26.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.01.2025 - 22:26
Aquest divendres està previst el desnonament d’en Josep, veí de la Casa Orsola de Barcelona, un edifici situat a la cruïlla entre el carrer de Calàbria i el del Consell de Cent, al barri de l’Eixample Esquerre. Serà el primer intent de desnonament que es farà de la finca, perquè els altres que hi ha hagut programats sempre s’han acabat suspenent. En Josep, igual que la majoria dels veïns del bloc, resisteix d’ençà de fa tres anys, moment en què se li va acabar el contracte. El 2021, el fons voltor Lioness Inversiones SLU, propietat d’Albert Ollé Bartolomé, va comprar l’edifici sencer i va voler fer fora els inquilins bo i aprofitant el projecte de la superilla, que li permetria de triplicar el preu del lloguer i fer-ne de temporada. Així doncs, quan el 2021 se li va acabar el contracte a en Josep, l’empresa no va voler renovar-l’hi. En lloc de marxar i cercar un altre pis –concepte anomenat “desnonament invisible“–, en Josep va presentar-se al Sindicat de Llogateres, organització que, d’ençà d’aleshores, l’ha acompanyat i li ha donat suport en la lluita i resistència per a quedar-se a casa seva.
Una lluita veïnal pel dret a l’habitatge
A Casa Orsola hi ha vint-i-set pisos: cinc estan en la mateixa situació que en Josep, amb el contracte de lloguer vençut; vuit, en lloguer indefinit i, per tant, no en poden fer fora els inquilins; sis, en lloguer residencial vigent –alguns, a punt d’acabar-se i, per tant, passarien a estar a la mateixa situació que en Josep– i set que ja són de lloguer temporal, però que d’aquí poc passaran a ser-ne vuit, perquè fa uns mesos va morir-se la inquilina d’un dels pisos. Tinguin el contracte que tinguin, la majoria dels veïns de Casa Orsola s’han unit per lluitar conjuntament contra l’especulació immobiliària i la gentrificació, perquè no els facin fora i per aconseguir una negociació col·lectiva perquè Albert Ollé els renovi els contractes. Per tot això, s’han convertit en un símbol de lluita i resistència veïnal a Barcelona, una ciutat que concentra 10.294 habitatges amb llicència turística, segons les dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona corresponents al segon trimestre del 2024 –una xifra que no para de créixer i a què cal sumar-li la de pisos turístics il·legals i, per tant, no registrats–, i on el preu del lloguer bat rècords històrics any rere any. Actualment, el preu mitjà del lloguer a Barcelona se situa en 1.193 euros el mes.
A la manifestació del 23 de novembre convocada pel Sindicat de Llogateres en què demanaven, entre moltes més coses, que s’abaixessin els preus dels lloguers i que va aconseguir d’aplegar més de 170.000 persones, Enric Aragonès, un dels portaveus del Sindicat, va pronunciar un discurs on emfatitzava la importància de visibilitzar la lluita de Casa Orsola. Deia: “Els deien que havien de marxar de casa tant sí com no, que no hi havia res a fer. Fa tres anys que els ho diuen, però continuen aquí. Prenguem-ne exemple.” Fa poc, Aragonès ho ha reafirmat en declaracions a VilaWeb: “Casa Orsola no és només un suport a veïns concrets afectats en aquest edifici, és un símbol de lluita pel dret a l’habitatge i pel dret a continuar vivint en aquesta ciutat.” La història d’en Josep és, per tant, la història de molts: segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en els sis primers mesos del 2024 es van produir 1.428 desnonaments només a Barcelona, la majoria vinculats a pisos de lloguer.
Condemnats a la temporalitat i la inestabilitat
En Josep, tot i haver nascut i crescut a Salt (Gironès), va anar a viure a Barcelona quan tenia divuit anys, i d’ençà del curs 2001/2002 que viu a Casa Orsola. Al començament compartia pis i, entre tots, pagaven sis-cents euros. El 2015, va quedar buit un pis de l’edifici i va aprofitar per anar-hi a viure sol. Amb l’antic propietari van acordar un lloguer de sis-cents euros mensuals durant set anys, fins el 2022. En aquests vint-i-dos anys que ha viscut a l’Eixample Esquerre de Barcelona, a en Josep no només li han apujat el lloguer –ara paga set-cents euros–, sinó que també ha pogut veure com ha canviat la tipologia de veïns del barri i de l’edifici. “Hi ha menys mainada, perquè una família no pot canviar de casa cada cinc o set anys.”
La legislació actual especifica que la durada del lloguer és, com a mínim, de cinc anys si el llogater és persona física, i set anys si és persona jurídica. Una forquilla temporal que condemna a la inestabilitat endèmica als llogaters. “Ara parlem de contractes temporals, com si no ho fossin també els de cinc o set anys. Abans teníem contractes indefinits!”, critica Aragonès. De fet, els lloguers temporals de Casa Orsola oscil·len entre un mes i onze mesos, i valen entre 2.100 i 2.800 euros el mes, una xifra que triplica els lloguers actuals dels veïns. Per això, tal com relata en Josep, els inquilins dels pisos de lloguer temporal de l’edifici no són famílies sinó més aviat expatriats “que consumeixen Glovo i Amazon i que no demanaran mai una ensalada russa i callos al bar”, fet que ha obligat també a canviar el tipus de comerç del barri.
Un any abans que se li acabés el contracte a en Josep, l’octubre del 2021, Lioness Inversiones SLU va comprar l’edifici. Passades dues setmanes o tres, enviaven burofaxos als veïns als quals els faltava poc per al venciment del contracte, per avisar-los que no els el renovarien i que, per tant, havien de marxar. “Vam adonar-nos que érem uns quants veïns en la mateixa situació”, explica en Josep. I afegeix: “Vam decidir anar a una assemblea del Sindicat de Llogateres per explicar la nostra situació, i vam adonar-nos que això és el modus operandi dels fons voltor i els grans tenidors.” Aquells que hi tenien alternativa, van acabar marxant. Els que no, van quedar-se seguint una estratègia: no marxar de casa i continuar pagant el lloguer mensualment, un preu que oscil·la entre set-cents euros i nou-cents. D’aquesta manera, volen instar al propietari a negociar i acordar un nou contracte.
Malgrat tot, en aquests tres anys la resposta per part del propietari sempre ha estat negativa, segons que explica el portaveu del Sindicat: “S’han fet accions per a visibilitzar el conflicte i ens hem dirigit a la propietat perquè s’assegui a negociar. I, de fet, moltes persones els ho han estat demanant, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Però de la mateixa manera que nosaltres hem agafat la Casa Orsola com a símbol del que passa en aquesta ciutat –l’augment de preus, la inestabilitat que implica viure de lloguer, el frau dels lloguers de temporada per a saltar-se la regulació de preus i les operacions especulatives–, també ho ha fet la patronal”, narra Aragonès, que recorda quan, el novembre del 2022, la propietat va fer una conferència de premsa amb Foment del Treball després d’un acte de suport en defensa dels veïns del bloc. “Cadascú ha exhibit els suports que té”, indica.
El primer de Casa Orsola, però no l’únic
“A mi m’ha tocat ser el primer a ser desnonat perquè sóc el primer a qui li va vèncer el contracte i, per tempos judicials, el meu procediment ha acabat abans, però això és un problema col·lectiu.” En Josep, en una conversa amb VilaWeb, insisteix a dir que el seu cas no és un problema individual sinó un exemple simptomàtic de la situació del lloguer a la ciutat i al país. “Ens expulsen de tota la ciutat i ens condemnen a ser nòmades. Quan vaig arribar a Casa Orsola, pensava que seria per sempre, que em jubilaria aquí. Pensava que sent bona persona i pagant el lloguer ja n’hi havia prou, però no ha estat així. El meu cas ha tingut molta repercussió, però cada setmana hi ha persones desnonades i les administracions no fan res.” En Josep és professor de matemàtiques en un institut, i no té una situació vulnerable econòmicament, per això vol conscienciar la gent que la inestabilitat i la precarietat de viure de lloguer pot afectar qualsevol persona o família en qualsevol moment. “Et sents vulnerable, insegur. El sistema no està ben dissenyat.” En Josep no té fills, però troba important de destacar que en el 70% dels desnonaments hi ha menors implicats.
Ara resten quatre dies per al desnonament i en Josep assegura que, si ho aconsegueixen, no sap què farà. “No, no tinc pla B. Després del 31 no sé què ve”, apunta. Així i tot, es mostra emocionat amb la solidaritat i el suport de tanta gent que li ha comunicat que el dia 31 anirà a Casa Orsola a defensar-lo. “M’emociona molt, però també em carrega una certa responsabilitat perquè surti bé. Ara, també demostra ser un reflex del que pateix la societat. La gent empatitza amb el meu cas perquè, per exemple, el 40% dels veïns de l’Eixample també viuen de lloguer. Tothom qui viu de lloguer pateix per quan se’ls acabi, per saber si els el renovaran o no”, reflexiona.
Malgrat tot, Aragonès posa èmfasi en el fet que la lluita d’aquests tres anys dels veïns de Casa Orsola ja han estat una victòria. Diu: “Fa tres anys que guanyem, perquè aquests pisos ja serien de lloguer de temporada amb el preu triplicat si en Josep, en Ton i tants altres haguessin marxat.” I afegeix: “Però, en canvi, han decidit quedar-se a canvi de molta lluita, resistència i dignitat.”
Marató de resistència
El Sindicat de Llogateres, amb el suport de centenars d’organitzacions, va anunciar la setmana passada en una conferència de premsa el pla per a aturar el desnonament d’en Josep: una marató de resistència que començarà aquest dijous a partir de les 18.30 i que durarà fins que no s’aturi el desnonament, previst per a divendres a les 10.30.
La marató de defensa de Casa Orsola començarà el dia 30 amb un acte massiu a les portes de la finca on participaran artistes com ara La Ludwig Band i més personalitats en representació de les entitats i organitzacions que hi donen suport. La marató continuarà amb més activitats que s’aniran anunciant durant la setmana, i el dia 31 s’ha convocat una concentració multitudinària a les 9.00 per aturar el desnonament.
