Detecten cèl·lules del fetus a la fossa nasal de la mare que poden protegir contra la depressió

Un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha detectat per primera vegada cèl·lules de fetus al neuroepiteli olfactiu de la mare, que poden protegir les dones contra la depressió. Segons un estudi publicat a la revista Mollecular and Cellular Biochemistry, les mares amb depressió tenen uns nivells molt més baixos de cèl·lules procedents del nadó en aquesta àrea situada a la part superior de la fossa nasal. La descoberta encara no es pot aplicar a la pràctica clínica, però si es confirma, pot ser un bon biomarcador del trastorn depressiu, segons que destaca el doctor Víctor Pérez, cap del servei de psiquiatria. Més del 5% de la població de l’estat espanyol té depressió i s’accentua en les dones, sobretot després del part.

En aquest estudi, elaborat per investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), s’han comparat els nivells de cèl·lules procedents del nadó en set dones. D’aquestes, quatre tenien un trastorn depressiu i tres no. Els resultats han demostrat que les pacients amb depressió tenien nivells molt més baixos de cèl·lules del nadó a l’epiteli olfactiu o directament no en presentaven.

Durant l’embaràs i el part, es produeix un intercanvi d’ADN entre el fetus i la mare, en què tots dos cossos reben cèl·lules. És el que s’anomena microquimerisme materno-fetal. Algunes de les funcions d’aquest intercanvi són evitar el rebuig del fetus, reforçar els vincles entre mare i fill, però també garantir que el nadó rebi els nutrients i elements necessaris per a créixer.

Fins ara, hi havia proves de la presència de cèl·lules del fill en uns quants òrgans de la mare, però no se n’havien localitzat al neuroepiteli olfactiu, una àrea molt sensible i representativa del cervell, on hi ha unes altres menes de cèl·lules, com ara les neurones. Per això, els investigadors consideren que aquesta troballa pot ser significativa per a estudiar la depressió i uns altres trastorns neuropsiquiàtrics, atès que pot reflectir més bé el que passa al cervell i al sistema nerviós, segons que assevera la doctora Pilar Álvarez, investigadora de l’estudi, en declaracions recollides per l’institut de recerca.

Aquest intercanvi genètic pot persistir al cos de les dones durant molts anys i s’ha demostrat que pot ser tant afavoridor com protector d’unes quantes malalties. Aquesta és la primera volta que s’ha començat a estudiar en la depressió. “Això ha estat possible gràcies a la nostra experiència prèvia a la identificació de cèl·lules procedents del fetus en uns altres òrgans”, explica la doctora Beatriz Bellosillo, responsable del Laboratori de Biologia Molecular del Servei d’Anatomia Patològica.

Les mostres pertanyen a ADN fetal masculí

De moment, l’estudi només ha recopilat mostres de dones que havien tingut nens, atès que és més fàcil de distingir les cèl·lules del fill de la mare per la diferència genètica. De tota manera, es continuaran les tasques per ampliar la mostra i també es posarà el focus en les dones amb depressió postpart. “El repte ara serà treballar per identificar en les mostres que formaran part dels nous estudis tant de cèl·lules d’ADN fetal masculí com de femení”, explica la doctora Bellosillo.