Una jutgessa ordena la detenció de la diputada de la CUP Laia Estrada

El jutjat d’instrucció 6 de Tarragona ha dictat una ordre de crida i cerca contra la diputada de la CUP Laia Estrada. L’acusen de desordres públics a la manifestació del 21 de desembre de 2018, quan el govern espanyol va decidir de fer un consell de ministres a Barcelona just per l’aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya imposades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.

Estrada va ser citada a declarar als jutjats de Tarragona el 30 de desembre de 2020 i el 21 de gener de 2021, però no s’hi va presentar, motiu pel qual la jutgessa n’ha dictat l’ordre de detenció. La magistrada ha ordenat la detenció d’Estrada tot i que és aforada i té immunitat com a diputada.

📹ÚLTIMA HORA

La diputada Laia Estrada explica l'ordre de cerca i captura del jutjat num6 de Tarragona.#ÚltimaHora 👇 pic.twitter.com/1OXNiz24kG

— CUP Països Catalans (@cupnacional) May 13, 2021

Investigació “totalment insuficient”

El TSJC va retornar a la jutgessa de Tarragona la causa oberta contra Estrada perquè entenia que la instrucció és “totalment insuficient” per atribuir-li un delicte de desordres públics que justifiqui investigar-la. En una interlocutòria del 3 de maig passat, a la qual ha tingut accés EFE, la sala civil i penal del TSJC acordva de retornar la causa a la magistrada perquè emeti una exposició raonada en la qual delimiti els indicis delictius que pesen contra Estrada.

Quan Estrada va rebre la seva credencial de diputada, la jutge instructora va remetre al TSJC la causa, acompanyada d’una interlocutòria en la qual recordava que l’única cosa que quedava pendent per finalitzar la instrucció era de prendre-li declaració. No obstant això, afegeix el TSJCl, aquesta interlocutòria no contenia “cap fet relatiu a la participació indiciària i presumptament delictiva de la senyora Estrada”, ni esmenta el “presumpte delicte objecte d’investigació i/o imputació a la mateixa”. En opinió del TSJC, la instrucció remesa per la jutge de Tarragona “és pràcticament inexistent respecte de la investigada aforada, i totalment insuficient per atribuir a la mateixa la comissió i/o participació d’un presumpte delicte de desordres públics que justifiqui l’assumpció per aquesta sala de la continuació de la instrucció”.

Els fets del 21-D del 2018

El 21 de desembre de 2018 va començar amb talls a diverses carreteres i concentracions en diversos punts de Barcelona i càrregues dels Mossos d’Esquadra a tocar de la Llotja de Mar, on es va fer el consell de ministres espanyol. A la tarda, una manifestació multitudinària –80.000 persones, segons els organitzadors– va omplir els carrers per protestar contra la presència del govern espanyol a la ciutat. La mobilització barcelonina va tenir rèpliques a altres indrets del Principat com Girona, l’Ampolla, Tarragona, Lleida. Aquell dia els Mossos d’Esquadra van detenir 13 persones, de les quals 10 a Barcelona i 3 a l’Ampolla. Segons que va informar Irídia, un jove va perdre un testicle per les càrregues policíaques.