09.11.2021 - 08:55
|
Actualització: 09.11.2021 - 12:20
El sexe del pacient afectat per la malaltia pulmonar bronquièctasi és determinant a l’hora d’establir la seva gravetat, segons un estudi multicèntric encapçalat pel grup de recerca en desgast muscular i caquèxia en Malalties Cròniques Respiratòries i Càncer de Pulmó de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. El treball ha analitzat les dades de 2.121 pacients, procedents del Registre Informatitzat Espanyol de Pacients amb Bronquièctasi (RIBRON), dels quals dos de cada tres (1.368) eren dones. Es van tenir en compte diversos paràmetres clínics per classificar el seu nivell de gravetat i es va concloure que les dones presentaven uns índexs de gravetat inferiors als dels homes en les tres escales clíniques utilitzades.
En concret, la classificació inclou paràmetres clínics com ara la funció pulmonar, els esputs, l’estat nutricional, la colonització per gèrmens més agressius o l’extensió radiològica de les bronquièctasis. Cal destacar que al grup dels homes hi havia més fumadors. També que es van veure importants diferències en els paràmetres nutricionals entre homes i dones, amb un índex de massa corporal més elevat en els homes respecte a les dones.
L’autora principal de l’estudi i investigadora de l’IMIM i el CIBER de Malalties Respiratòries, la doctora Esther Barreiro, apunta que els resultats indiquen la necessitat de tenir en compte el gènere del pacient a l’hora de plantejar el seguiment de la malaltia. Destaca també que l’estudi mostra que diversos paràmetres nutricionals, així com biomarcadors d’inflamació han de ser estudiats com a potencials predictors de l’evolució dels pacients.
Els nivells d’eosinòfils com a marcadors de gravetat
Un segon estudi, també liderat per la doctora Barreiro, va analitzar les concentracions d’eosinòfils en sang, una cèl·lula del sistema immunitari present als pulmons com a reacció al procés inflamatori provocat per la bronquièctasi, de 906 pacients, també del registre RIBRON. Es va establir un llindar de tall per a dividir la mostra. Contràriament a l’esperat, els pacients que presentaven concentracions més altes, un 70% del total, eren els que tenien un nivell de gravetat de la malaltia menys greu. I aquells amb menors concentracions d’eosinòfils, tenien una malaltia respiratòria més greu, puntuaven més alt en les escales de gravetat, tenien una pitjor funció pulmonar i un pitjor estatus nutricional, amb uns nivells d’inflamació sistèmica superiors.
La doctora afirma que, davant d’aquestes dades, és necessari caracteritzar millor els pacients amb bronquièctasi en perfils fenotípics a mida per oferir estratègies personalitzades, sobretot en aquells amb concentracions baixes d’eosinòfils. Afegeix que s’ha de tenir en compte aquest fet a l’hora d’escollir determinats tractaments que tenen com a diana aquestes cèl·lules, per evitar que una disminució pugui provocar un empitjorament de l’estat.
Aquest treball s’ha publicat a la revista International Journal of Enviromental Research and Public Health.
