La repressió espanyola està acostumada a condicionar els debats d’investidura al Parlament de Catalunya. El 2018, durant l’aplicació de l’article 155, els tribunals van vetar i impedir que els diputats investissin primer Carles Puigdemont, després Jordi Sánchez i, finalment, amb un empresonament exprés, Jordi Turull. Ara, en un context diferent, la repressió no té en el punt de mira el candidat, Salvador Illa, sinó el cap de la futura oposició, Carles Puigdemont, que ha anunciat que tornaria a la cambra després de set anys d’exili.

El jutge Pablo Llarena s’ha negat a aplicar-li la llei d’amnistia –en una interpretació molt recaragolada del delicte de malversació– i manté en vigor l’ordre espanyola de detenció (també en contra de Toni Comín i Lluís Puig). L’11 de juny, el magistrat va alertar per escrit –en una interlocutòria adreçada als Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil– que han de “procedir en el seu compliment”.

Tot fa pensar que, una volta convocat el ple, Puigdemont tornarà i pot ser detingut en qualsevol moment. “Sé que el meu retorn pot comportar la detenció i l’ingrés a presó, qui sap per quant de temps. Si se’n surten, imagino què m’espera i sé què he de fer”, explicava ell mateix en una carta. En una entrevista a VilaWeb, el seu advocat, Gonzalo Boye, donava per fet que, una volta sota custòdia, Llarena intentarà de traslladar-lo a Madrid.

I la gran pregunta, més enllà de possibles mobilitzacions i convocatòries, és què farà el parlament en cas de detenció. El president de la cambra, Josep Rull, sempre ha dit que defensaria els drets de tots els diputats i que, en cas que Puigdemont entri a l’edifici de la Ciutadella, farà ús de les seves competències per impedir-ne la detenció dins les instal·lacions.

És en probable que l’arrest es faci fora del parlament. En aquest cas, pot passar que Rull suspengui el ple d’investidura, tot al·legant que es vulneren els drets de Puigdemont i s’impedeix que exerceixi les seves funcions. Cal veure si la suspensió dura un dia o més. Amb aquesta decisió, Rull palesaria l’excepcionalitat política i podria aclarir la situació de Puigdemont, és a dir, si és empresonat o no, i què passa amb l’exercici del seu vot.

És previsible que la suspensió del ple compti amb el suport de Junts, ERC, els comuns i la CUP. I el PSC? La presidenta de Junts, Laura Borràs, es feia ahir la mateixa pregunta en una entrevista a Catalunya Ràdio, tenint en compte que la detenció és factible per la inaplicació d’una llei amb el segell del PSOE i del govern de Pedro Sánchez. “La detenció de Puigdemont rebentaria la democràcia espanyola perquè confirmaria que el poder judicial actua al marge del legislatiu”, ha advertit.

ERC no ha fet comentaris públics sobre la suspensió del ple, però la secretària general, Marta Rovira, va demanar a Puigdemont que no es deixés detenir. Ara, qui s’ha pronunciat més clarament és la dirigent dels Comuns, Jéssica Albiach, que la setmana passada va dir que era partidària d’ajornar el ple uns quants dies o una setmana, tenint en compte que el límit per a la investidura és el 26 d’agost.

"Amb Puigdemont empresonat, de què serviria no tenir govern?" @jessicaalbiach és partidària d'ajornar "uns dies o una setmana" el debat d'investidura d'Illa si detenen Puigdemont #MatíCatRàdio https://t.co/Fmd35rkNwj pic.twitter.com/QVs3n0rU48

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) August 2, 2024

Molt difícilment la suspensió serà de gaires dies i en cap cas no serà sine die, tal com va passar amb l’intent d’investidura telemàtica de Puigdemont del 30 de gener de 2018. En aquell moment, hores abans del ple, el president Roger Torrent va anunciar que l’ajornava arran de l’amenaça de represàlies per part del Tribunal Constitucional. “No toleraré ingerències en la sobirania del parlament i aniré fins al final”, va declarar.

Torrent va assegurar que defensaria la immunitat i els drets de Puigdemont, però el ple va ser guardat en un calaix i no es va fer mai. A diferència d’aleshores, ara la suspensió no seria la resposta a una amenaça del TC, sinó a la repressió exercida contra un diputat. De fet, si la suspensió fos sine die, el PSC podria moure els fils dins la diputació permanent o demanar empara al tribunal perquè la sessió es fes abans del 26 d’agost.