18.03.2025 - 21:40
“Som un apunt en un full d’Excel, res més que això.” Fa temps que l’Eduard i la seva família viuen amb l’angoixa que els puguin fer fora de casa. Una espasa de Dàmocles especialment amenaçadora d’ençà que, fa un any, la seva parella, la Regina, va ser diagnosticada d’Alzheimer. El fons voltor que no els vol renovar el contracte ha fet cas omís dels requeriments de la Generalitat per a recollir l’informe de vulnerabilitat que acredita, entre més, com pot ser de perjudicial per a ella un canvi de residència, i de moment la família espera amb escepticisme, però encara amb un bri d’esperança, una resolució judicial. El desnonament s’havia d’executar el 7 d’abril, però s’ajornarà fins que el jutge no decideixi sobre el cas.
Una història que comença amb la crisi del 2008
Eduard Farinyes, de seixanta-tres anys, i la seva parella, de cinquanta-vuit, van comprar el pis on viuen ara al barri el Palau de Mataró el 2002, quan la seva filla era molt petita. Entre més, l’Eduard ha treballat com a fotògraf i informàtic i la Regina com a maquetista. Van poder pagar la hipoteca amb normalitat fins el 2012, quan van començar a notar les conseqüències de la crisi del 2008. “Entre el preu de les hipoteques i coses que fas mal fetes, vam acabar en una situació molt complicada i vam pactar amb el Banc Sabadell una dació en pagament, que en aquell moment era, de facto, un lloguer social. Hi va haver un any que vaig pagar el 10% dels ingressos, 83 euros el mes. Això va ser gràcies a una llei progressista que va acabar tombant el Tribunal Constitucional. Llavors, la propietat, que en aquell moment era Solvia, va respirar tranquil·la i vam tornar al que havíem pactat amb la PAH: 345 euros, que amb pujades van acabar essent 362 euros. Fins fa poc, la llei deia que, pel que fa al lloguer social, els grans tenidors estaven obligats a renovar el contracte, com a mínim, una vegada. Jo no demanaria més que això, però com el Constitucional també ho ha tombat, no hi estan obligats, i és per això que no esperem un final feliç.” L’Eduard es refereix a una sentència del passat mes d’octubre que anul·la part de la llei catalana d’habitatge del 2022 i que tomba l’obligació dels propietaris d’oferir lloguer social. La possibilitat de negociar-lo ni s’ha posat sobre la taula, en aquest cas.
4.000 euros en canvi de deixar el pis
La història es va reactivar el 2021, quan la família va rebre trucades de Solvia, que encara tenia la propietat del pis, advertint-los que el contracte s’acabava aquell mateix any. Però el contracte no acabava fins el 2023. Llavors hi va haver un canvi de propietat i Solvia va passar a ser l’entitat administradora dels actius, i la gran majoria va quedar en mans del fons voltor Cerberus, i una altra part, en mans de Promontoria Real State Coliseum, una immobiliària amb participació de Cerberus. “Quan se’ns acaba el contracte el 2023, deixen de passar-me el rebut del lloguer, tot i que hi ha una carta de Solvia que ens diu que ells continuaran pagant la renda. Nosaltres no devíem ni un cèntim, vam pagar fins l’últim dia”, explica l’Eduard.
Avui dia, a més, la seva situació econòmica continua essent complicada. Com a desocupats de llarga durada, la parella passa el mes amb 960 euros i l’ajut de la seva filla, que també viu al pis i treballa mitja jornada en una escola bressol. Les dificultats encara es van fer més notòries fa un any, quan la Regina va ser diagnosticada d’Alzheimer, de moment, en grau moderat, però amb una deficiència cognitiva severa. “La medicació és cara, gairebé 130 euros mensuals, i jo no puc treballar perquè he de cuidar-la a ella. Podria fer mitja jornada, però és molt difícil trobar feina a la meva edat i, a més, cada cop que marxo de casa ho faig amb angoixa. Tinc por de la malaltia i encara no ho he assumit.”
Amb el canvi de propietat, a l’Eduard li van comunicar que Promontoria era el nou titular del pis, i que Solvia s’encarregava d’administrar-ho. “Vaig rebre moltes trucades i whatsapps. Verbalment, m’oferien diners per a anar-me’n, no m’ho deien per escrit. Primer, em donaven 6.000 euros, després 5.000, després 4.000… L’última vegada sí que ha estat una oferta per escrit, amb la meva advocada. A mi, 4.000 euros no em solucionen res. Passa que amb 4.000 euros, a Rocafonda, el barri del costat, compres les claus d’un pis il·legal d’alguna màfia i ajornes dos anys el problema. Però nosaltres estem en una altra situació. No m’agrada la paraula, però es pot dir que som una família ortodoxa. No hem rebentat cap porta per entrar, fa vint-i-quatre anys que vivim entre aquestes parets. Em van oferir de comprar el pis, però evidentment no podem.”
Un canvi demolidor per a una persona amb Alzheimer
El punt més preocupant de la situació d’aquesta família és el diagnòstic d’Alzheimer de la Regina, perquè el canvi d’entorn a què estarien forçats en cas de ser desnonats podria ser demolidor per a ella. Dos informes mèdics, a què ha tingut accés VilaWeb, diuen que no és gens recomanable de canviar-la d’entorn. “La meva parella encara pot sortir a comprar i coneix les botigues. Vull aprofitar-ho, perquè arribarà un moment en què no podrà. Però mentre pugui, que en gaudeixi! Treure’ns això és ensorrar-nos, condemnar-nos a l’ostracisme i a l’exclusió social”, afegeix l’Eduard, emocionat. “Jo podria canviar-me de casa i faria amics on fos, però ella i la seva vida? Com es relacionarà amb un nou entorn? Les cares d’aquest entorn les coneix. No recorda els noms dels carrers, però sap anar fins a l’ajuntament i quedar amb les seves amigues. Elles l’acompanyen i jo estic tranquil. En un altre lloc no voldrà sortir perquè tindrà por. S’enclaustrarà i això l’anul·larà. Encara té molt per gaudir, està en una fase moderada. Jo vull per a ella un entorn controlable, i també conservar la nostra vida i records. Malgrat els buits de memòria, és conscient de la situació, l’angoixa i l’entristeix.”
L’Eduard també denuncia que el fons voltor hagi fet cas omís unes quantes vegades de l’existència d’un informe de vulnerabilitat, i que fins i tot volguessin interrogar la Regina. “Hem presentat tots els papers que acrediten la nostra situació, però la propietat no els ha recollit, no van recollir l’informe de vulnerabilitat que ells mateixos van demanar. Tot plegat es va tancar amb un expedient sancionador, però són sancions que els fan pessigolles. Van decidir de continuar la denúncia per finalització de contracte. Tampoc no es van presentar al judici –només l’advocat, però ningú de la propietat– i la jutgessa va dir que s’enfrontaven a una possible sanció.”
Sense sentiment de culpabilitat
Ara per ara, la situació és als llimbs, tot esperant una resolució judicial. Si es vol executar el desnonament, es posarà damunt la taula l’informe de vulnerabilitat i la jutgessa tindrà la potestat d’aturar-lo fins que l’ajuntament no doni una alternativa; si més no, aturar-lo durant uns mesos.
L’Eduard ha considerat la possibilitat de plantar cara en el moment del desnonament, però la situació de la seva parella li genera dubtes, perquè una situació així podria angoixar-la i perjudicar-la més. “M’ho plantejaré quan arribi. De moment, vull menjar-me el meló tallet a tallet, perquè si no m’ennuego. Intento mantenir la compostura, però hi ha moments en què no puc. És dur. És tota una vida que se’n va a la merda. La meva filla ha crescut aquí i és del barri, i a nosaltres ens coneix tothom. Tenir un sostre és garant de la pau social. Si t’ho prenen cada cinc anys no fas arrels, no crees comunitat. És un model que ens extingeix com a poble. Si això no se soluciona, serà una bomba de rellotgeria i passaran coses que no ens agradaran, com les de Salt.” A més, alerta del problema dels pisos buits per a l’especulació en mans de fons voltor. Segons l’INE, l’11,57% dels habitatges a Mataró no són d’ús residencial. Hi ha 1.899 habitatges buits, 1.096 que s’utilitzen menys d’un mes l’any i 3.134 que són d’ús esporàdic.
Amb tot, defensa de passar a l’acció amb vagues de lloguers o grans mobilitzacions, deixar enrere el sentiment de culpabilitat i que les persones en situacions similars no se’n vagin de casa en silenci. “Et volen fer creure que és culpa teva. Segur que he fet coses malament, com tothom, però no sóc culpable d’això. Jo no em nego a pagar un lloguer, però hauria de ser un lloguer adequat per a la meva situació. Es vulnera el dret a l’habitatge per un interès econòmic. Per l’interès d’un grup que no sap ni on ets i que té el despatx a la Cinquena Avinguda. Els salta un avís vermell, veuen que poden vendre i nosaltres no som més que aquell apunt en un Excel. Hem de posar el focus en qui fa saltar l’avís vermell per guanyar més diners, no en qui fan fora de casa.”
