20.11.2019 - 21:50
Dilluns van començar a declarar els detinguts durant el tall de la AP-7 al Pertús (Vallespir), fet l’11 i el 12 de novembre sota la coordinació del Tsunami Democràtic. Declaren a la comissaria de la Germanderia a Perpinyà amb el suport d’un grup d’advocats nord-catalans que els han assistits voluntàriament. Ara hauran d’esperar si el fiscal els troba prou indicis per a imputar-los un delicte d’obstaculització de la via pública, el més gran a què s’haurien d’encarar i que implicaria –anant malament– una multa o bé rebre un simple avís.
Aquesta circumstància positiva per als interessos dels detinguts no és casual. El tall de la via de comunicació per carretera més important del país, i que connecta l’estat espanyol amb el francès, tenia una motivació política, però també legal. Haver fet el tall al Principat hauria donat més arguments a l’Audiència espanyola, que investiga el Tsunami Democràtic pel delicte de terrorisme d’ençà del 18 d’octubre, i els detinguts s’haurien pogut trobar implicats en una macrocausa. Segons que va publicar TV3 i alguns mitjans espanyols, el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón vol agrupar tots els fets i aldarulls relacionats amb la sentència del judici del procés a Catalunya i convertir-ho en una gran causa per terrorisme.
Per tot plegat, el tall es va fer en territori legalment francès. L’endemà, la Germanderia va dispersar els manifestants que protestaven pacíficament. Segons que expliquen testimonis de primer fila, les detencions foren aleatòries, perquè ningú no hi oposava força i els gendarmes van anar apartant manifestants a mesura que desfeien la mobilització. Hi va haver divuit detinguts i els van traslladar en furgonetes a la comissaria que hi ha a la AP-7 mateix. Després de passar una estona al calabós, la majoria van decidir de no declarar sense la presència d’un advocat i van ser citats a partir de dilluns.
Mateu Pons, membre de la junta del Col·legi d’Advocats de Perpinyà, va bellugar-se el mateix dia de la detenció per donar suport als detinguts. Arran del moviment de les Armilles Grogues i les consegüents detencions, Pons sabia que amb els advocats d’ofici del col·legi no n’hi hauria prou per a assistir tants detinguts. Per això, mitjançant el col·legi van fer una crida de suport a tots els col·legiats i vint advocats es van oferir voluntaris. Gràcies a ells, tots els detinguts s’han estalviat 360 euros quan han anat a declarar davant la policia.
Un dels detinguts és Joan Mangues, que, amb una traductora al castellà, ahir va respondre a les preguntes de la policia. El sistema judicial francès és diferent de l’espanyol i els citats no declaren en qualitat d’investigats de cap delicte, perquè primer s’obre un procés de mediació. Després de declarar voluntàriament davant la policia, ara serà el torn del fiscal, que decidirà si els fa un simple avís o bé proposa una multa pel delicte d’obstaculizació de la via pública. Per aquest delicte es preveu un màxim de dos anys de presó i una multa de 4.500 euros.
Tanmateix, Mateu Pons assenyala que el fiscal té la capacitat de fer una proposta i que mai, ni durant les manifestacions de les Armilles Grogues, no s’ha aplicat aquesta llei amb duresa. Per això preveu que la sanció serà un avís i prou. Sobre què hauria passat en cas que la protesta s’hagués fet al cantó sud de la frontera, a l’Empordà, Pons és clar: ‘L’estat francès és molt més indulgent perquè la tradició francesa és molt més laxa amb les manifestacions; bàsicament, perquè és un dret. A l’estat francès estem més preocupats pels drets fonamentals, com la llibertat d’expressió i el dret de protesta.’
