24.11.2019 - 21:50
Denuncien que els intenten criminalitzar perquè cada vegada són més i més forts. Durant aquests últims anys, activistes pel dret d’habitatge han encarat detencions, denúncies policíaques, processos judicials i multes en aplicació de la llei mordassa per haver aturat desnonaments o haver participat en protestes, sovint acusats d’uns fets que neguen haver comès. L’últim cas va ser el de Juan Pastor, activista de la PAHV de Santa Coloma de Gramenet. Dotze dies després d’haver aturat un desnonament juntament amb més veïns, els Mossos d’Esquadra el van detenir al carrer quan anava a cercar la seva néta a l’escola, acusat de desordres públics i d’atemptat contra un agent de l’autoritat, tot i que nega els càrrecs imputats. Pastor va passar la nit a comissaria i l’endemà el jutge el va deixar en llibertat amb càrrecs. ‘Els drets s’aconsegueixen, no es pidolen’, va defensar davant els veïns que en demanaven la llibertat, en un vídeo que ha corregut a les xarxes com la pólvora. Però el seu no és l’únic cas: activistes per l’habitatge són sovint denunciats i detinguts, moltes vegades sense haver-los identificat prèviament, perquè els agents dels Mossos d’Esquadra ja saben qui són.
Ho denuncien diversos activistes en aquest reportatge. Estan convençuts que van a cercar els dirigents de cada moviment local o de barri per acoquinar-los.
A Luis Ros, activista de la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC) de Badalona, també el van detenir l’any passat. En el seu cas, al peu d’un desnonament. Ros, que és caporal de Bombers de Barcelona, encara no sap si arribarà a judici encausat per desobediència, atemptat contra l’autoritat i lesions per uns fets que li atribueixen els Mossos i que disten totalment del seu relat de què va passar. Durant aquest últim any, Esteve Clavell, del Sindicat de Barri del Poble-sec i del de Llogateres, ha estat denunciat i multat una desena de vegades. Una d’aquestes denúncies va ser arran d’una protesta contra l’empresa Desokupa, que pretenia de desallotjar per via extrajudicial els veïns que ocupaven un bloc al carrer Gayarre de Sants, a Barcelona. Pels fets que suposadament van passar aquell dia també van acusar Llum Oliver, del Grup d’Habitatge de Sants, de desobediència i d’haver faltat el respecte a la policia.
Ros, activista i bomber: ‘Al sistema l’ha afectat’
Aturaven tants desnonaments que els membres de la PAC de Badalona temien que algun dia hi hauria algun detingut. ‘Ens tenien al punt de mira, érem molests’, diu Ros. Dia rere dia se suspenien desnonaments gràcies a ells. ‘I això genera, tant al jutjat com a la policia, animadversió cap a nosaltres’, creu, perquè d’una manera o una altra les autoritats se senten desautoritzades quan un grup de ciutadans evita que prevalgui la ‘seva’ llei. El 26 de febrer de l’any passat la PAC de Badalona es va bolcar per trobar una solució per a una mare i quatre filles que havien de ser desnonades d’un pis del carrer Modrego. ‘Era una família hipotecada que havia perdut l’habitatge per impagament, hi va haver una dació en pagament amb Catalunya Caixa, després va aparèixer el fons nord-americà Blackstone, va adquirir l’immoble i els van fer un lloguer de dos anys’, explica Ros. Quan es va acabar el termini, van passar mesos negociant per arribar a un acord impossible. Després van aturar dos intents de desnonament i, en el tercer, ja sabien que hi anirien els Mossos per garantir-ne l’execució. Així que van omplir el barri de cartells i van passejar un cotxe amb altaveus que denunciava el cas i que feia una crida a mobilitzar-se als carrers. Aquell dia tenien prevista una manifestació.
Una hora i mitja abans, activistes de la PAC van arribar amb uns quants cotxes a l’immoble per endur-se les coses de la família i portar-les a la seva seu de manera provisional. Però ja s’hi van trobar els Mossos. Els acompanyaven la mare, la filla gran i les tres filles menors que havien restat dins de casa. ‘No deixaven passar la mare ni la filla. Els vam dir que hi havia les tres menors soles, que les deixessin passar per baixar les caixes. Però la policia no els ho permetia. La mare es va posar molt nerviosa. No sabíem què passava a dins, si és que executaven el desnonament. Es va generar una angoixa tremenda’, relata Ros. Es va acumular molta gent a la porta i, al final, la van empènyer. ‘Com que només hi havia un policia al portal i la porta era oberta, el vam tirar cap endins per l’angoixa que es va generar’.
Ros assegura que ni tan sols van tocar-lo, però creu que es devia sentir desautoritzat, perquè era el cap de l’operatiu. Tot seguit, assegura, van aparèixer un munt d’agents i van carregar. Hi va haver nou ferits. A ell, el van lesionar a les cuixes i a la mà. Havia participat en les negociacions perquè deixessin que la família es retrobés i sortís de l’immoble. ‘Abans no es desallotgés el grup que hi havia a l’interior, em van detenir’, diu. Va passar gairebé un dia privat de llibertat, i una altra activista, Armonía Díaz, també va ser acusada de desobediència. Això sí, el desnonament es va aturar, l’ajuntament hi va intervenir i van pactar un lloguer amb Blackstone.
Ros no té por i continua convençut de la lluita a la PAC, fins i tot amb més força que no abans. Es va fer activista fa sis anys, colpit per una experiència vital. ‘Veia que molta gent se suïcidava i, en molts casos, al darrere hi havia desnonaments, però no se’n parlava’, explica. Tenia clar que algun dia podria ser detingut, però això no l’ha frenat ni el frenarà. ‘És una barbaritat que, en un estat que es diu del benestar, que parla de drets, amb una constitució i unes lleis que protegeixen el dret d’habitatge, no s’apliquin’, lamenta. Creu que el moviment per l’habitatge arriba ara a més sectors de la societat que els primers anys, quan només existia la PAH, i per això és més incòmode per als poders. ‘Al sistema l’ha afectat. A la majoria desnonaments en què intervenim ells no se n’acaben sortint’, afirma.
Pastor, de la PAH-Gramenet: ‘A 64 anys ja no tinc por’
‘Cada vegada va més gent als desnonaments amb una moral impressionant per a garantir un habitatge a l’altra gent’, descriu Juan Pastor. El 28 d’octubre es dirigia a recollir la seva néta a l’escola quan els Mossos se’l van endur detingut a la comissaria. L’acusaven de desordres públics i atemptat contra un agent de l’autoritat per un desnonament al passatge Irlanda que la PAHV-Gramenet havia aconseguit que se suspengués dotze dies abans. Pastor és un dirigent veïnal implicat en moltes causes, un referent a la ciutat. Aquell dia ni tan sols el van identificar. ‘Un va a totes les mogudes i saben qui ets’, constata.
Acaba de salir nuestro compañero detenido ayer por parar un desahucio. Los cargos, desacato a la autoridad.
"Los derechos se consiguen, no se mendigan"#PastorLlibertat@PAHVGramenet pic.twitter.com/ISrKErt6dl
— Afectadas por la hipoteca (@LA_PAH) October 29, 2019
Què va passar? El carrer estava tallat per totes dues bandes i, de sobte, la majoria de furgonetes de la policia se’n van anar i van quedar pocs cotxes dels Mossos de Santa Coloma, segons Pastor. Els activistes van veure una oportunitat per a intentar aturar el desnonament. Van saltar el cordó policíac i van entrar a l’edifici. Al cap de mitja hora, els van comunicar que s’havia suspès. Pastor assegura que hi va haver un estira-i-i arronsa entre un noi i un agent que l’havia agafat pel coll. ‘L’hi vam treure. Això va passar’, diu, i una estona abans, per cridar l’atenció, van tallar el carrer d’Irlanda durant vint minuts o mitja hora. Quan es van veure desbordats, un mosso va anar directament cap a ell i assegura que li va dir: ‘Pastor, que et coneixem, anirem darre teu.’
Després, els veïns mobilitzats van provar d’ajudar una altra família que havia acabat al carrer. Van anar a la casa de la vila per parlar amb el govern municipal i els van aconseguir un allotjament provisional en una pensió. Mentre Pastor era dins, relata, els Mossos van identificar tres joves activistes a la plaça de la Vila. N’hi havia un que havia tingut l’estira-i-arronsa amb l’agent. De fet, els tres joves i una veïna de l’immoble del passatge d’Irlanda també apareixen a l’atestat policíac, com Pastor, però espera que no els citin a declarar.
Pastor no tem possibles represàlies. ‘Al contrari. A 64 anys, ja no tinc por’, declara. I l’allau de solidaritat que va rebre quan va ser detingut ha incrementat la moral del col·lectiu, que no pensa aturar-se. ‘Tot, en la història de la humanitat, s’ha aconseguit gràcies a la gent. Ens vam relaxar i pensàvem que els responsables polítics, en la transició, ho resoldrien tot, i hem perdut pràcticament tots els drets’, denuncia, ‘mentre vivim en un estat policíac i totalment repressiu’. ‘L’esperança és que es ressorgeix’, confia, tot i que critica durament que no s’albiri cap solució definitiva als problemes de l’habitatge, encara que dia a dia aconsegueixin d’aturar la majoria de desnonaments. A Santa Coloma, diuen que n’hi ha una quinzena cada setmana.
Oliver, multada i acusada de desobediència
Llum Oliver, del Grup d’Habitatge de Sants (GHAS), va ser multada en aplicació de la llei mordassa després d’haver-se negat a identificar-se en un desnonament. Com és sabut, l’aprovació d’aquesta llei va topar amb una forta oposició de la PAH, que va denunciar que el govern espanyol del PP pretenia de criminalitzar el moviment per l’habitatge i sancionar-ne les accions. També ha estat durament criticada pel Consell d’Europa, que va demanar al congrés i el senat espanyols que eliminessin de la llei ‘tota possibilitat d’ingerència excessiva sobre els drets de llibertat d’expressió i d’assemblea pacífica’, o per organitzacions en defensa dels drets humans com ara Amnistia Internacional, que hi va veure una limitació il·legítima i desproporcionada de la llibertat d’expressió, reunió pacífica i informació sense que s’establís cap control per a impedir els abusos. A més, va subratllar que s’ampliaven els poders i la discrecionalitat de les forces de seguretat en la possible sanció de comportaments protegits per les normes internacionals de drets humans.
A Catalunya, la llei mordassa ha anat aplicant-se fins al punt que es van obrir 54.858 expedients entre el primer d’octubre de 2017 i el 10 d’abril del 2019, segons dades del departament d’Interior recollides en una pregunta parlamentària de la CUP. Un total de 4.468 són per faltes de respecte a agents de seguretat, 68 per manifestacions no autoritzades i per talls de carrers, 453 per danys immobles o mobles i 103 per desordres o obstaculitzar la via pública. ‘Tant que la Generalitat parla de la llibertat d’expressió, de defensar els drets, etcètera, es podria diferenciar una mica del govern central i no aplicar aquesta llei, que no té sentit’, argumenta Oliver. Creu que això val tant per al procés d’independència com per a la defensa del dret d’habitatge. Fonts de Mossos d’Esquadra apunten que apliquen la llei mordassa sempre amb criteris policíacs i d’acord amb la normativa.
Oliver també ha hagut de declarar en seu judicial per desobediència a agents de l’autoritat. És una de les activistes més mobilitzades del GHAS i explica que va fer de mediadora en el conflicte que hi va haver en un bloc ocupat de Sants amb la propietat i l’empresa Desokupa, quan van intentar de buidar-lo el 29 de maig. El bloc de Gayarre 42 era ocupat des del 24 de febrer per famílies que no tenien alternativa on viure. La propietat és de l’empresa Bardon Services BCN, creada per l’advocat Antonio Fernández Bardon, tot i que el Grup d’Habitatge de Sants va pensar d’entrada que era d’MK Premium. Els intents de negociació no van arribar a bon port i es va contractar l’empresa Desokupa (amb integrants que els col·lectius d’habitatge consideren uns ‘pinxos’) per a desallotjar l’immoble per via extrajudicial, acompanyats de càmeres de Telecinco, i l’argument que els veïns no vivien en la precarietat. Oliver explica que van ser ells els qui van trucar als Mossos quan Desokupa va entrar al bloc per pressionar els veïns perquè en sortissin. Els antiavalots van carregar contra els manifestants que es van congregar al carrer i la imatge dels agents protegint l’entrada de l’edifici amb els membres de Desokupa dins va nodrir les acusacions dels activistes cap als Mossos de col·laborar amb aquesta empresa, que s’ha convertit en un nou focus d’enfrontament amb els activistes per l’habitatge.
De fet, la CUP ja havia descrit uns quants mesos abans com a ‘col·laboració criminal’ el comportament del cos amb l’empresa en una altra ocupació al Poble-sec. TV3 va fer un reportatge que mostrava com alguns agents havien entrat en un pis sense ordre judicial i havien facilitat que Desokupa en tragués per la força els ocupants. Arran d’aquells fets, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va negar al parlament el febrer passat que existís cap complicitat amb Desokupa i va subratllar que la policia actua per ordre judicial en els desnonaments. Fonts de Mossos d’Esquadra insisteixn que no tenen cap relació amb aquesta empresa i hi neguen cap mena de connivència.
Oliver denuncia la ‘pressió’ i la ‘coacció’ de Desokupa sobre els veïns encara que no faci ús de la força, i assegura que els agents haurien d’haver-los protegit. ‘Però són cosins germans’, denuncia, i assegura que l’atestat policíac atribueix als activistes investigats comportaments que no són certs. Apunta que el problema és sistèmic, i que, com que ‘ni volen canviar les lleis ni volen arreglar el problema de l’habitatge’, opten per atemorir qui es mobilitza. ‘Com ho fan amb una mobilització que s’amplia, en què cada vegada som més? Han d’espantar la gent, i ho fan amb multes i amb judicis, com fa l’estat sempre’, declara.
Clavell, del Sindicat de Llogaters: ‘Ha augmentat la repressió’
Esteve Clavell, del Sindicat de Barri del Poble-sec i del Sindicat de Llogateres, també va ser acusat pels Mossos d’haver tallat el carrer a primera hora del matí, d’haver causat desordres i haver-se resistit a l’autoritat. Però segons Clavell aquella hora no era a Gayarre, sinó que hi va arribar a migdia, quan ja havia passat tot, i va col·laborar a organitzar una conferència de premsa amb partits i entitats pels drets humans. A ell tampoc no el van identificar. ‘Em van denunciar perquè ja em coneixien, igual que algunes altres companyes que també van ser denunciades sense que ningú les hagués identificades aquell dia’, defensa. Ara, apunta que la majoria de denúncies s’acaben arxivant. ‘Aquesta denúncia és un exemple clar de persecució policíaca i política’, sentencia.
També explica que al Poble-sec han estat multats per mitjà de la llei mordassa i es queixa que és una pràctica molt habitual. ‘No és casual que militants del moviment per l’habitatge actius siguem víctimes d’aquesta repressió totalment arbitrària. Intenten anar a intimidar els qui hi tenen un paper actiu pensant que així aconseguiran de desactivar-la, quan en realitat no generen sinó tot el contrari’, apunta. Acumula una desena de multes i denúncies, però cap no ha arribat a judici.
🚨Seguim a Gayarre42! 🚨
Els matons de Desokupa han entrat al bloc 🏢 i es trobens a l'escala.
Les families estan resistint als pisos.✊✊✊ S'esta pressionant a la propietat per tal de que marxin✈️.
Si som moltes donant suport podem guanyar! 🏆
Que vingui tothom que pugui‼️ pic.twitter.com/4FjNHEcpSB— Sindicat de Barri del Poble Sec (@sindicatdebarri) May 29, 2019
Però alguns altres que sí que hi arriben. És el cas del manresà Berni Sorinas, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages, que va ser detingut durant unes quantres hores fa tres anys després d’una manifestació contra la pobresa energètica. El seu judici es va ajornar a l’octubre passat per motius aliens a la causa, però continua acusat d’un delicte d’atemptat contra els agents i de lesions lleus per haver agredit presumptament els Mossos que el volien detenir. La fiscalia li demana dos anys de presó.
Els casos contra activistes, segons Clavell, s’han incrementat aquests últims anys perquè l’organització col·lectiva en defensa del dret d’habitatge s’ha enfortit, amb grups desplegats a tots els barris de Barcelona i als pobles de Catalunya, i amb prou capacitat organitzativa per a haver preparat el primer Congrés de l’Habitatge de Catalunya. ‘A mesura que ha anat augmentant la capacitat del moviment d’evitar desnonaments, d’aconseguir acords per a renovar contractes, que la gent desobeeixi les lleis i no se’n vagi de casa seva, i lloguers justos, a mesura que això creix, ha anat augmentant la repressió. I és una repressió els responsables de la qual són polítics. Entenem que això respon a ordres del govern i de la conselleria d’Interior’, comenta. Aquests casos s’afegeixen a les denúncies rebudes freqüentment per activistes dels col·lectius per l’habitatge per part de privats arran d’ocupacions o protestes en seus d’immobiliàries o empreses inversores.
Fonts dels Mossos d’Esquadra recorden que actuen sempre a partir de requeriments judicials quan hi ha un desnonament, donant suport a la comitiva judicial, que és l’òrgan competent. Quan es produeixen concentracions contràries al desallotjament, el protocol consisteix a ‘garantir una zona de seguretat per tal d’evitar problemes d’ordre públic’. Si sorgeixen impediments, fonts dels Mossos recorden que poden actuar si hi ha cap agressió o es desobeeixen els agents de l’autoritat. Segons les estatístiques del Consell General del Poder Judicial, a Catalunya es va practicar una mitjana de 38 desnonaments al dia els dos primers trimestres de l’any.
‘Serem sedicioses’: els efectes de la sentència del Suprem espanyol
En els col·lectius per l’habitatge s’ha estès el temor que la sentència contra el procés estableixi una jurisprudència que criminalitza la dissidència i la desobediència civil pacífica i que podria ser utilitzada, per exemple, contra persones que aturen desnonaments i que es podria estendre l’aplicació del delicte de sedició. Ho va alertar el Sindicat de Llogateres i la PAH. ‘Penar amb presó a persones per haver exercit els seus drets? És sedició manifestar-se per desobeir una ordre judicial? Aleshores és sedició concentrar-se per aturar un desnonament?’, va demanar la PAH, reafirmant-se en la desobediència: ‘Si per la justícia això és sedició, serem sedicioses’.
L’advocat de Juan Pastor, Carlos Hurtado, d’Alerta Solidària, ja veu una influència del context generat per la sentència en l’acusació de desordres públics contra l’activista de la PAHV-Gramenet, perquè és un delicte que requereix una violència col·lectiva especial contra persones i coses i no és tan habitual que s’atribueixi a activistes per l’habitatge, a diferència de la desobediència o l’atemptat contra l’autoritat. ‘El context causat per la sentència del Tribunal Suprem crea un efecte d’escala automàtica, tot puja un grau’, argumenta. Per tant, creu que els Mossos han pujat aquest esglaó en la tipificació i que, a més, es criminalitza tot el grup mentre s’assenyala Pastor com a instigador.
Oliver comparteix que els col·lectius per l’habitatge poden rebre els efectes de la sentència. ‘És una desobediència activa, i si et llegeixes els motius pels quals són a la presó tants anys, podrien ser els de qualsevol aturant un desnonament’, assenyala. Ros i Pastor, en canvi, creuen que no es poden comparar les mobilitzacions independentistes amb les lluites per l’habitatge, encara que, segons Pastor, ‘totes les ordres judicials injustes s’han de desobeir tant sí com no’. Ros no veu diferències entre les actuacions del govern espanyol i la Generalitat en l’aplicació de mesures restrictives contra els activistes o els ciutadans. ‘Les lleis que poden coartar l’individu o a una entitat si s’oposaven a una decisió judicial ja hi eren abans de l’1-O i ja eren dures’, remarca.
