28.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.08.2023 - 12:15
Bloomberg · Krzysztof Kropidlowski, Andrea Dudik i Zoltan Simon
Biala, Polònia – Les fileres netes de contenidors blancs de dues plantes s’estenen fins a les grans grues d’un enorme lloc en construcció. En algunes finestres s’hi veu roba penjada. Aquest indret acabarà essent la llar de 5.200 treballadors, la majoria provinents d’Àsia. Tot d’indis, paquistanesos, filipins i turcmens són contractats per Orlen, la companyia més gran de Polònia, protegida pel govern, per construir una nova instal·lació de tractament de plàstics.
A uns sis-cents quilòmetres al sud, a Hongria, constructors xinesos es reuneixen per reposar, mentre consulten els mòbil. Ajuden a construir una de les tres plantes prop de la ciutat de Debrecen, que formen part de la visió del primer ministre, Viktor Orbán, per a la fabricació de bateries de vehicles elèctrics, una gran inversió per a l’economia hongaresa del futur.
Servir-se de treballadors estrangers per omplir els buits del mercat laboral propi no és pas inusual. Una manca crònica de treballadors obliga les empreses europees a cercar-ne. Però en aquesta part de l’Europa oriental això ha posat al descobert una veritat incòmoda: la realitat econòmica ha fulminat algunes de les retòriques anti-immigració més escandaloses del continent.
Durant anys els polítics de Varsòvia i de Budapest han estat molt crítics amb els plans de la Unió Europea d’establir quotes d’immigrants. Però, en veient que no tenen prou mans per a fer allò que volen fer, ara argumenten que aquests asiàtics són “treballadors convidats”, gent que, a diferència dels immigrants, se n’anirà quan s’acabi la feina.
Tanmateix, el canvi sobtat en el discurs converteix els dirigents d’aquests països en objectiu dels seus enemics polítics. El partit governant de Polònia (Pau i Justícia), que va darrer del tercer mandat consecutiu en les eleccions del 15 d’octubre, va abandonar el mes passat un pla per a accelerar els visats d’entrada després de la crítica de l’oposició. A Hongria, Orbán ara és vist com el culpable de substituir treballadors locals per treballadors asiàtics més barats.
“És clar que hi ha un canvi”, ens va dir Laszlo Papp, el batlle de Debrecen, en una entrevista a la seva oficina la setmana passada. “Però hi ha una gran diferència entre la immigració a què ens vam oposar i els treballadors estrangers, i la diferència és el control.” Papp, membre del partit d’Orbán, diu que això ho fa “acceptable”.
D’ençà de la crisi dels refugiats del 2015 i la decisió d’Alemanya d’obrir la frontera, els mandataris populistes de Polònia i Hongria s’han presentat com a protectors de l’herència cristiana d’Europa.
El govern d’Orbán va arribar a construir una tanca per evitar que els refugiats entressin, es va negar il·legalment a processar sol·licitants d’asil i va posar cartells que advertien els estrangers que no eren benvinguts. El dirigent del partit en el poder polonès, Jaroslaw Kaczynski, va dir que els musulmans eren una amenaça per a Europa. Més recentment, al juliol, tots dos països van mirar de blocar un pla de la UE perquè els estats membres compartissin l’allotjament de gent arribada de fora d’Europa.
Aquestes posicions els han beneficiats en les urnes d’algunes de les societats menys multiculturals d’Europa. Però la majoria de les economies orientals de la UE tenen índexs de desocupació del 5% o menys, i no pas menys de sis-cents mil llocs de feina que no poden cobrir.
Tot plegat fa que els governs actuïn en cerca de milions de persones per mantenir l’economia en funcionament aquests anys vinents. La falta de treballadors s’ha tornat encara més aguda després de la invasió de Rússia a Ucraïna, que ha capgirat el flux de treballadors a la frontera, flux del qual molts països veïns depenien.
A Hongria, Orbán ha dit que l’economia hongaresa tindrà dificultats si no troba mig milió de treballadors nous aquests dos anys vinents. Això equival a trobar més del 10% de la seva força laboral actual.
El parlament ha aprovat ara una llei que facilita la incorporació de treballadors estrangers i alhora els limita l’estada a tres anys.
Polònia ha de portar pel cap baix 200.000 immigrants l’any durant la dècada següent per mantenir la relació actual de població en edat de treballar i jubilats, segons l’estimació del govern.
La República Txeca, on el multimilionari populista Andrej Babis va ser destituït com a primer ministre fa dos anys, ha aprovat de llavors ençà quotes més altes de visats per als treballadors que vénen de les Filipines i Mongòlia per omplir el buit causat per l’absència d’ucraïnesos.
“Les empreses estan realment desesperades –diu el ministre de Treball, Marian Jurečka–. La manca de força laboral és la principal barrera per al creixement.”
Després de ser alimentats amb la por de l’emigració durant anys, ara els electors veuen els mateixos polítics dient que els treballadors estrangers són la clau per als projectes d’inversió, per assegurar que el creixement d’aquests països superi el de l’Europa occidental aquests anys vinents.
A Hongria, la companyia xinesa Contemporary Amperex Technology (CATL) ha començat a construir una fàbrica de bateries per un valor de més de set mil milions d’euros, la més gran d’Europa, a prop de Debrecen, al costat de la frontera romanesa.
Tot a l’entorn, hi ha finques que s’han convertit en refugis improvisats de treballadors estrangers. A primers d’aquest mes, es van trobar cinquanta treballadors xinesos vivint en condicions deplorables en una casa familiar, fet que va dur les autoritats locals a emprendre una investigació.
Orlen, el gegant polonès del petroli i la petroquímica, que té estrets llaços amb el partit en el govern, ha contractat milers de treballadors per construir una nova planta. Per allotjar-los van aparèixer set fileres de contenidors prop de Biala, un poble de 800 persones als afores de Plock, al centre de Polònia, on Orlen té la seu.
L’empresa va començar una campanya per tranquil·litzar els habitants locals explicant que seria una afluència temporal i la policia va desplegar més agents per alleujar la preocupació per un possible augment de la criminalitat. També s’hi va fer una campanya de sensibilització anomenada “StopHejt” per contrarestar el racisme. Fulls informatius i cartells van aparèixer per la ciutat i els agents de policia van fer tallers contra la discriminació a les escoles.
“Contractar una gran plantilla asiàtica per fer megaprojectes és una necessitat nova”, ha dit Jakub Zgorzelski, un dels directors responsables del projecte. “Aquests projectes han de ser construïts amb una gran aportació de la plantilla asiàtica.”
Però això, és clar, contrasta amb la retòrica del govern contra el pla de la UE perquè els estats membres es reparteixin les quotes d’emigrants amb la intenció d’alleugerir la càrrega d’estats com Grècia i Itàlia. El 30 de juny Orbán va arribar a dir a la ràdio nacional que la proposta de la UE obligaria Hongria a crear “guetos d’immigrants”.
També a Polònia la realitat del discurs sobre la immigració es posarà a prova a l’octubre. Kaczynski, el president de Llei i Justícia i el polític més poderós de Polònia, ha anunciat un referèndum sobre el pla de reinstal·lació d’emigrants de la UE que es farà el mateix dia de les eleccions.
Però, mentre el partit encara es presenta com a defensor de la identitat i la seguretat poloneses, una de les seves armes polítiques ara podria passar a ser una font de vulnerabilitat.
L’oposició, encapçalada per Donald Tusk, ex-primer ministre i president del Consell Europeu, va denunciar el mes passat que el govern deixava entrar 130.000 treballadors de països com l’Iran, Nigèria i el Paquistan el 2022. I el govern es va fer enrere dels plans d’emetre 400.000 permisos de treball l’any per a immigrants de 21 països, sobretot d’Àsia i de l’Orient Mitjà.
“La immigració no és l’assumpte més important a les eleccions parlamentàries de l’octubre de Polònia, però podria arribar a ser-ho si es vincula a preocupacions de seguretat nacional”, diu Aleks Szczerbiak, professor de política a la Universitat de Sussex, al Regne Unit. “En una contesa renyida, podria ser determinant.”
A Biala, Orlen fa esforços per atendre els nous treballadors i també mira de guanyar-se els cors i les ments dels ciutadans locals. La “ciutat de contenidors” potser fins i tot tindrà un camp de criquet i dues pistes de bàsquet, i les esglésies de la vora ja es preparen per a fer misses en anglès.
Anto Darwin, un coordinador de seguretat de l’Índia que viu en un dels contenidors, explica que els polonesos a voltes el miren malament i alguna vegada l’han escridassat. Però aquest home de trenta-dos anys, nat a Chennai, espera quedar-se, sigui com sigui. “Quan la meva filla tingui un any, vull portar tota la família des de Chennai i llogar un apartament”, explica.
I aquí és quan la necessitat econòmica d’importar treballadors i la política d’immigració podrien tornar a col·lidir. En aquests moments, els contenidors són la llar d’unes 500 persones. A mesura que aquesta xifra augmenti, també creixerà la tensió amb la població polonesa local, segons que reconeix Slawomir Wawrzynski, batlle de la municipalitat de Stara Biala.
“Aquests immigrants són aquí només per a treballar i no s’hi quedaran”, va dir Wawrzynski. “Però si el nombre d’immigrants augmenta fins a uns quants milers, com es preveu que passarà l’any vinent, aleshores podrien sorgir problemes.”
Els col·laboradors de Bloomberg Maciej Martewicz, Peter Laca, Barbara Sladkowska i Marton Kasnyik han contribuït en aquest report.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir ací més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
