25.05.2020 - 12:38
|
Actualització: 25.05.2020 - 21:37
El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha destituït el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid i coordinador de l’operatiu contra l’1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos. Els motius no estan pas relacionats amb el referèndum, sinó amb els informes crítics amb el govern espanyol elaborats per la Guàrdia Civil, els quals han derivat en una investigació judicial. Concretament, una jutgessa de Madrid investiga l’autorització de la manifestació del 8-M i ha citat a declarar el delegat del govern espanyol a Madrid.
El coronel de la Guàrdia Civil va ser nomenat cap del cos policíac a Madrid el març del 2018, poc després del referèndum, un ascens que va tenir el vist-i-plau del govern del PSOE-Podem. Fins ara.
Pérez de los Cobos va ser l’encarregat de coordinar tot el dispositiu policíac dels diferents cossos i forces de seguretat implicats en l’1-O. El coronel va declarar com a testimoni tant a l’Audiència espanyola com al Suprem, en les causes obertes contra el govern i els dirigents de l’ANC i Òmnium per rebel·lió i sedició. En les seves compareixences, va acusar directament els Mossos d’Esquadra de facilitar el referèndum i el seu testimoni va servir de base argumental per a les posteriors sentències contra els dirigents independentistes, especialment Joaquim Forn.
En la declaració al Suprem, Pérez de los Cobos va dir que durant la votació del referèndum ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola no van fer actuacions ‘contra cap votant pacífic’ ni tampoc contra infants, gent gran ni persones amb discapacitat. ‘Només contra les persones que miraven d’impedir l’accés al local’, i va defensar ‘l’ús exquisit de la proporcionalitat’ dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Va dir que s’havien trobat un escenari de ‘situacions de violència molt greu’ contra els agents i, seguint el relat de la fiscalia, va relatar que als col·legis hi havia ‘muralles humanes’ amb ‘grups perfectament organitzats’.
Pérez de los Cobos també va declarar com a testimoni en el judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència espanyola. Especialment recordat va ser l’interrogatori que li va fer Olga Tubau, advocada del major Josep Lluís Trapero, i que va aconseguir demostrar que Pérez de los Cobos era l’últim responsable de tots els comandaments.
Abans del Primer d’Octubre, Pérez de los Cobos ja tenia un passat polèmic. Va ser processat i jutjat el 1997, durant la seva època al País Basc, acusat de tortures a un membre d’ETA, Kepa Urra, el 1992, juntament amb cinc guàrdies civils més. Ell i dos més van ser exonerats. Els altres tres –José María de las Cuevas Carretero, Manuel Sánchez Corbi i Antonio Lozano García– van ser condemnats. Poc temps després, el Tribunal Suprem va rebaixar les condemnes, i més tard el govern de José María Aznar els va indultar. Dos van ser ascendits: De las Cuevas Carretero, a alferes; i Sánchez Corbí, a comandant.
De Pérez de los Cobos se n’han fet públics detalls de la seva afinitat ideològica amb el franquisme. Concretament, en aquest reportatge de Violeta Tena al Temps, s’explica, d’acord amb els testimonis que van viure de prop l’època de joventut de Pérez de los Cobos i la seva família a Iecla, que arran del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, l’actual tinent coronel es va posar la camisa blava de falangista i va anar a la caserna de la Guàrdia Civil a presentar-se com a voluntari per a donar suport a Tejero i els seus còmplices.
