06.10.2020 - 21:50
El 4 de desembre de 1993 ja havien encès l’enllumenat de Nadal a la ciutat de València, al Kasal Popular se celebraven unes jornades antimilitaristes. L’antiga fàbrica de Juan Pampló, situada al carrer Flora número 6 del barri de la Trinitat, va ser un dels primers centres okupa i des de l’ocupació, l’any 1991, havia esdevingut el centre social més actiu de la ciutat, sempre en el punt de mira de l’extrema dreta. Les jornades antimilitaristes transcorrien amb normalitat quan de cop tres joves –un suís i dos austríacs– van començar a armar enrenou. Ningú els havia convidat a l’acte, és per això que el Davide, que sabia alemany i era l’únic que en aquell moment es podia entendre amb ells, els va convidar a marxar, i va ser al carrer on va rebre una punyalada precisa que li va travessar el pulmó. Tenia 24 anys. Va morir poc després a l’Hospital Clínic. El cadàver del Davide va romandre cinc dies a l’Institut Anatomicoforense de València fins que la seva família va aconseguir reunir el mig milió de pessetes que, aproximadament, feia falta per emportar-se el taüt cap a Galícia.
David Ángel Ribalta Vázquez, més conegut com Davide, va néixer a Galícia, com explicava el periodista Vicent Montagud al diari Levante-EMV pocs dies després de l’assassinat. Quan encara era un xiquet es va traslladar amb els seus pares a Castelló, on va estudiar els primers cursos d’EGB fins que la seva família va emigrar a Alemanya. Allí va continuar estudiant i, al mateix temps, va entrar en contacte amb moviments anarquistes i llibertaris. El 1989 va anar a la ciutat de València amb la intenció de passar-hi una sola nit, que es va allargar fins a la seva mort. Amic de Guillem Agulló, va ser un dels membres fundadors de l’Assemblea Antifeixista, formava part de l’Assemblea Antirepressió i era membre de SHARP. Gran defensor de les causes justes, quan treballava de collidor el van apallissar per haver defensat uns immigrants magribins que eren discriminats.
La policia de seguida ho va tenir clar: el Davide, l’havia mort un borratxo. Una explicació fàcil, ben igual que van dir de la mort del Guillem, no hi va haver delicte d’odi, ni causes polítiques, ni tan sols assassinat.
‘Davide, tú serás el próximo.’ Aquesta pintada signada pels neonazis d’Acción Radical va embrutar les parets de la ciutat de València després de l’assassinat de Guillem Agulló. També va ser assenyalat pel diari Las Provincias, que va mostrar una foto seva qualificant-lo de ‘actiu agressor’.
El Davide, l’extrema dreta el volia mort. El seu assassinat va ser una acció feixista, ben tramada i amb totes les complicitats per no deixar pistes sobre els vertaders culpables. Una pena més que hem de dur a la memòria.
Tres anys després, el 20 de desembre de 1996, el Kasal Popular va ser desallotjat. El conegut feixista José Luis Roberto, propietari entre altres empreses de Levantina de Seguridad, hi va aparèixer juntament amb els seus sequaços quasi al mateix temps que la policia, i va provocar els qui protestaven pel desallotjament. Va ser la seva empresa de seguretat que va custodiar el Kasal els dies posteriors al desallotjament. La impunitat del feixisme a València no té límits.
Al Davide li cal un carrer, una cançó i una entrada a la Viquipèdia, perquè ningú l’oblidi. Que cap oratge no desvetlli el son d’aquells qui han mort sense tenir el cap cot.
