06.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.01.2025 - 22:51
El 7 de gener de 2015, avui fa deu anys, dos homes armats van assaltar la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo a París. Els assaltants, els germans Said i Chérif Kouachi, eren gihadistes que van provar de justificar l’atac com una venjança per les caricatures del profeta Mahoma que havia publicat la revista.
Durant l’atac, els germans Kouachi van assassinar dotze persones, incloent-hi alguns dels dibuixants més emblemàtics de la publicació, com ara Charb (el director), Cabu, Wolinski i Tignous, a més d’un agent de policia que estava de servei fora de l’edifici. L’endemà, un altre home armat, Amedy Coulibaly, vinculat als germans Kouachi, va cometre un atac separat en un supermercat jueu de París, on va assassinar quatre persones més.
Després de l’atemptat, els germans Kouachi es van atrinxerar en una impremta a Dammartin-en-Goële, uns trenta-cinc quilòmetres al nord-est de París. El 9 de gener de 2015, la policia i unitats d’elit de l’exèrcit francès van envoltar l’edifici i després d’un llarg setge, els germans van sortir disparant contra les forces de seguretat i van ser morts. En una operació gairebé simultània al setge dels germans Kouachi, la policia va assaltar el supermercat jueu de París on Coulibaly mantenia ostatges i també el va matar.
En els anys següents, es van identificar unes quantes persones que havien ajudat els atacants, fos proporcionant armes o logística, i el desembre del 2020 un tribunal francès va condemnar uns quants encausats per la seva implicació: Ali Riza Polat, considerat un còmplice clau, va rebre una pena de 30 anys de presó i 3 còmplices més van ser condemnats a penes de presó que van de 4 anys a 20.
Un atemptat que va causar una commoció enorme
L’assassinat dels treballadors de Charlie Hebdo va commocionar profundament l’estat francès i Europa. L’atac va originar una onada de simpatia expressada en la reproducció en massa de l’eslògan “Je suis Charlie” (“Jo sóc Charlie”).
Més de tres milions de manifestants van protestar en resposta de l’atemptat a París i més ciutats d’Europa, cosa que va ser una mostra única de solidaritat i de defensa de la llibertat d’expressió. Una edició especial de Charlie Hebdo, posterior a l’atac, va vendre una xifra rècord de vuit milions d’exemplars, i això va proporcionar un coixí financer a la revista i a les famílies dels morts.
En aquell moment, les subscripcions van augmentar fins a superar les 200.000, però 10 anys després són unes 30.000, amb 20.000 còpies més venudes cada setmana als quioscs i botigues. Tot amb tot, la xifra encara és més alta que no la d’abans de l’atemptat.
En una mostra clara de les dificultats que continuen acorralant el setmanari, Charlie Hebdo treballa ara en una redacció clandestina, l’adreça de la qual no és sabuda ni pública, i els seus treballadors són protegits les vint-i-quatre hores per la policia.
El debat sobre la blasfèmia
Més enllà de la solidaritat, l’atemptat també va causar debats encesos sobre els hipotètics límits de la sàtira i, en alguns casos, una reacció contrària a l’humor deliberadament ofensiu i sovint volgudament groller de Charlie Hebdo, part d’una tradició francesa de llarga trajectòria en la caricatura.
D’ençà que es va fundar el 1970, la publicació ha posat a prova sempre els límits de les lleis franceses contra l’odi, lleis que protegeixen les minories però permeten la blasfèmia i la burla de les religions. Els defensors de la llibertat d’expressió a França consideren que la capacitat de criticar i ridiculitzar la religió és un dret fonamental adquirit després de segles de lluita per escapar de la influència de l’Església Catòlica. Però els crítics han acusat el setmanari d’anar massa enllà i d’enfonsar-se en la islamofòbia, especialment per algunes caricatures del profeta Mahoma publicades en el passat, que associaven directament i sense matisos l’islam amb el terrorisme.
L’actual director de Charlie Hebdo, Riss, un dels qui van sobreviure a l’atac del 2015, va declarar l’any passat a Le Monde: “La idea a Charlie Hebdo no és publicar qualsevol cosa, sinó publicar tot allò que faci dubtar, que porti a reflexionar, a fer-se preguntes, per evitar restar tancats en una ideologia. […] En essència, es tracta de no deixar-se entabanar pel que és moda.”
Per commemorar els deu anys de l’atemptat, Charlie Hebdo publica avui un número especial de trenta-dues pàgines amb les caricatures guanyadores del concurs “Riure de Déu”. El concurs es va fer entre el 13 de novembre i el 18 de desembre, i es declarava adreçat a “aquells que estan farts de viure en una societat dirigida per Déu i la religió”.
Amb això, la revista, de fortes conviccions atees, fa servir l’aniversari de l’atac contra la llibertat d’expressió per enviar un missatge de desafiament als assassins que el 7 de gener de 2015 van irrompre a les seves oficines, van disparar i van fugir cridant que havien “mort Charlie Hebdo”. Tal com diu Gerard Biard, actual redactor en cap, “deu anys després és ben clar que no van aconseguir de matar Charlie Hebdo, i som vius i ben vius”.
Homenatge presidit per Macron
El president francès, Emmanuel Macron, el primer ministre, François Bayrou, i la batllessa de París, Anne Hidalgo, han encapçalat l’acte commemoratiu que s’ha fet davant de l’antiga seu de la revista i han participat en l’ofrena floral en record de les víctimes. També hi han participat l’ex-president François Hollande i l’ex-primer ministre Manuel Valls, ara ministre d’Ultramar, màxims mandataris francesos durant el moment de l’atemptat.
“Hi ha escenes que mai oblidaré, però havíem d’actuar i ho vam fer amb responsabilitat. Érem conscients que no havíem acabat, que hi hauria altres tragèdies, i n’hi va haver”, ha dit Hollande. Valls ha endurit el to i ha dit que França “continua en guerra” contra aquells que no van fer costat a Charlie Hebdo. “Aquelles persones continuen ací”, ha dit, i ha carregat contra l’islamisme, que diu que “es desenvolupa a llarg termini i ataca les democràcies”.
