Destruir la democràcia té un preu alt

No entenia com Espanya li agrada Junqueres i Tardà i que volien que guanyessin ERC.
A casa em deien que es perquè els veuen febles.
Jo no ho creia i no vull creure que els ha guanyat l’ambició o la por.
Però no entenc, com no veuen que Espanya es derrota fent-la caure amb les seves pors, febleses i contradiccions, i fent sortir la seva veritable naturalesa.
I això només s’aconsegueix desafiant-la amb la no obediència, picant-li l’orgull i provocant seva por.

Sembla que “treure Puigdemont del mig” s’ha convertit per al règim en un objectiu primordial en si mateix. En la seva lògica pensen que tallant el cap de la fera se’ls acaba el problema. “Mort el gos s’acabà la ràbia”, pensen. “Mataré la meva esclava abans de deixar-la marxar.” “Em vendré el cotxe per a comprar gasolina”. “Espanya abandonarà la UE abans que admetre la independència de Catalunya.”

Estan malalts de fúria i no poden rumiar serenament. Serien molt mals generals. I en realitat no son politics, sinó simples executors d’ordres. Com guardians de palau. La sagrada i eterna llei de la Unidad està pel damunt de tot. La seva cultura autoritària els diu que eliminant els líders, tots els súbdits es rendiran automàticament i es convertiran al seu culte.

La Rateta Diligent creia de debò que el seu referèndum faria donar la volta a la truita. Vol dir que no és capaç de veure la realitat de la colònia, no la coneix ni de lluny. Però segueix matant conills a canonades.

Si tinguessin una mica de cultura ho veurien tot diferent i no farien tant el ridícul.

Visca la República!

Si. Per això s’ha de seguir posant-los en evidència i fer apareixer les seves miseries i les de la seva pseudo-democràcia. La propera etapa serà com actuaran si el Parlament comença a treballar encara que no hi hagi govern.
Com fa el M.Rajoy, esperar a veure que passa, sense dir res i anar fent via. Refer i refermar la unitat i tenir molt clar que governar ara per ara no serà possible i potser tampoc gaire convenient. Les retallades que demanarà europa, que les apliquin els del 155 i es retratin!.

Esperem que els afiliats a ERC facin arribar a la direcció el sentiment majoritari -que potser no del tot objectiu- de la població. El pes i la dignitat històrica de les sigles, el comportament impecable en no tenir corrupció, la legitimitat resilient del partit són uns trumfos que han de posar al servei del país, no al servei de la legítima ambició de majoria d’escons al Parlament. S’han sacrificat molt els darrers anys. Encara ho han de fer una darrera vegada. Si els sobiranistes així ho entenen, els recompensaran amb la majoria -potser absoluta- en el futur.
Quan als afiliats i simpatitzants de JxCat , hauran de decidir si segueixen l’estela d’un líder net de corrupció i amb talent polític, o prefereixen fer la viu-viu sota la bandera del PdCat.

En tot cas, si Europa expulsa Espanya abans que haguem pogut consolidar la República, tenim un problema. A la Comissió li resulta molt més fàcil despendre’s d’un estat problemàtic que reconèixer el nostre nou país, pel famós tema que hi ha un munt de nacions europees sense estat i totes ens estan mirant. Això retrata a una Europa que és el IV Reich, però no vol dir que li posi les coses més difícils que a nosaltres: simplement expulsa la problemàtica Espanya i es desentén de l’assumpte. Per tant, al Govern de Brusel·les se li giraria molta feina diplomàtica, complicada perquè tres mesos llargs de 155 han fet moltíssim mal. I nosaltres tenim un problema major: com provoquem la dimissió de Juncker i Tusk, i com garantim que no seran reemplaçats amb personatges igual de tètrics o encara pitjors?

Ja ha passat el tercer dia de desconcert nacional davant la situació creada al parlament. De moment, encara no s’ha arribat a cap acord, i no sembla que s’hi arribi demà. Esperem que el cap de setmana serveixi per inspirar als negociadors.

Mentrestant, voldria compartir amb vós i amb la resta de lectors la meva opinió de perquè és necessari que el parlament investeixi Puigdemont, de la manera que sigui, ni que sigui per persona interposada. Tots comencem a veure que la nova fase de la lluita per la independència pot durar anys, i que seran anys que haurem de viure sota l’abús constant del poder espanyol, que ens intentarà humiliar i degradar de totes les formes possibles. Ens toca resistir. Tal i com diu en Salvador Cardús, ara només podem dur a terme una guerra guerrejada no-violenta, amb mobilitzacions intel·ligents i audaces. Però per dur endavant aquesta mena de lluita -de fet, per qualsevol lluita, però per aquesta, més-, ens cal esperança. Grans, enormes dosis d’esperança.

Aquesta esperança es pot obtenir dels símbols. La presidència de la Generalitat és un símbol poderós pels catalans, ens inspira. Cal que sapiguem que la dignitat de la presidència resta intacta i fora de l’abast espanyol, perquè ens inspiri, talment com De Gaulle va inspirar a tots els francesos resistents des de la Gran Bretanya, lluny de l’abast dels enemics.

Ja ho sabem que el president Puigdemont no podrà participar als plens del parlament ni podrà inaugurar carreteres. Tampoc podia De Gaulle. I ningú dubta que De Gaulle va contribuir a la victòria aliada i la derrota del feixisme.

Pot ser que Espanya estigui disposada a abandonar la UE abans que acceptar la independència de Catalunya. Però també pot ser que, en aquest cas, la UE estigui interessada en mantenir la pertinença de Catalunya en el seu si (tot acceptant que Espanya foti el camp).

La història de les societats humanes va plena d’episodis de turbulència. En aquest cas les societats es tornen imprevisibles i ingovernables. Ara l’estat espanyol està liquidant les condicions que fan que la societat espanyola sigui estable i pot ser que entri en una etapa de turbulència. Si és així, seria molt ingenu pensar que tot el problema consistiria en resistir una sortida de la UE. Per exemple, podria produir-se una crisi econòmica interna de primera magnitud i la conseqüent revolta social. Etc.

Són [ho creuen absolutament] els nostres amos i senyors i no els treurem del cap La Razón de Estado.
No tindran cap compassió ni expresaran cap rostre humà.

La raó d’estat els permet incomplir tota legitimitat i tota raó ètica o moral.

Sortida? No la veig.. perquè ells han escrit una història de Catalunya i Espanya absolutament falsa. Ni es creuen que l’estat català és molt anterior a ‘EspañaUna’.

Existia Castilla. España no. És només un invent recent per perpetuar l’imperialisme.

Tal com ja va predir Alexandre Deulofeu “l’historiador del futur” el imperi espanyol es desintegrarà al voltant del 2029, les dates son aproximades i tal com va el procès, penso que ja fa anys que està a les últimes. Amés, crec sicerament, que ells ho saben i els que no, ho intueixen.
Hem d’accelerar aquest procès, podem contribuir-hi amb la nostra independència, per tant, no hem de fer res que freni la disgregació de les comunitats que mantenen el imperi cohesionat…
ens hi va la supervivència.
Resistència, actitud i astucia.
Salut i república!

L’editorial d’en Basté, avui a RAC1 sobre la crueltat, que no justícia, els ànims de revenja, que no la proporcionalitat, que sembla generalitzada en le institucions judicials, fa posar els pèls de punta. Denegar la sortida de la presó provisional a un pare perquè pugui acompanyar momentàniament els dificílissims moments pels que passa un fill lesionat greument, és rabejar-se tot mostrant una falta d’empatia total envers la condició humana. Si aquesta és la personalitat dels que han de jutjar les persones, molt malament anem.
Mentrestant, aquí, frases grandiloqüents per part de líders sobiranistes “si ens expliquen com farem efectiva la república, treballarem incansablement per fer efectiva la república”. I es queden tan amples.
Mare meva. De veritat ens mereixem guanyar?
De veritat hem estat perdedors durant 300 anys per mala sort?
De veritat volem aprofitar aquesta oportunitat històrica per guanyar la República Catalana, i fer una societat més justa, més civilitzada, menys espanyola, menys sectària?

En el decorat d’aquest teatre que ens ha representat el règim neofranquisme com una democràcia, la catifa de l’escenari seria la justícia espanyola. les lleis, la Constitució. Mentre la brossa s’anava tirant sota la catifa, l’UE ho tenia fàcil de justificar, era assumpte intern i la llei era la de cada país. Quan ja no hi cap més brossa a sota la catifa, quan a banda de la pols de la corrupció, volen amagar hi trossos sencers de dissidencia política, i eix cap a fora, i fa bultos horrendos, comença a torçar-se el teatre perquè se li veu massa el llautó, i l’esperpent posa en evidència l’ordre europeo, l’altre teatre “democràtic”, i això incomoda als poderosos.

Espanya no és un estat feble, per desgràcia. I no estan en descomposició. En Bismarck deia que Espanya era l’estat més fort del món, perquè portava segles autodestruint-se sense aconseguir-ho. La desobediència aparent d’alguns, o els ridículs diversos, per ells no són res.

I sí, abans passaran a sang i foc Catalunya o marxaran de la UE que permetre la nostra independència. Sempre ho he tingut molt clar.

Davant d’això només hi ha la possibilitat d’astúcia per driblar-los i d’aliar-se amb qui li interessi una Catalunya independent, teixir un sentiment molt majoritari (no un 50%, un 60, un 70, un 80%) independentista, i usar les institucions prenent-ne el control. D’un cop sec, fort i brutal. Res d’anunciar 18 mesos abans que faràs un referèndum deixant-los temps de preparar-se, o ajornar declaracions a veure si dialoguen, o fer proposicions declaratives sense un suport al darrera.

Raons històriques n’hi ha moltes: Cuba, Puerto Rico i Filipines se’ls varen treure de sobre perquè tenien els EUA al darrera. Les repúbliques sudamericanes perquè eren massa lluny i no podien controlar un territori tan extens on, a més, els caps militars i civils aspiraven a alguna cosa més que no pas ser uns titelles del poder central hispànic. A Flandes gràcies a que a França i als regnes alemanys no els interessava de cap manera la presència castellana a Europa. A la seva vida han marxat d’enlloc per les bones i encara menys amb acord.

Quan Eslovènia es va independitzar de Sèrbia, els varen enviar l’exèrcit, però es varen trobar que els eslovens havien buidat els magatzems d’armes i, a més, que els unitats de l’exèrcit de Iugoslàvia que hi havia s’havien passat als eslovens. Sinó ho haguessin fet així encara estarien mirant fotos del Milosevic. Aprenguem-ne !!

Mentre no entenguem això i no veiem que nosaltres anem amb flors i ells amb llençaflames, i que la millor estratègia és un extintor, no un clavell, no farem res. Per això no ens ha d’estranyar (però sí indignar, com a demòcrates) les coses que veiem i les moltes que veurem. També li hauria d’indignar al mesell i estúpid poble espanyol i als pretesos progres que hi viuen (tipus Sabinas i Serrats o variant “coletas”), però sobre ells ja he perdut l’esperança

Em sembla que si són capaços de dir que abans abandonaran la Unió Europea que deixar-nos marxar, i la Unió no diu res, és que és un “farol” acordat entre els dos feixistes, el d’aquí i el de Luxemburg, per tenir-nos amenaçats cada minut. També vol dir que accepten plenament que sense Catalunya, no són ningú, cosa que, almenys a mi, m’orienta més en direcció a la vaga indefinida i al tancament de caixes, que no a la manifestació i a les porres. Si no els arriben diners, estan perduts. Per la força, guanyen ells, però pels diners i la capacitat de fabricar-ne, guanyem nosaltres, i avui dia, valen molt més els diners que la força.
Davant l’atac, fan quatre espetecs, però es retiren. Davant la por de l’enemic, senyor Torrent, sempre responen atacant. A veure si ho aprenem,! I si no, val més no començar.

Tot esperant que s’imposi la sensatesa i es pugui recosir l’unitat entre partits, ahir en Joan Ramón Gomà plantejava una proposta en els comentaris d’aquest mateix editorial, que potser caldria prendre en compte.

De mentres, per als qui ho puguin veure tót fosc, els preguntaria: Si l’estat espanyol està disposat a sortir d’Europa abans que acceptar que Catalunya s’en vagi, hi ho volgués posar en pràctica, creieu que a Europa li resta algun argument o motivació per seguir donant-li suport? o més aviat es donaria el càs contrari?

Com diria algú: Al loro, que no estamos tan mal!

Destruir la democràcia és del que ens acusen ells (i altres llocs del món) per haver declarat la independència sense abans haver parlat tota la societat (la CUP deia que si l’1O es guanyava d’un vot ja era legitim.. si ja.. aneu fotent cas als 4 ximples/infiltrats de la CUP..)

A la segona volta (21D) ja hem vist que declaracions solemnes d’independència “perque el 95% ha votat SI” eren una farsa com un deu.. Som el 47% aproximadament, no el 95%.. Això es jugar amb les normes de la democràcia.. Com si juguesis al Monopoly.. I quan és real ho pagues molt car, internacionalment.. Si no es que rectifique ràpid i t’expliques..

No saber llegir el resultat del 21D també ho pagarem molt car.. Teories CUP a la paperera electoral, es a dir no xuleria, sencillament vam dir a Spain que no els volem ni ens agrada el que han fet usant la figura de Puigdemont, però tots sabiem que si guanyava no podria ser president, jo no vaig votar JxC per restituir caap República del 47%, no ttinc ganes de guerra civil..

Em sorpren que gent com Salvador Cardús (un dels del llibre “Jo no soc espanyol”) i diuen que profe d’universitat iba sobre de Terrassa digui públicament que si no restituim Puigdemont hem perdut.. Ni de conya.. L’independentisme no es Puigdemont, som tots, de cara, i per la via legalista si no es que voleu més presó..

Respecte Spain, no entenc com la caguen tant, sense moure un dit haguessin aconseguit molt més.. Suposo volien parar algun tipus de revolta social inexistent.. Com que soc un mal pensant crec que aquí hi ha algú que vol destruir l’independentisme desde dintre, portar-nos a l’enfrontament contra l’estat que segur que perdrem..

Have a nice day..

Anem xerrant pero el tema principal es la venjança total del motor que mana a España que es la banda criminal del OPUS-DEI, amb el control total del GOBIERNO DE ESPAÑA, bona part de la justicia sota les seves ordres, els bancs i especialment CAIXABANK, amb el bisbe ISIDRO FAINE, que dins la banda criminal mana, aqui i a España.
La il.legalització i empresonament d’aquests fulanos franquistes es la primera obligació dels democrates.
i si convoquem una gran manifestació per la il.legalitzacio d’aquesta banda criminal que goberna España i que empresona gent honrada?

“Treure Puigdemont del mig”. Rubalcaba tampoc enten de que va el partit. Primer Mas, després Puigdemont, no entenen que volen els catalans. No hi ha lideratge, són els ciutadants els que es revolten, sempre hi haurà un Mas, O un Puigdemont. No te les meves simpaties en Rubalcaba, però em pensava que era més intel·ligent.
Per altra banda, qui presideixi la Generalitat extinta és indiferent, perquè és fruït d’unes eleccions illegitimes. Puigdemont President de la República a Brussel·les, i la Generalitat extinta donant-li suport.

Sembla mentida Sergi Guitart que diguis el que dius, si no es que ho fas per rentar la cara al nyap d’ERC.

Sembla mentida perquè durant els darrers mesos has tingut proves fefaents de que espanya no negocia, vol exterminar. Si exterminar el poble català, vol una assimilació a una unicitat centralista amb Castella/Madrid com a focus universal.

Fas servir el recurs manit del 47%, quan tots sabem que si tinguerem un referèndum lliure, és guanyaria per més del 50, molt més, i a mes comptarien només els vots emesos no els d’aquells que no voten.
Perquè creus que no el deixen fer? Per que ho saben, i tu ho saps també.

Creus sincerament que portant-se bé ens respectaran? No, i ho saps, recorda el que deia Rosa Parks.

No ets votant de JxCat, tampoc de la CUP, has votat un altre, el meu respecte total a la teva llibertat, però ara vols justificar el tacticisme d’ERC que ja es veia d’abans del 21D.

Em sembla que comentari d’en Rubalcaba s’ha interpretat massa sovint com una reflexio personal d’algu que es mira el problema de lluny, quan en realitat en Rubalcaba es un dels politics mes habils i ben connectats de Madrid, i per tant segur que va fer el comentari influit per converses que havien tingut lloc aquells dies. Que coincidis amb el comentari d’en Tarda (el representant d’ERC a Madrid, no ho oblidem) sobre “sacrificar en Puigdemont” ens dona un indicacio molt clara sobre qui hi va participar i que s’hi va dir – i per tant tambe ens dona una idea de l’escala de la traicio de la cupula d’ERC al proces sobiranista. ERC s’ha revelat gairebe com l’equivalent per la independencia del que son els Comuns per la revolucio, i es aixi com s’explica que per un costat sempre acusin els seus companys de viatge de tebis mentre alhora fan maniobres com negar-se a fer llista comuna al Parlament Europeu l’any 2014 (despres d’ahaver acordat que si), intentar dinamitar el 9N l’any 2014 amb l’excusa de que no anava prou a l’enfrontament (ja hem vist com estan ells de disposats a anar a l’enfrontament quan s’hi troben), negar-se a fer JuntsxSi fins que no van tenir mes remei, investir la Colau a l’ajuntament de Barcelona en comptes de bastir un govern municipal independentista, negar-se un altre cop a fer pinya per a les eleccions generals, despres trair en Puigdemont el dia abans de la declaracio d’independencia acusant-lo un cop mes de trair el proces, despres passar-se rapidament de l’abrandament indepe al “seny” i la submissio mes mesella al 155 (ells en diuen “realisme” pero pel cas es el mateix), la negativa a formar part de juntsxCat, que per sort les urnes els han fet pagar cara, i ara la traicio a Puigdemont. Nomes espero que els catalans haguem apres que els revolucionaris de salo no serveixen per gaire, perque en el fons estan massa comodes amb l’establishment.

Aixo es important perque cada cop que la cupula d’ERC traeix les seves propies bases pels seus calculs partidistes, i sobretot quan, com sembla que ha estat en aquest cas, ho fa en connivencia amb els poders de Madrid, no nomes torpedeja el proces sobiranista, sino que mina la confianca dels sobiranistes en els seus liders, que es la condicio per a que tingui lloc la unitat d’accio, ben concebuda i executada per centenars de milers de voluntaris, que ens ha donat tots els exits fins ara, mentre reforca la dels seus adversaris, que naturalment passen rapidament a l’atac amb l’esperanca de donar-nos el cop de gracia. Ara calia, efectivament, continuar posant l’Estat contra les cordes i, en comptes d’aixo, estem tots confosos perque ha quedat patent que si mes no una part dels liders del partit independentista mes antic prefereixen el peix al cove i la seguretat de les seves carreretes personals que els ideal de pais que diuen defensar…

Les revolucions no poden ser mai de somriures. Ens vam creure que posar cada any un milió o dos al carrer era guanyar. No. Com tampoc canviaria res que l’independentisme fos del 60, 70, o 90%. L’Estat espanyol actuaria igual, o pitjor. D’Espanya (Castella), només se’n ha marxat amb lluita i violència. El pecat més gran dels nostres dirigents ha estat no dir-nos-ho clarament, i assumir-ne -o, no- les conseqüències. El poble va arrossegar als polítics, que mai havien estat per tirar endavant el procés, i aquests han acabat amb ell. Haurem d’esperar un parell de generacions més per tornar-ho a intentar. Els irlandesos van trigar 700 anys; encara ens en manquen uns quants.

La primera fase d’una revolució és la revolta dels privilegiats. És la manipulació desvergonyida del poder a benefici propi forçant principis bàsics i la negativa a cap sacrifici dels beneficiats del règim per a trobar solucions, la fiscalia de cul llogat volent eximir el PP i els dirigents de la destrucció descarada de proves, el ministre de justícia (?) anunciant què farà la judicatura, el constitucional convertit en executiu, l’animalada del coronel demanant la primacia de la llei -de l’embut?- sobre la convivència, la metamorfosi de l’àrbitre en cap dels aporellos, la premsa subvencionada manipuladora rient-los les gràcies… i el poble fotut i humiliat d’espectador. Fins quan? Spanish democracy?

El que passi a Espanya, a mi personalment m’importa un rave. La llàstima és que en el seu moment Gas Natural no la va saber gasificar be, començant pel rei i el govern.

Dit això, és l’economía imbècils !!

Som dos milions que, ara per ara, no fem rés. Som els típics catalanets cagats.

Tu comences per encerclar de gent vestida de groc la fàbrica SEAT i veurás el sidral que fots allà dins. Ni peces entrant ni cotxes nous sortint. Als dos minuts la senyora Merkel ja mourà el Cul.

Hi ha gent a la presó i a l’exili. En Ghandi hi va passar 14 mesos, per tant paciència i deixeu-nos fer a nosaltres parant tota l’economía.

Als d’ERC i als del Pdcat, ja apendran d’un líder com el President Puigdemont.

Estem donant voltes i voltes a la sínia sense sortir a la recta que porta a la llum i a la independència plena.
Proposo preparar la nostra gent i acompanyants indecisos de cara a perdre la por (o no quedar paralitzats per ella) quan EspañaUna torni a utilitzar, que ho farà sempre, els mètodes habituals de guerra del terror.
Els comunicadors com Cardús i Partal han de ser els primers a fer-ho però no només ells.
Tots hem de preveure el terror i curar les ferides a les víctimes. TOTS.

No només hi ha hagut “terror” a França el 1793.
EspañaUna també n’és una excelsa especialista.

Només a tall d’exemple: ara amb Junqueras incomunicat, castigat i maltractat com persona innocent, ERC, tot i haver fallat molt, també està molt castigada i ferida per la crueltat ejpañola. No fem llenya de l’arbre caigut i tallat d’arrel.

Benvolgut Josep Salart, aixì com estic d’acord amb tu en altres coses, no ho estic en lo que dius d’encerclar la SEAT, ja fa uns anys, es va fer una vaga a la SEAT, on no es deixava entrar els camions de suministramènt de peces per la cadena de montatge, sap com va acabar?..reducció de plantilla i trasllat a una fabrica de Polònia per muntar el model de SEAT que es tenia de muntar aquí, no podem actuar a la brava i de forma impulsiva, perquè las multinacionals o solventen ràpid, crec que abans que la SEAT, s’hauria de “encerclar” o diga-ho com vulguis, altres empreses multinacionals, per exemple las que surten a la revista ABC del aniversari de Felip VI. A las empreses que donen feina a la nostre gent, no las podem perjudicar, o ens tirem pedres a la nostre taulada i la Arrimades tindrà més vots.

Llorenç, ja ho entenc el que vols dir, però tu descrius una cosa sindical i de moltes pantalles enrera.
Jo et parlo d’una de les empreses alemanes més important de casa nostre.

Tu creus que es més fàcil desmontar l’empresa que donar un cop d’alerta als miserables de l’estat espanyol? No, crec que no. Tocar la SEAT és tocar els bancs alemans i més coses. Creus que si un dia els interessa ampliar l’ Skoda, t’escoltaran? Escoltaran a l’arrimades?.

Ara tot s’hi val. Fixa’t amb l’estat espanyol !!
salut company

DESPRES DE CONEIXER L’INTERLOCUTORIA DEL JUTGE LLARENA QUE DEIXA A LA PRESÓ A JOAQUIM FORN

El que està passant és una maniobra perfectament dissenyada que té per objectiu: primer decapitar tots els líders de l’independentisme (imputacions, presó i inhabilitació), segon acabar de forma definitiva amb el que ells en diuen “problema catalan”. En aquesta fase on som ara imputaran a tanta gent com puguin, no deixaran sortir de la presó als que ja hi son i miraran d’acollonir als que quedin per tal d’impedir que governin els que han guanyat les eleccions i als que governin no permetran que es moguin del camí estret que ens han traçat. Per això pervertiran les lleis que calguin. Que ningú no digui més –això no ho podran fer, o això no s’atreviran, o Europa no ho permetrà- perquè ho podran fer, s’atreviran i Europa ho permetrà i si cal pagar un preu per tot això, el pagaran com ha dit en Rubalcaba. En una segona fase, amb el govern de la Generalitat “en ordre constitucional”, retiraran el 155 com a mesura cosmètica i seguirem igualment intervinguts, escanyats econòmicament, havent de donar comptes per tot, sense poder fer política exterior, amb el sistema educatiu qüestionat i ferit. Es a dir, en aquesta fase ens adonarem que la Generalitat és com una Diputació provincial. Finalment faran les lleis que calgui, fins i tot canviar la Constitució per canviar –anul·lar- el sistema autonòmic actual, ens intervindran definitivament el sistema educatiu, intervindran TV3, ja no serà una TV només en català … i moltes més coses que us vulgueu imaginar.

Crec que la nostra lluita l’hem de treure d’aquest paradigma, hem de tenir una força que estigui fora de les institucions, que no ens puguin aturar amb les seves regles de joc. En el franquisme en dèiem clandestinitat. La situació actual s’assembla molt a un final de trajecte. S’ha fet tot el que s’ha pogut i més dins d’un –dubtós- estat de dret occidental. Ens hem manifestat de forma massiva i reiterada, en pau, deixant els carrers nets, hem intentat dialogar amb un estat que ens ha girat sempre l’esquena, hem guanyat eleccions amb programes que no ens han deixat aplicar, hem votat –simbòlicament, ho sabíem tots- en un referèndum i ens han massacrat a hòsties. Hem ajupit el cap massa vegades i ells han olorat la nostra sang, ara no s’aturaran.
Fem-ho d’una altra manera, no serveix de res perdre més el temps amb investidures i programes. Govern tècnic per mantenir les institucions, UNITAT, UNA ÚNICA VEU, que ha de ser la veu de tots sense fissures, President Puigdemont a Brussel·les internacionalitzant el conflicte i a casa nostra INSURRECCIÓ. Igual que en el seu moment hi va haver el Consell Assessor per a la Transició Nacional que ens va portar fins aquesta estació on s’ha acabat la via, ara ens cal un Consell Director per l’Alliberament Nacional que segurament haurà de ser clandestí.

Molt interesant l’aportació d’en Salvador Aregall… També ho penso que s’ha tancat un cicle i que a partir d’ara tot serà més decisiu. La repressió ja la veiem i sabem cap on va, la nostra estratègia està massa ancorada en respondre a l’iniciativa del TC. Això no va enlloc. Necessitem el front republicà a Brussel·les i aquí una mena de govern clandestí per fer front a les conseqüències de la desobediència oberta , o l’obediència republicana. Això seria un acte de realisme. Trencar el rèdit de la repressió primer selectiva i després en massa, passant a una ofensiva reolucionària no violenta. Mentalitzant-nos en el sacrifici, el dolor, per obtenir la victòria.

En Euskalherria se llego a acusar a los COCINEROS VASCOS FAMOSOS de ser de ETA , se acuso y se metio en la carcel a PERSONAS PUBLICAS POR SER DEL ENTORNO DE ETA … CONOCER A… TE METIA EN LA CARCEL POR PERTENENCIA A BANDA ARMADA .

LA CARCEL PROVISIONAL SON 4 AÑOS … (2+2) …

Y EL ESTADO NEGOCIO CON ETA CUANDO MAS MATABA , MAS FUERTE ESTABA , TODO ACTO DE BUENA VOLUNTAD DE LA IZQUIERDA ABERTZALE (NO DE ETA) era interpretado como DEBILIDAD Y MAS PALOS….

CUENTO ESTO PORQUE LA DEMOCRACIA , CON ACUSACIONES FALSAS, FALSOS RELATOS, TORTURAS , FABRICAR PRUEBAS DE DELITOS FISCALES (¿les suena?) , cerrar radios y periodicos , encarcelar periodistas sin pruebas MUCHOS , asesinato de politicos por ambos bandos … ojo con el relato …

CON TODO ESO Y MAS … SE ACABO LA DEMOCRACIA EN EUSKALHERRIA Y NO PASO NADA , PORQUE EL PNV , PSOE E IZQUIERDA UNIDA AHORA PODEMOS TAPARON ESOS ABUSOS…
Y TAMBIEN CONVERGENCIA Y SUS POLITICOS EN EUROPA …. LO MISMO QUE HACEN AHORA (excepto los actuales de Convergencia)

SI SE CEDE UN PASO , ELLOS TE METEN MAS EN LA CARCEL , SI CEDES EN ALGO TE ACUSAN DE UN “DELITO ” MAS .

Recomiendaria que se diera un estatus especial a gente con formacion o experiencia destacable en politica para que pudiera ser escuchada por OMNIUM , ANC , Y PARTIDOS … QUE LA SUSTANCIA GRIS DEL PAIS SEA ESCUCHADA… VIENEN TIEMPOS MUY DIFICILES Y FACILES AL MISMO TIEMPO TOMANDO DECISIONES ADECUADAS .

Joan F Ruiz 02.02.2018 | 10:26

1 – La realitat supera la ficcio…

2 – Jo vaig votar JxC perque Puigdemont va ser l’unic que va tenir els pebrots de frenar el 26-O abans d’empotrar-se contra una paret… I sabia que ho tindria dificil per ser President si guanyava, pero va ser l’unic honest, el problema es que l’ambient estava tant caldejat desde feia dos anys (des que la CUP coacciona tothom) que no es va poder fer enrera si no era enfonsant la dreta independentista per sempre mes.. ERC i CUP li van fer aixecar el peu del freno, el PERQUE, (que no es ni el COM, ni el QUE, ni el QUAN, ni el QUI, que tants els agrada als politics) li preguntes al mateix Junqueres i a la Marta Rovira i cia, i als de la CUP, pero de fet ja t’ho he dit a una frase anterior (intentar enfonsar la dreta catalana ex-convergent etc..)

Jo soc dels que m’he llegit sencera la llei de transitorietat.. ras i curt diu que Espanya i la EU mantindran tots els vincles oberts amb Catalunya (economico legals) fins acabi el proces constituent.. Quan ho vaig llegir no sabia si riure o plorar..

3 – Lo del 47% no m’ho invento jo.. es un OBJECTIU FUNDACIONAL DE L’ANC… Mira el video minut 8:41 https://youtu.be/6d2DYWwJn-U “Aconseguir una Majoria Social Inquestionable a favor de l’Independencia”…

L’independentisme nomes te un cami, que es la via legalista, deixant a Spain “fora de joc” davant la comunitat internacional.. ens en sortirem segur..

S’ha de analitzar la actual situació tenin amb conte el punt de vista espanyol, no el nostre, sinó es fa difícil donar una explicació a tot lo que esta passant.
M’explico. Que podem esperar de qui considera de la seva propietat lo que no es seu. Per ells som territori conquerit, i punt. No es pot raonar amb qui prefereix sortir d’Europa a buscar un acord amb el veí.
Espanya va perdre un imperi que havia sotmès a través del genocidi, i no ha fet encara propòsit d’arrepentiment.
Quin país te un govern amb 700 imputats per delictes de corrupció al seu partit i encara parlen de democràcia, de imperi de la llei, de observació de la constitució, etc.
Per ells momes val guanyar o morir matant. Aquest sentiment no ha desaparegut en el poble espanyol, així s’entén lo del “a por ellos”, una població poc culturitzada, fanàtica de “la roja”, alienada per televisions porqueria, i que considera encara que els toros es cultura.
Difícilment es podrà tancar cap acord, amb qui ha fet de la negació i la sordesa el seu argument negociador.