19.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 20.06.2022 - 08:20
Els resultats de les eleccions d’Andalusia són molt espectaculars en termes polítics. Per primera vegada en la història, el Partit Popular hi ha guanyat les eleccions. I de quina manera ho ha fet!: té més vots el PP que els tres partits que s’anomenen d’esquerres junts i deixa molt enrere, gairebé dobla, el resultat del Partit Socialista. Aquella Andalusia que va ser durant anys, juntament amb el Principat de Catalunya, el gran graner estatal de vots del PSOE, ha desaparegut del mapa. S’ha acabat.
Fa quatre anys el PSOE encara va guanyar les eleccions, amb 33 escons. Però aquell fou el pitjor resultat de la seva història i, aprofitant això, una aliança del PP (que va ser segon, amb 26 escons), Ciutadans (amb 21) i el suport extern de Vox (amb 11) va formar un govern de dreta, per primera vegada en la història de l’autonomia andalusa.
Quatre anys després els resultats indiquen que el PSOE s’ha enfonsat encara més. I Podem d’una manera més exagerada i tot: el 2018 havia aconseguit 17 diputats i ara ni tan sols la irrupció dels nacionalistes d’esquerra d’Endavant Andalusia no compensa la duresa de la caiguda. Aquells 17 s’han quedat en cinc de Por Andalucia i dos d’Endavant Andalusia, és a dir en set. I això vol dir moltes coses.
Per rematar l’anàlisi de les xifres, cal comentar només la catàstrofe de Ciutadans, que passa de 21 diputats a cap ni un; i també que Vox no ha complert les expectatives d’aquell gran creixement que semblava que tenia –havia obtingut 12 escons fa quatre anys i ara “només” puja a catorze.
Les dades són, doncs, molt contundents a indicar que Pedro Sánchez és un cadàver polític i que el temps que resta de legislatura espanyola serà una batalla purament per la supervivència personal. El seu projecte s’ha esgotat i mort –i tampoc no hi ha gaires bones expectatives més enllà, si mirem el pobre resultat aconseguit per aquesta reinvenció de Podem que encapçalen Yolanda Díaz, Ada Colau i aquest altre cadàver polític que ja és Mónica Oltra.
Espanya, doncs, camina amb pas ferm cap a un govern del PP. I, per tant, ha arribat el moment que els partits catalans es pregunten què caram han fet aquests anys, de que ha servit la seua política de submissió al PSOE i, sobretot, què pensen fer d’ara endavant.
Aquests cinc darrers anys els partits independentistes catalans no han aconseguit res de bo. De fet, no han aconseguit res de res acostant-se de manera suïcida al Partit Socialista Obrer Espanyol, ressuscitant-lo i regalant-li una centralitat que ja havia perdut. Podríem discutir sobre els indults als nou presos polítics, però això en tot cas seria una solució personal i no pas política i jo crec que en el gest hi va tenir molt més a veure l’informe demolidor del Consell d’Europa que no cap voluntat de fer res per part de la Moncloa. El balanç més que trist és lamentable.
En qualsevol cas fins ara les coses han anat així, però d’ara endavant, amb la perspectiva de l’hecatombe que ja s’albira per als socialistes a Espanya, la qüestió és que cal començar a preparar-se per a un govern del PP a Madrid i per a encarar, doncs, una nova etapa. Perquè si en l’etapa del PSOE no hi ha hagut cap diàleg polític de fons de cap mena sobre la situació de Catalunya –la taula ha estat només una enganyifa per a anar passant el temps i desgastar així l’independentisme– ja m’explicareu quin diàleg hi haurà ara amb un PP desbocat com el que comença a traure el nas -encara més si es veu necessitat dels vots de Vox. Això que nosaltres no ens mourem mai de la taula ben aviat haurà perdut tot el sentit.
Cal deixar, doncs, de perdre el temps. Urgentment. Ho haurem de dir i repetir una vegada i una altra des de la societat, sobretot, perquè al govern li queda molt poca credibilitat, per no dir gens. Però, en el cas que ni tan sols ara ERC i Junts no s’adonen de cap on porten les aigües, potser que pensen en ells mateixos i siguen un poc egoistes. O qui sap si un dia també es trobaran al fons de la mar, lligats encara a eixe pes mort que avui és ja Pedro Sánchez.
PS1. Terribles, terribles, els resultats de les eleccions legislatives a la Catalunya Nord. L’extrema dreta ha guanyat, sorprenentment, en totes quatre circumscripcions -quan fins ara només tenia un diputat. És molt greu per al país, però cal entendre també que ho és i molt per al moviment independentista del sud. Ara no hi haurà cap demòcrata en la representació catalana a París i això es notarà car els diputats que hi havia fins ara, amb menor o major interés personal, sempre es van posicionar contra la repressió espanyola i a favor dels drets democràtics. Amb tot, evidentment, el pitjor recau sobre la mateixa Catalunya Nord, que no es mereix de cap manera aquest resultat. N’haurem de treballar molt.
PS2. Avui és dilluns i per tant a VilaWeb escriuen Joan Ramon Resina i Carme Junyent. Junyent ho aprofita per explicar-nos millor la seua proposta de boicot a Netflix durant la revetlla. Llegiu-ho i feu-ho córrer.
VilaWeb necessita del vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem seguir creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i concepte del diari. Imagineu el que podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que tenim ara!
