Destapen l’espionatge de l’estat espanyol contra una quarantena d’activistes independentistes

  • Hi ha membres de la CUP, Endavant, Alerta, el SEPC i els CDR · La vigilància la van fer la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb l'excusa de la "lluita contra el terrorisme", segons la Directa

VilaWeb

Redacció

10.10.2022 - 08:17
Actualització: 10.10.2022 - 20:16

Trenta-vuit activistes han estat víctimes de l’espionatge de l’estat espanyol, segons documentació judicial i policíaca que ha revelat la Directa. La vigilància, que es va fer amb l’excusa de la “lluita contra el terrorisme”, va començar poc després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 i es va allargar, pel cap baix, fins al primer trimestre del 2019. Entre els afectats hi ha membres de la CUP, Endavant, Alerta Solidària, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR).

Tal com explica la Directa, tot comença arran d’una denúncia presentada per un representant d’ADIF en una caserna de la Guàrdia Civil pels sabotatges que hi va haver a la línia de Rodalia R11 el 8 de novembre de 2017. A partir d’aquell dia, diversos agents de la policia espanyola s’infiltren en grups de Telegram d’independentistes relacionats amb la vaga general. Pretenien vincular els investigats amb altres accions com els ninots de dirigents unionistes penjats a la C-17 o les pintades a la segona residència de Pablo Llarena. Tot i que no hi van trobar cap vincle, la intromissió va durar, pel cap baix, fins al primer trimestre de 2019.

L’espionatge de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, segons que explica la Directa, es va fer seguint uns quants mètodes diferents: geolocalització de dispositius i intercepció de trucades i missatges; infecció de dispositius amb programari informàtic; seguiment amb agents de paisà; col·locació de balises en vehicles; i vulneració de comptes de xarxes social i correus electrònics.

L’espionatge el va coordinar la Tepol, la unitat de la policia judicial per a delictes de terrorisme, i va rebre l’aval dels jutges Diego de Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castellón, tots membres de l’Audiència espanyola. La vigilància i seguiment dels activistes va començar sota amb Juan Ignacio Zoido al capdavant del Ministeri d’Interior i va continuar amb l’actual ministre, Fernando Grande-Marlaska.

Els cossos policíacs han controlat en total una cinquantena de mòbils d’una quarantena de persones diferents, entre les quals hi ha l’actual diputat de la CUP Xavier Pellicer (portaveu d’Alerta Solidària aleshores), el regidor del mateix partit a Cardedeu Hug Lucchetti, el membre d’Endavant Joan Teran i el militant del SEPC Lucas Vigouroux.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor