10.10.2022 - 08:17
|
Actualització: 10.10.2022 - 20:16
Trenta-vuit activistes han estat víctimes de l’espionatge de l’estat espanyol, segons documentació judicial i policíaca que ha revelat la Directa. La vigilància, que es va fer amb l’excusa de la “lluita contra el terrorisme”, va començar poc després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 i es va allargar, pel cap baix, fins al primer trimestre del 2019. Entre els afectats hi ha membres de la CUP, Endavant, Alerta Solidària, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR).
Com a persona espiada, i com a militant de l'Esquerra Independentista, que la Guàrdia Civil ens consideri una amenaça real per a l’estabilitat de l'Estat espanyol ens reforça encara més en la nostra lluita. https://t.co/B3M9UEJjCN
— Hug Lucchetti (@HugCardedeu) October 10, 2022
Tal com explica la Directa, tot comença arran d’una denúncia presentada per un representant d’ADIF en una caserna de la Guàrdia Civil pels sabotatges que hi va haver a la línia de Rodalia R11 el 8 de novembre de 2017. A partir d’aquell dia, diversos agents de la policia espanyola s’infiltren en grups de Telegram d’independentistes relacionats amb la vaga general. Pretenien vincular els investigats amb altres accions com els ninots de dirigents unionistes penjats a la C-17 o les pintades a la segona residència de Pablo Llarena. Tot i que no hi van trobar cap vincle, la intromissió va durar, pel cap baix, fins al primer trimestre de 2019.
L’espionatge de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, segons que explica la Directa, es va fer seguint uns quants mètodes diferents: geolocalització de dispositius i intercepció de trucades i missatges; infecció de dispositius amb programari informàtic; seguiment amb agents de paisà; col·locació de balises en vehicles; i vulneració de comptes de xarxes social i correus electrònics.
L’espionatge el va coordinar la Tepol, la unitat de la policia judicial per a delictes de terrorisme, i va rebre l’aval dels jutges Diego de Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castellón, tots membres de l’Audiència espanyola. La vigilància i seguiment dels activistes va començar sota amb Juan Ignacio Zoido al capdavant del Ministeri d’Interior i va continuar amb l’actual ministre, Fernando Grande-Marlaska.
Els cossos policíacs han controlat en total una cinquantena de mòbils d’una quarantena de persones diferents, entre les quals hi ha l’actual diputat de la CUP Xavier Pellicer (portaveu d’Alerta Solidària aleshores), el regidor del mateix partit a Cardedeu Hug Lucchetti, el membre d’Endavant Joan Teran i el militant del SEPC Lucas Vigouroux.