Detenir monitors i educadores, voleu dir?

Fa dos mesos, el Districte de Ciutat Vella va decidir d’atorgar una de les Medalles d’Honor de Barcelona a l’Esplai del Pi. Volien reconèixer, i cito textualment, una quinzena de joves d’aquesta entitat que, amb ganes i motivació, han trobat temps entre els seus estudis i les seves feines per autoorganitzar-se i dedicar-se a educar infants i joves de Ciutat Vella a través del lleure. L’ajuntament de la ciutat també els agraïa les activitats que duen a terme, perquè fomenten la transmissió de la cultura i el respecte per la natura i el medi, a més de la transmissió i l’aprenentatge de nocions cíviques clau com el respecte, la convivència, la corresponsabilitat i el compromís amb els altres.

Dissabte al vespre, l’Esplai del Pi va fer una festa per celebrar, a més de la medalla, que fa quaranta-nou anys que aquest espai de trobada de lleure educatiu va ser fundat per un grup de persones de la comunitat parroquial de Santa Maria del Pi. De matinada, quan anaven plegant, va aparèixer la Guàrdia Urbana del mateix districte que els havia donat la medalla, però no precisament per felicitar-los sinó, segons que explica l’Esplai en un comunicat i es pot entreveure en un vídeo que va difondre ahir la Directa, esbroncar-los, identificar-los, agredir-los i ruixar-los amb gas pebre. Els incidents van acabar amb dos detinguts i uns quants ferits i contusionats.

Com en qualsevol situació que no has viscut en primera persona, cal tenir una certa prevenció a l’hora de fer-ne valoracions, però és evident que alguna cosa no es va fer bé perquè es produís aquesta escalada de violència. Tan sols puc dir que durant una colla d’anys vam ser veïns d’aquest esplai i ens els trobàvem sovint, amb la mainada o muntant parades al carrer per Sant Jordi, la festa major o unes altres festes del barri, sempre alegres, sempre somrients. No cal dir que, d’entrada, tots els educadors en el lleure, monitors i caps de cau, que dediquen hores del seu temps de manera voluntària i altruista a millorar la societat, em semblen més mereixedors de medalles d’honor que no de ser ruixats amb gas pebre.

Quant a la Guàrdia Urbana, partint una altra vegada de l’experiència d’haver viscut durant uns quants anys a Ciutat Vella i reconeixent que no deu ser una feina fàcil, se m’acuden moltes intervencions a fer un diumenge a la matinada abans que anar a buscar les pessigolles a uns monitors que ja van plegant veles. De veritat que entre guiris borratxos i cridaners, llauners, pispes, gent que pixa al carrer i patinets que et passen per sobre, la vostra preocupació, temps i energia ha d’anar encaminada a acabar detenint monitors i educadores? No pot ser. O algú tenia ganes de fer soroll en plena campanya electoral, cosa possible i fins i tot probable, o tot indica que és un altre cas d’excessos policíacs i abusos d’autoritat. Un més.

Vinga dir que els joves d’avui dia no tenen valors, són egoistes i incapaços de mobilitzar-se per res que no sigui sortir de festa i fer tiktoks i més ximpleries, i quan n’hi ha uns que resulta que sí que en tenen, de valors, i dediquen el temps lliure als nostres fills, els tractem d’aquesta manera? Em sembla escandalós. Protegir-los, caldria; donar-los recursos econòmics a banda de medalles, oferir-los espais de trobada, com el que reclama l’Esplai Olivera Rodona de les Corts, i que la Guàrdia Urbana els ajudi a plegar les coses i no que els toqui els nassos! De jovent implicat, motivat i mobilitzat políticament n’hi ha més que no ens pensem o ens expliquen a les tertúlies. També n’hi ha que mantenen vives les festes populars i les tradicions, com els qui aquest darrer cap de setmana han organitzat la Festa de l’Arbre de Maig d’Igualada de manera impecable.

S’ha parlat sovint sobre la dubtosa eficàcia dels tests psicotècnics que han de passar els policies abans d’accedir a l’uniforme i l’armament que els converteix en teòriques forces de l’ordre. Estic segur que als qui se les van tenir amb els monitors de l’Esplai del Pi els hauria fet més profit passar una temporada en un esplai o un cau per a aprendre aquestes nocions cíviques clau que tant agraden a l’ajuntament, com el respecte, la convivència, la corresponsabilitat i el compromís amb els altres. M’agradarà molt seguir les explicacions oficials sobre el cas i les conseqüències que se’n derivin. Mentrestant, tal com deien aquelles mares durant l’anomenada batalla d’Urquinaona, als nostres monitors ni se’ls pega ni se’ls empresona!