30.05.2021 - 21:50
|
Actualització: 30.05.2021 - 23:39
La Sara –nom fictici, perquè el seu cas encara és obert– va ser desnonada a final de març. Sense possibilitat econòmica de llogar un pis, no va trobar cap més solució per a subsistir que ocupar un pis buit al barri del Poble-sec de Barcelona. No tenia enlloc més on anar. Fa uns quants dies, va començar a detectar la presència de joves forts i musculats amb estètica miliar a l’exterior de l’edifici. Tenia por que no fossin membres de Desokupa, el col·lectiu vinculat a l’extrema dreta que treballa per a bancs, fons voltor i tota mena de propietaris d’immobles, tot desallotjant pisos ocupats. I tal dit, tal fet. Pocs dies més tard, un home es va presentar a la porta del pis com a advocat representant de la propietat. “Us n’heu d’anar. Si no ho feu de grat, serà per força”, la van amenaçar. Quan se’n va anar, li va deixar un paper enganxat a la porta amb la publicitat de Desokupa i un número per a posar-s’hi en contacte.
“Ara mateix viu intimidada per la presència d’aquesta gent. Per això hi ha companys del sindicat que van cada dia a dormir amb ella. Sempre que passa això s’ha de compartir i entre tots ens organitzem perquè l’afectat no es trobi sol”, explica la Maria, membre del Sindicat de Barri del Poble-sec. Dies més tard, la van abordar a l’entrada de l’edifici i la van tornar a amenaçar amb els mateixos termes: “Estúpida okupa, serà tant si ho vols com si no.”
A la darrera visita, li van arribar a oferir diners perquè se n’anés, i li van prometre que li donarien la quantitat que havia pagat per entrar al pis. Hi ha màfies que es dediquen a ocupar blocs de pisos, canvien els panys i després revenen les claus a gent necessitada. Tanmateix, no és el cas de la Sara.
“L’oferiment de diners és el segon pas que fan. Però les famílies saben que, per molts diners que els donin, això no els resoldrà el problema d’habitatge; per aquest motiu gairebé mai ningú no accedeix a rebre diners”, explica Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH Barcelona. Denuncia que el modus operandi de Desokupa es basa en l’extorsió, l’amenaça i l’incompliment de la llei. “Si no els pagues, comencen amb les amenaces, diuen que vindran a desnonar-te, que et faran marxar per la força a tu i als teus fills… Es tracta d’intimidar, bàsicament.”
Si això tampoc no funciona, passen a això que Desokupa anomena control d’accés. “Es col·loquen a l’entrada de la finca i et diuen que si no vius allà, no pots passar. Com que això no ho poden fer, perquè és una pràctica il·legal, els grups d’habitatge ens mobilitzem i avisem la policia quan passa.” Si aconsegueixen saber que el pis queda buit, n’esbotzen la porta i treuen les pertinences dels ocupants. En els casos més extrems, la PAH ha detectat la presència de membres de Desokupa vivint dins el bloc, des d’on poden intimidar més directament els ocupants tallant-los l’aigua, l’electricitat o alterant la convivència per fer-hi intervenir els Mossos.
L’objectiu és fer fora la gent del pis abans no hi intervingui la justícia, que en molts casos pot trigar mesos abans d’ordenar el desnonament. D’aquesta manera, el propietari s’estalvia el cost del procés judicial i recupera abans un immoble del qual vol obtenir un rèdit econòmic. Fins no fa gaire, els bancs i els grans tenidors corrien el perill que el desnonament no arribés mai i que el jutge els ordenés d’oferir un lloguer social. Tanmateix, el TC va anul·lar alguns punts de la llei d’habitatge, entre els quals el que preveia aquest supòsit per als pisos ocupats.
Presència al desnonament, menys habitual
Quan no s’acostuma a veure mai els membres de Desokupa és el dia que la policia executa el desnonament. Però dimarts, a la intervenció dels Mossos al Bloc Llavors del carrer de Lleida, al Poble-sec de Barcelona, dotze membres d’aquest col·lectiu van ser-hi presents. Tal com explica en un vídeo el cap i fundador de Desokupa, Daniel Esteve, volien impedir que els manifestants bloquessin l’entrada a l’edifici perquè no es fes el desnonament, però no ho van aconseguir, perquè el Sindicat de Barri va ser més ràpid a mobilitzar la seva gent.
DESOKUPA VUELVE A MANDAR EN POBLE SEC 💪🏻🇪🇸🪓🐀 pic.twitter.com/s1Yawucz2Z
— Desokupa (@DesokupaOficial) May 25, 2021
“Es van col·locar a la nostra alçada, desafiant-nos, gravant-nos, provocant la gent, insultant i, fins i tot, van agredir una companya. I tot això ho fan amb absoluta tranquil·litat perquè saben que la BRIMO no els dirà mai res”, denuncia la Maria, membre del Sindicat de Barri. La connivència entre els Mossos i els membres de Desokupa és una de les crítiques que des de fa temps fan els col·lectius en defensa de l’habitatge i la CUP. “No pot ser que treballin de bracet amb els Mossos”, va exclamar el mateix dia la diputada Laia Estrada.
Daniel Esteve i la escòria de matons de Desokupa, de la mà amb @perearagones per fer fora una familia de casa.
Així és com governaràs? De la mà de nazis per defensar el benefici dels fons voltors? #BenvingutAragonès pic.twitter.com/GzoXSYdTWG
— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) May 25, 2021
L’acostament de Desokupa als agents de policia, que defensen en totes les declaracions que fan, es va veure clar durant la pandèmia. Al seu grup de Facebook, seguit per mig milió de persones, Desokupa va publicar unes fotografies del seu home fort, Daniel Esteve, oferint gel hidroalcohòlic a agents dels Mossos i de la policia local.
El capítol més greu d’aquesta connivència que denuncien els col·lectius d’habitatge va ser el 2019. En un vídeo enregistrat pels ocupants d’un pis del Poble-sec, es veia com dos mossos hi entraven sense ordre judicial i facilitaven que membres de Desokupa els desallotgessin. Quan els ocupants ja estaven emmanillats, Esteve es va fer enregistrar un vídeo promocional, fent veure que havia estat l’artífex de la detenció i vexant el detingut. De fet, en un programa de TVE, Esteve es vantava de ser una “referència” per als policies i d’ajudar a preparar operacions amb els Mossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
Daniel Esteve (Desokupa) al programa 'Obrim Fil' de TVE: "Jo ja preparo operacions amb Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional". Corre un vídeo seu on fa veure que pega els "putos CDR" amb una samarreta dels ARRO. https://t.co/GrgP0E7FSy pic.twitter.com/sqq8rCQxyo
— Miquel Strubell fill (@miquelstrubell) October 12, 2020
Qui és Daniel Esteve?
Esteve és el fundador i administrador principal de Desokupa. Presumeix d’haver fet 6.200 desocupacions amb èxit des del 2016. Aquests darrers anys, la seva activitat no s’ha limitat únicament a Catalunya, sinó que ha actuat a diversos punts de l’estat espanyol. Li agrada tenir presència als mitjans de comunicació i a la seva pàgina de Facebook publica vídeos cada setmana explicant totes les accions i desallotjaments que han fet. Sempre apareix acompanyat de simbologia espanyolista i donant suport als cossos policíacs. La seva animadversió per l’independentisme, tampoc no l’amaga. En un vídeo publicat als perfils de les seves xarxes imaginava una trobada amb els “putos CDR” i colpejava amb violència un sac de boxa.
Un reportatge de la Directa va destapar que alguns dels integrants d’aquest grup tenien vincles directes amb l’extrema dreta. Sense anar més lluny, hi havia Ernesto Navas, un jove d’ideologia neonazi condemnat per haver apunyalat un antifeixista al metro de Camp de l’Arpa. El passat d’Esteve també mostra vincles delictius. La seva primera aventura empresarial va ser Morosos BCN, una empresa de cobrament de deutes. El 2008 els Mossos d’Esquadra el van detenir, acusat de coaccions, detenció il·legal, vexacions, amenaces i associació il·lícita.
Tornant a Esteve, no és únicament el propietari de Desokupa. Mitjançant la societat Conciencia y Respeto SL també controla City Lock, una altra empresa de seguretat que s’ofereix com una “eficaç prevenció contra l’ocupació”. Alhora, ha posat un peu al negoci immobiliari i és l’administrador únic de Brownie Real Estate, dedicada a la compra-venda i intermediació de finques.
