i televisió públiques valencianes de qualitat, amb un pressupost suficient i sense intervencionismes”, han dit en un comunicat.