La destral, el mànec i els infiltrats de la policia espanyola

  • Les infiltracions policials no tan sols ataquen el dret d’organització i de protesta, sinó que també deixen una empremta psicològica duradora

Gemma Pasqual i Escrivà
28.01.2025 - 21:40
VilaWeb
00:00
00:00

“Sabeu què diuen els arbres quan la destral entra al bosc? Mireu! El mànec és un dels nostres!” Aquest proverbi turc, recollit per Sorj Chalandon al seu llibre Retorn a Killybegs, il·lustra el fet que les traïcions més devastadores són aquelles que provenen de dins. Chalandon, inspirat en la història real de Denis Donaldson, un militant de l’IRA que va esdevenir informador del govern britànic, explora la complexitat moral i l’impacte devastador d’aquestes actuacions policials. Aquest proverbi es pot aplicar perfectament a les infiltracions policials que avui dia desestabilitzen moviments socials arreu del món. El mecanisme és el mateix: introduir un “mànec” dins del moviment per debilitar-lo des de dins.

El reportatge Infiltrats, emès recentment pel programa 30 minuts de TV3, ha sacsejat l’opinió pública amb una revelació impactant: la infiltració sistemàtica de policies en moviments socials i independentistes dels Països Catalans. Aquesta pràctica ha estat destapada gràcies a una investigació col·laborativa amb la Directa, i posa en evidència les clavegueres de l’estat, que continuen operant, fins i tot sota un govern que es presenta com a progressista.

Els casos exposats al reportatge no són incidents aïllats, sinó part d’una estratègia més àmplia de repressió política, dirigida per la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola. Quatre agents de la 33a promoció de l’Escola de Policia d’Àvila van ser enviats als Països Catalans amb l’objectiu d’infiltrar-se en col·lectius socials i moviments independentistes, com ara els vinculats a les protestes per Pablo Hasel o als CDR. Els infiltrats no es van limitar a recopilar informació, sinó que també van establir relacions sexoafectives amb activistes, i van originar no tan sols traïcions polítiques sinó també abusos emocionals i sexuals.

Un cas destacat és el de l’agent que operava amb la identitat falsa de “Maria Perelló Amengual”. Aquesta infiltrada es va guanyar la confiança dels moviments socials a Girona, Salt i altres municipis, i va mantenir una relació afectiva de tres anys amb un activista per tal de consolidar la seva posició dins del col·lectiu. Una altra infiltració similar és la de Daniel Hernández Pons, que va operar a Barcelona i va establir relacions sexoafectives amb almenys vuit dones per accedir a informació clau dels moviments. Aquest tipus d’actuacions, lluny de ser simples operacions d’espionatge, exemplifiquen una forma de violència institucional que no tan sols viola drets polítics, sinó també drets humans fonamentals.

El reportatge destaca que aquestes operacions són possibles gràcies a l’ús de lleis franquistes com la llei de secrets oficials de 1968. Aquest marc legal permet la infiltració sense mandat judicial. El Ministeri de l’Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, ha convertit aquesta eina repressiva en una pràctica habitual contra la dissidència política i la protesta social.

El modus operandi dels infiltrats inclou la utilització de tàctiques que no només busquen recopilar informació, sinó també desarticular i desacreditar els moviments des de dins. Els infiltrats participen activament en accions polítiques, fomenten divisions internes i, en alguns casos, instiguen accions que després són utilitzades com a justificació per a la repressió policial. Això demostra que la infiltració no tan sols busca informació, sinó també desacreditar i deslegitimar les lluites socials. Aquesta estratègia, que combina espionatge i manipulació, és un atac directe a les llibertats democràtiques, emparat per un sistema que prioritza la seguretat d’estat per sobre dels drets ciutadans.

Quan el mànec de la destral és part del bosc, el mal és profund i estructural. Les infiltracions policials no tan sols ataquen el dret d’organització i de protesta, sinó que també deixen una empremta psicològica duradora. Els col·lectius que descobreixen infiltrats sovint entren en un cicle de desconfiança interna que pot desarticular fins i tot les lluites més fortes.

Aquest proverbi és un advertiment universal: el perill més gran sovint ve de dins. Però aquest “mànec” no actua sol. Els infiltrats són eines d’un sistema que busca reprimir i dividir, i això hauria de portar-nos a qüestionar no només els qui traeixen, sinó també les institucions que els utilitzen com a arma. Per evitar que la destral continuï actuant contra el bosc, hem de ser capaços d’identificar el mànec i exigir responsabilitats penals contra aquells que utilitzen aquesta eina de repressió. La democràcia no pot tolerar traïcions encobertes; si volem defensar els nostres drets, hem de començar protegint la confiança i la unitat dins dels moviments socials.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
Fer-me'n subscriptor