27.01.2022 - 19:50
L’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre ha deixat unes xifres molt bones per a Catalunya. Si hagués de destacar-ne només una, seria la de la desocupació. Ens hem situat per sota del llindar dels 400.000 desocupats per primera vegada d’ençà del tercer trimestre del 2008. Això vol dir que el volum ha baixat d’un 26% (142.500 persones), deu punts més que a tot l’estat espanyol (16%). I, compte, segons que indica la Generalitat, la xifra de població desocupada no havia disminuït mai tant al tancament d’un any natural. Això diu molt de la feina feta per empreses i autònoms durant el segon any de la pandèmia, que ha fet baixar la taxa de desocupats fins al 10,16%, per sota del 2019 i a més de tres punts de distància de la registrada a tot l’estat espanyol (13,33%). Cal destacar també que aquesta taxa no havia estat tan baixa d’ençà del tercer trimestre del 2008.
Per una altra banda, no s’assolia un nivell d’ocupats tan alt des d’abans de la primera crisi. Voreja els 3,5 milions de treballadors, amb un augment anual de 157.000. Tanmateix, cal recordar que la xifra d’ocupats inclou els afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que impliqui la suspensió temporal de l’ocupació.
Amb aquesta entradeta es podria acabar l’article, perquè pràcticament totes les dades han estat positives, amb un núvol. Com ha recordat aquest migdia el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, “no es podrà parlar de recuperació del mercat de treball mentre hi hagi empreses que no poden obrir els negocis amb normalitat”. Té raó, però sigui com sigui una cosa no priva l’altra. Pensem en la feina feta, que gairebé un desocupat de cada quatre que ha trobat feina a l’estat espanyol el 2021 ha estat a Catalunya (un 23,3% del total).
I qui són els qui han trobat feina? Respecte del quart trimestre del 2020, la població ocupada catalana ha augmentat d’un 4,71%. És un ritme de creixement una mica superior al del tercer trimestre (4,68%) i el millor tancament anual del 2005 ençà. A tot l’estat espanyol, l’augment ha estat una mica inferior (4,35%).
La creació d’ocupació durant l’any passat ha afavorit especialment les dones (+5,7%), més que no els homes (+3,8%). I, per edat, l’ocupació puja més fortament en el jovent de 16 anys a 24 (+16,6%) i en el subgrup de 25 anys a 54 (+4%), després d’haver estat els més afectats per la crisi de la covid el 2020. De totes maneres, em continua preocupant que els més grans de 55 anys presentin també un creixement del 4%. I em preocupa globalment. És a dir, mentre que en els de menys de cinquanta-cinc anys ha baixat la xifra de desocupació d’un 29%, els més grans només l’han reduïda d’un 4%. No ens podem permetre de deixar grups despenjats.
Sobre els autònoms, em sorprèn la seva resiliència. Malgrat tots els entrebancs que han hagut de suportar, encara han crescut d’un 1% i es troben pràcticament al mateix nivell d’ocupació que tenien abans de la pandèmia. Els assalariats, en canvi, són els qui més han augmentat, d’un 5,3%.
Quant al sector d’activitat, la creació d’ocupació es concentra fonamentalment en els serveis, amb 137.500 ocupats més (+5,5%). Això significa que gairebé nou de cada deu han aconseguit feina en aquest sector. Sobretot en sanitat, educació i activitats administratives. En segon lloc, cal destacar el dinamisme en l’agricultura (+36,5%), seguida, a distància, de la indústria (+1,4%), en què només han crescut la química i l’alimentària. De totes maneres, la Generalitat destaca que és el segon trimestre consecutiu que l’ocupació industrial creix en termes interanuals. En canvi, a la construcció l’ocupació baixa (-1,9%). La davallada d’un sector que hauria de ser clau en la recuperació mereix un tractament individualitzat que farem més endavant.
Dels tres subsectors amb què treballa específicament l’Idescat, val a dir que el cultural ha superat amb escreix la xifra d’abans de la pandèmia, mentre que el de les TIC es troba just al mateix nivell. Quant al turístic, el més castigat de tots, malgrat l’augment registrat el 2021, encara és inferior al 2019. Concretament, un 15%.
Per acabar, cal destacar que aquest darrer trimestre ha estat peculiar amb l’entrada de l’òmicron al desembre, que fa que hi pugui haver un cert biaix en algunes dades, tenint en compte que moltes enquestes s’han fet quan arribava la sisena onada. Sobre el teletreball, el 15,4% dels ocupats n’ha fet ocasionalment o bé més de la meitat dels dies durant el quart trimestre del 2021. Aquest percentatge significa un mínim repunt respecte del trimestre precedent. Considerant el conjunt del 2021, el teletreball ha representat el 17% de l’ocupació, que vol dir un descens de 0,7 punts en comparació amb el 2020. Així i tot, aquesta modalitat de prestació de serveis es manté en un nivell alt.
Segons que comenta avui la consultora Randstad sobre l’EPA, no es pot passar per alt un fet important: les baixes per malaltia, que s’han disparat aquesta darrera quinzena de desembre. Concretament, a l’estat espanyol, diu: “Durant el quart trimestre del 2021, una mitjana de 812.400 persones no van acudir a la feina per raons associades a malaltia, cosa que va significar un augment de 110.000 respecte al trimestre anterior i supera en 247.000 persones (un 44%) les que hi havia el darrer trimestre del 2019. Es pot apreciar, per tant, una incidència en el darrer trimestre molt significativa de la variant òmicron en l’augment de les baixes, cosa que s’estima que s’accentuarà el primer trimestre de l’any actual.”
En definitiva, les xifres laborals de l’any 2021 em semblen positives des de tots els angles, tret de la manca de normalitat laboral que encara afecta algun sector.
