Desobediència o acatament: el moviment de Junts estreny el marge del govern

La decisió de Junts de desmarcar-se definitivament de la llei de política lingüística n’ha deixat la reforma en l’aire. I és una incògnita, a hores d’ara, com respondrà el govern a la demanda d’execució forçosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En això també hi ha en joc la cohesió de Junts i ERC al Palau de la Generalitat. Què farà Esquerra? Aprovarà la modificació de la llei amb el PSC i ECP? Els socialistes i els comuns li han demanat que mantingui la paraula i, per tant, el vot. Tots tres grups tenen majoria absoluta per a aprovar la modificació d’una llei de desenvolupament bàsic de l’estatut com aquesta. Els comuns tenen més pressa perquè es resolgui la qüestió que no els socialistes, que són partidaris de convocar un ple d’urgència només si abans han acordat amb ERC d’aprovar la reforma. Marta Vilalta va deixar ahir totes les possibilitats obertes, sense renunciar a res. Però és evident que el desmarcatge del soci de govern ha desballestat els plans inicials d’Esquerra, verbalitzats públicament pel president Pere Aragonès: aprovar la llei de política lingüística i el decret de modificació de la llei d’educació de Catalunya, tan anunciat. Això, a banda la instrucció que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray enviarà “molt probablement” als centres.

El consens s’ha trencat, finalment, i no hi ha cap alternativa per a refer-lo. Perquè Junts no ha concretat tampoc la proposta que presentarà al govern. Podria ser una proposta de decret, una ordre o una instrucció. Tampoc no ha aclarit si creuen que el govern ha d’entomar una desobediència del 25% o senzillament acatar la sentència i defensar el compliment efectiu del 75% de català a tots els centres. Una qüestió cabdal, en què Junts pot acabar d’allunyar-se del PSC i acostar-se a la posició de la CUP, o al revés. Sigui com sigui, la proposta de Junts podria intensificar les discrepàncies amb ERC enmig del compte enrere de quinze dies per a l’execució forçosa de la sentència, i amb tot el desgast afegit que el conseller Gonzàlez-Cambray arrossega pels conflictes oberts amb la comunitat educativa.

La posició final de Junts no ha sorprès ERC, el PSC i els comuns, que feia temps que atribuïen la dilació per a mirar d’ampliar el consens a les discrepàncies internes i al procés congressual de Junts. Els calendaris, finalment, s’han encavalcat: Junts va moure fitxa ahir, quatre dies després de la interlocutòria del TSJC, però també dos dies després de la presentació de la candidatura de Laura Borràs i Jordi Turull per a dirigir el partit a partir del 4 de juny. El cop de timó de Junts, tanmateix, no ha estat ràpid. S’ha allargat durant setmanes, des del vespre del 24 de març, quan feia poques hores que la direcció del grup parlamentari i Jordi Sànchez havien avalat l’acord de quatre sense debatre’l prèviament a l’executiva ni amb la majoria dels diputats del grup. Tanmateix, finalment, els tres diputats de Junts que havien negociat l’acord –Mònica Sales, Francesc Ten i Anna Erra– també van estar d’acord a desmarcar-se de l’entesa, segons fonts de Junts. De fet, Sales va intervenir en la reunió de la permanent d’ahir al matí on es va prendre la decisió. Una permanent en què també hi ha Borràs i Turull.

Una de les principals raons que ha dut a Junts a fer-se enrere ha estat el perill que la reforma acabés al Tribunal Constitucional i que el resultat fos un retrocés encara pitjor per a la llengua. És una conclusió a què van arribar després de consultar-ho amb diversos juristes, segons fonts del grup parlamentari. Tampoc no han vist que hi hagués prou consens en la comunitat educativa ni en les entitats en defensa de la llengua, ni consideren que s’hagin complert les tres condicions que havien fixat per a mantenir-se en l’acord: que hi quedés clar que el català és la llengua vehicular, que es protegissin els equips directius i els docents i que es garantís la immersió lingüística i el manteniment dels mecanismes d’acolliment. El PSC i els comuns acusen Junts de no haver-los presentat esmenes per a mirar de canviar la redacció inicial de la reforma. Fonts de Junts asseguren que van provar de negociar les modificacions directament amb ERC. Però, finalment, la decisió anava més enllà: optar per no tocar la llei per no deixar-la en mans d’una possible impugnació. ERC diu, tanmateix, que això és “irresponsable” i que Junts avantposa els interessos de partit als del país. “Posen una catifa vermella perquè es pugui aplicar el 25% de castellà a l’escola”, va criticar Vilalta.

Els socis de govern encara discrepen en un altre element. Segons ERC, la interlocutòria del TSJC encara fa més urgent l’aprovació de la reforma de la llei de política lingüística. Una modificació que reconeixia el castellà com a llengua vehicular sense establir percentatges, d’acord amb els projectes lingüístics i la realitat sociolingüística de cada centre. Segons Junts, el tribunal ja ha fet evident que no aturarà l’execució forçosa de la sentència. En relació amb això, recorda que el 25 de març el govern ja va argumentar davant el TSJC que els quatre grups havien emprès els tràmits per a modificar la llei. Però què ha dit la interlocutòria? “Els projectes lingüístics no han estat objecte de la sentència. D’altra banda, es tracta d’instruments de caràcter merament programàtic i validesa interna de cada escola que no tenen capacitat jurídica de condicionar el regim jurídic de l’ús vehicular de les llengües oficials en el conjunt del sistema educatiu, al qual es refereix aquesta sentència.” El TSJC sembla que només està interessat que Gonzàlez-Cambray faci una instrucció general als centres per a ordenar-los que imparteixin una matèria troncal en castellà. I això, afegit al desmarcatge de Junts amb la llei, deixa un marge limitat d’actuació al govern. S’esvaeix el miratge de possibles camins alternatius: desobediència o acatament.