Alarma a l’hoteleria pel desproveïment de glaçons tot coincidint amb la calorada

Quan fa calor, poca gent s’atreveix a prendre begudes calentes. L’aigua ha de ser ben fresca, les canyes de cervesa gelades i el cafè, amb un glaçó. I encara més si la calor és excepcional com la d’aquest estiu, amb temperatures rècord arreu. Però hi ha un inconvenient: no es fabriquen prou glaçons per satisfer la demanda. “Això del gel va molt malament!”, diu en Fatah Misraoui, del bar restaurant Victòria. Fa setmanes que té dificultats amb el proveïdor habitual: li han apujat el preu dels sacs, li’n lliuren menys dels que demana i el que li arriba és de pitjor qualitat. A més, quan truca al proveïdor per demanar explicacions, li costa molt de rebre respostes.

El problema és generalitzat: fa setmanes que bars, restaurants, discoteques i supermercats es troben que no poden comprar tants glaçons com voldrien. Les causes del desproveïment les hem de cercar mesos enrere, a l’hivern, quan habitualment les fàbriques produeixen més gel del que venen diàriament per acumular estoc de cara al pic de la temporada, a l’estiu. L’inconvenient ha estat que, arran del gran augment del preu de l’electricitat i del plàstic –necessari per a empaquetar els glaçons–, i per culpa la incertesa de possibles repunts de la covid que poguessin fer tancar les discoteques o afectar el turisme, enguany no se n’ha produït prou. “Veníem de dos anys d’incertesa per la covid, sempre tens l’ai al cor de si el podràs vendre”, explica Albert Adell, director de planta de l’empresa Catalana de Gels.

En canvi, la situació ha estat totalment oposada: tot obert, gran augment del turisme i una calor excepcional. “La sobredemanda ja va començar entre l’abril i el maig per les altes temperatures, i el turisme i les ganes de sortir de tothom han fet que hàgim arribat a juny sense estocs desats i servint amb la producció diària”, afegeix. La seva empresa, ubicada a Ripollet (Vallès Occidental), produeix vora noranta tones de glaçons el dia, però no és prou per a satisfer les peticions del mercat, quatre vegades o cinc més grans.

“Hi ha hagut dies en què ens deien que no podien vendre’ns glaçons de mida normal, tan sols gel picat”, detalla Saray Malo, del restaurant Kino. “Vénen menys sovint, ens en lliuren menys i el gel és de menys qualitat, es desfà”, afegeix. No tots els locals d’hostaleria han tingut els mateixos maldecaps per manca de gel, sinó que varia segons el proveïdor. Ara, poc o molt sí que s’han trobat entrebancs per la situació d’excepcionalitat que viu el sector. “No m’he quedat cap dia sense gel, però no tinc la qualitat de sempre i han apujat el preu”, diu Virgina Huart, del restaurant BiancoNoir.

“Una bossa de glaçons és aigua, plàstic i electricitat. El cost de l’electricitat s’ha triplicat i el del plàstic, duplicat. A més, el transport s’ha encarit. Al final, els preus s’han hagut d’augmentar, si no, les empreses de gel eren inviables”, justifica Adell, que diu que a la seva empresa han apujat el preu per a la venda al detall entre un 25% i un 30%.

Què passarà la resta de l’estiu?

La situació té mala peça al teler i els productors no creuen que es pugui restablir el subministrament habitual del mercat fins que no torni el fred i baixi la demanda. “Ara mateix no podem fabricar-ne més, les màquines produeixen tot el gel que poden: produïm al 100%, les vint-i-quatre hores i els set dies de la setmana”, deixa clar Adell.

Tampoc no facilita les coses que, arran de la insatisfacció dels establiments amb els seus proveïdors de gel habituals, en cerquin uns altres, que tampoc no tenen gaire marge per a atendre clients nous. I si no en troben, compren tantes bosses com poden als supermercats. “Aleshores, els supermercats tornen a demanar-ne més als proveïdors i la bola es fa grossa”, diu Adell.

Per aquest motiu, molts ciutadans han vist que alguns supermercats restringeixen el nombre de bosses de glaçons que poden comprar, tal com va passar ara fa uns mesos amb l’oli de gira-sol per la guerra d’Ucraïna o durant la pandèmia amb el paper de vàter.