Desxifren les claus de la predisposició genètica a la leucèmia

Investigadors de l’Idibaps han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètic a la leucèmia. L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seva seqüència que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica, que és la més freqüent en adults i que té una de cada 2.000 persones de països occidentals. En canvi, aquesta malaltia és pràcticament inexistent a Àsia. Les raons d’aquesta diferència entre persones d’origen europeu i asiàtic està en el seu ADN, segons les conclusions dels investigadors.

L’estudi l’ha coordinat l’investigador de l’Idibaps Iñaki Martín-Subero, que lidera el grup Epigenòmica biomèdica del centre, i s’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de Richard Houlston de l’Institut d’Investigació de Càncer de Londres.

Estudis previs han detectat unes quaranta regions associades al risc de tenir leucèmia limfàtica crònica. Fa un any, el mateix grup de recerca de l’Idibaps va publicar el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia. ‘El mapa que vam dibuixar l’any passat ha estat la clau per poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia’, ha dit Martín-Subero. Tot i això, com i per què aquestes variants genètiques predisposen a la leucèmia és ara per ara desconegut.

La leucèmia limfàtica crònica no es diagnostica fins als 70 anys, aproximadament, però la predisposició genètica està present des del naixement. ‘Hem descobert que les variants genètiques que confereixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits’, ha explicat Martín-Subero, ‘és com comprar un cotxe amb alguna peça de menor qualitat, al principi funcionarà perfectament, però si no hi ha un bon manteniment amb el temps començarà a fallar’.

Encara no es pot predir amb precisió, però, quines persones desenvoluparan la leucèmia i quines no, ja que ‘a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l’estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l’organisme envelleix, que afecten el desenvolupament de la malaltia’, segons el director de l’Idibaps i coautor de l’estudi, Elias Campo.