13.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.04.2025 - 21:15
A l’estat espanyol hi ha setze persones a qui van espiar el telèfon mòbil amb el programari Pegasus entre l’abril i el maig del 2019 la identitat de les quals encara no ha transcendit. Ara, per primera vegada, s’ha pogut saber que les víctimes de l’espionatge amb Pegasus durant aquells dos mesos, en què els van introduir el programari als mòbils aprofitant una escletxa de seguretat de Pegasus, van ser vint-i-un i no pas cinc. Se n’han fet ressò webs de referència en el sector tecnològic, com ara TechCrunch.
Les cinc persones espiades van resultar ser persones destacades de l’independentisme català: l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; l’ex-conseller Ernest Maragall; l’activista de l’ANC Jordi Domingo i l’ex-director de la Casa de la República Sergi Miquel. Però s’acaba de fer públic un document de la querella de WhatsApp contra l’empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus, que ha detallat el nombre exacte de víctimes d’aquell episodi. I a l’estat espanyol és on n’hi ha més entre els països de l’Europa occidental.
La qüestió ara és saber qui són les altres setze víctimes; si les cinc que fins ara havien transcendit són independentistes catalans, tot fa pensar que aquestes també ho poden ser, si més no una bona part. Durant aquelles dates es feia al Tribunal Suprem espanyol el judici contra el Primer d’Octubre, es preparaven mobilitzacions per donar resposta a la sentència i hi havia unes eleccions europees en què l’independentisme va aconseguir un gran resultat, amb presos polítics –com ara Oriol Junqueras– i exiliats –com ara Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí– a les llistes.
La companyia NSO només ven el programari Pegasus a estats, sigui a agències governamentals, sigui a cossos policíacs, de manera que el principal sospitós de ser el responsable d’aquest espionatge és l’estat espanyol. De fet, aquests cinc casos que van transcendir arran de l’escàndol del forat de seguretat de WhatsApp que es va aprofitar va servir a un ex-treballador de la companyia de missatgeria, Elies Campo, per a estirar el fil i, en col·laboració amb Citizen Lab, revelar l’enorme dimensió del Catalangate i tots els casos d’espionatge il·legal que s’han sabut fins ara.
WhatsApp es va querellar contra NSO per aquest cas, per haver infringit la llei d’abús i frau informàtic i haver interferit en la seva propietat. Perquè arran de l’explotació d’aquest forat de seguretat, en només dos mesos hi va haver més de mil dues-centes víctimes d’espionatge en mig centenar d’estats de tot el món. I entre aquestes víctimes, més d’un centenar eren activistes de defensa de drets civils, periodistes i polítics.
El desembre, el tribunal federal de Califòrnia que tenia el cas entre mans va dictaminar en una sentència històrica que deia que l’empresa NSO tenia responsabilitat en l’onada d’atacs en massa d’espionatge il·legal fet amb el seu programari Pegasus. Aquesta resolució obria l’expectativa a una bona part de les víctimes del Catalangate que van presentar querelles per l’espionatge de què van ser víctimes per poder exigir responsabilitats a NSO. Fa poc, un dels espiats, l’advocat Andreu van den Eynde, i la seva defensa legal, que porta Irídia, han aconseguit finalment que s’investiguin tres directius de NSO en relació amb el seu cas.
En el cas de WhatsApp contra NSO queden encara pendents de determinar les sancions i indemnitzacions. Però, mentrestant, va sortint a la llum més documentació de l’escàndol, com ara que la companyia israeliana va guanyar més de seixanta milions de dòlars gràcies a l’explotació de llicències per vendre als estats el programari amb què infectar els dispositius de les víctimes. O com ara aquest document que detalla que el nombre total de víctimes fou 1.223, vint-i-una a l’estat espanyol.
Això no vol dir necessàriament que totes fossin espiades per part del govern espanyol, perquè és possible també que algú fos espiat per part d’una agència governamental d’un altre estat. Però, de la mateixa manera, l’estat espanyol podia espiar independentistes catalans en uns altres estats, com, de fet, va passar: Anna Gabriel fou espiada aprofitant aquest forat de seguretat mentre vivia exiliada a Suïssa.
