Tot desmuntant els mites contra l’aerotèrmia

L’hivern s’acosta i bona part d’Europa s’enfronta a les restriccions de gas. Aquestes setmanes els estats europeus augmenten les reserves de gas per minimitzar el risc de quedar-se sense calefacció en ple hivern. Més del 40% del consum de gas a Europa es fa a les llars, bo i superant a la indústria i el sector elèctric. Una opció per a disminuir el consum de gas és adoptar, de manera progressiva i massiva, l’aerotèrmia, el nom comercial de la bomba de calor, la tecnologia que permet d’escalfar les nostres llars i obtenir aigua calenta a partir d’electricitat. En alguns països l’aerotèrmia ja és la tecnologia majoritària a les cases, mentre que en uns altres és al centre del debat públic una volta els governs han deixat clar que les calderes de gas i fueloil s’acabaran prohibint. Mentrestant, al nostre país i davant la situació actual, com més va més gent es planteja fer-ne el canvi. Això ha generat un seguit de mites en contra de la nova tecnologia que es reprodueixen arreu, sobretot a les xarxes socials. Tanmateix, des dels sectors acadèmics i de les renovables s’intenten desmuntar aquestes afirmacions falses. Tot seguit repassem els mites contra l’aerotèrmia i els contrastem amb la realitat.

“L’aerotèrmia no funciona a temperatures baixes”

Un dels mites amb més difusió. Segons aquest principi, els països més freds no podrien fer servir aquesta tecnologia per a la calefacció ni l’escalfament de l’aigua. De fet, la realitat és la contrària, els països nòrdics són capdavanters en l’ús de la bomba de calor. A Noruega, el 60% de les llars la fan servir. Suècia supera ja el 40%, xifra també assolida per Finlàndia. Països amb temperatures mitjanes al gener de -5°C a -10°C. A l’altra riba de la mar Bàltica, a Estònia, l’aerotèrmia arriba al 35%, i a Dinamarca al 20%. Això és així perquè avui dia l’aerotèrmia pot treballar sense entrebancs fins a -20°C. A més, si convé, pot combinar-se amb resistències elèctriques clàssiques, que funcionen a qualsevol temperatura, de manera que es poden activar si puntualment se supera aquesta temperatura tan extrema per no quedar-nos sense calefacció ni aigua calenta.

A més, cal tenir en compte que l’aerotèrmia usa la bomba de calor tot extraient la calor de l’aire, que varia durant el dia. Si volem temperatures més estables i calentes, la bomba de calor també es pot aplicar amb la geotèrmia, tot extraient la temperatura del subsòl, tot i que la instal·lació és més cara. En qualsevol cas, el nostre país disposa de temperatures molt més benignes que els països del centre i nord d’Europa. L’aerotèrmia pot funcionar sense dificultats a les poblacions de muntanya més elevades dels Pirineus, fins i tot a ple hivern i en onades de fred.

“L’aerotèrmia és més cara”

La confusió d’aquesta afirmació vindria per dos fets. Primer, perquè les unitats d’aerotèrmia són més cares de comprar que les tradicionals calderes de gas –tot i que progressivament els preus s’aproximen. Segon, pel fet que usa electricitat i al nostre país a moltes llars s’han instal·lat radiadors elèctrics per resistència, barats, però molt ineficients i que consumeixen molta electricitat. En contraposició, cal tenir en compte que la bomba de calor és el sistema més eficient energèticament: per cada unitat d’electricitat que consumim, obtenim típicament tres unitats de calor, davant la proporció d’una unitat de calor per una unitat d’electricitat a les resistències elèctriques. És a dir, amb una bomba de calor consumim tres vegades menys electricitat per escalfar-nos igualment.

S’han fet uns quants estudis comparant el cost total entre diferents tecnologies. L’Agència Internacional d’Energia, per exemple, disposa d’una calculadora per a set països on analitza el preu final que haurem de pagar tenint en compte la vida útil de cada tecnologia, el cost inicial d’instal·lació i el consum de combustible. A Itàlia, un país d’un clima similar al nostre, l’aerotèrmia és l’opció més barata, i supera a les calderes de gas i els pèl·lets de fusta. Si voleu fer una estimació del vostre cas concret, la calculadora permet de variar els valors numèrics per adaptar-los a la nostra situació particular.

“L’aerotèrmia només funciona bé en edificis nous”

És a dir, en la majoria d’edificis, i sobretot els molt vells, seria una tecnologia no adequada i caldria optar per unes altres solucions. Tanmateix, estudis com ara el de l’Institut Fraunhofer, la institució acadèmica més important d’Alemanya, demostren que les bombes de calor funcionen perfectament en edificis entre 15 anys i 150, sense cap incidència destacable durant les dues dècades que va durar l’estudi. Només hi havia una petita diferència, que ens porta al següent mite.

“L’aerotèrmia no escalfa prou i només funciona en edificis ben aïllats tèrmicament”

Aquest mite possiblement ve de fa uns anys, quan la tecnologia no havia madurat encara. També de males praxis professionals puntuals i de falta de coneixement. L’aerotèrmia pot escalfar l’aigua sanitària (la que fem servir a la cuina i al bany) i, en un circuit independent, aigua per als radiadors de la casa –la calefacció. Malgrat això, l’aerotèrmia estàndard treballa en el circuit de calefacció típicament a la meitat de temperatura (vora 40°C-50°C) que les calderes de gas (70°C-90°C). Si es canvia directament la caldera de gas i es posa una bomba de calor, tot deixant els mateixos radiadors, aquests no agafaran prou temperatura per a escalfar prou les estances de casa. És per això que cal canviar els radiadors per uns d’específics que funcionin amb aerotèrmia, perquè si no, notarem que la llar no s’escalfa prou. Un efecte que notarem menys si la casa està ben aïllada tèrmicament, perquè es perd menys calor.

Si no es pot afrontar un canvi de radiadors, sigui pel cost, sigui per les reformes addicionals, avui dia hi ha una altra solució més senzilla: l’aerotèrmia d’alta temperatura. Ve a ser una doble aerotèrmia que assoleix temperatures de vora 70°C-80°C. És una tecnologia més recent, pensada perquè en edificis existents es pugui canviar la caldera de gas per una bomba de calor directament, sense haver de canviar radiadors ni fer cap altra reforma a la llar, perquè l’aigua que circula pel circuit de calefacció sortirà a la mateixa temperatura. Sembla que serà l’opció que s’instal·larà més al nostre continent.

“L’aerotèrmia només funciona en terres radiants”

Relacionat directament amb l’apartat anterior pot haver sorgit la idea que l’aerotèrmia no funciona adequadament amb radiadors i només seria indicada amb un terra radiant. Els terres radiants amb caldera de gas treballen a baixa temperatura, típicament 35°C-40°C, justament una temperatura que pot proporcionar l’aerotèrmia estàndard. És per això que abans de disposar de l’aerotèrmia d’alta temperatura, alguns professionals recomanessin l’aerotèrmia només si teníem terra radiant, per evitar el sobrecost de radiadors nous. La realitat, com hem vist, és que l’aerotèrmia funciona perfectament amb radiadors i en terres radiants, tot operant a la mateixa temperatura que amb una caldera de gas.

“L’aerotèrmia és sorollosa”

Aquest és un mite molt estès als països del centre i nord d’Europa, on les llars no acostumen a tenir aparells d’aire condicionat. L’aerotèrmia fa servir la mateixa mena de compressor. Tot i que sol ser més gran, perquè ha d’escalfar tant el circuit d’aigua sanitària (les aixetes) com el de la calefacció. Tanmateix, al nostre país moltes persones amb aire condicionat saben que els compressors fan molt poc soroll, típicament per sota de 35 decibels. Per posar en context aquesta xifra, el so ambient d’un parc o d’una àrea residencial tranquils es pot situar al voltant de 40 decibels, i els humans difícilment sentirem sorolls per sota de 20 decibels, a no ser que sigui una font que tinguem a pocs centímetres.

Això vol dir que l’aerotèrmia es pot instal·lar sense problemes en llars unifamiliars sense que ens molesti mentre som al jardí. En edificis farà el mateix soroll que un aparell d’aire condicionat, que moltes llars tenen situat al balcó. Cal tenir en compte que si volem instal·lar-ne el compressor al safareig, generalment orientat al pati interior on pot haver-hi dormitoris, hi ha municipis que prohibeixen la instal·lació d’aire condicionat –i, per tant, d’aerotèrmia– per tal de minimitzar el soroll i respectar el descans dels veïns.

“L’electricitat es fa amb gas: és millor cremar el gas directament en una caldera”

És un dels arguments en contra de l’aerotèrmia més sofisticats. El raonament és el següent: una bomba de calor fa servir electricitat, i bona part d’aquesta es fa cremant gas. És a dir, l’aerotèrmia acaba fent servir gas, com les calderes tradicionals. Per què hem de fer el canvi? La primera consideració és que ara mateix una part molt important de l’electricitat es fa amb gas, és cert, però aquesta situació canviarà en el futur a mesura que es vagin expandint l’energia solar i eòlica. L’aerotèrmia no funciona intrínsecament amb gas, només de forma indirecta per la mena de generació elèctrica actual.

Però és que fins i tot de manera indirecta és millor cremar el gas en una central per generar electricitat que no fer-ho directament en una caldera a casa nostra, per una qüestió d’eficiència. Les calderes de gas tenen una eficiència màxima del 85%. Això vol dir que per cada kWh de gas cremat per la caldera obtenim 0,85 kWh de calor. Cremar gas en una central elèctrica és molt menys eficient, al voltant del 50%. Però convé recordar que amb 1 kWh d’electricitat amb l’aerotèrmia generem vora 3 kWh de calor. Si combinem tot això, vol dir que cremant 1 kWh de gas a la central obtindrem 0,5 kWh d’electricitat, i amb aquests l’aerotèrmia ens generarà 1,5 kWh de calor. Molt més (gairebé el doble) que els 0,85 kWh de calor que ens hauria donat cremar el mateix kWh de gas a casa.

“L’hidrogen és una alternativa més bona”

Aquesta afirmació se sol sentir en països com ara el Regne Unit, on les calderes de gas fòssil no es podran posar en edificacions noves a partir del 2025. Els sectors lligats als combustibles fòssils defensen l’hidrogen com a alternativa. Per una banda, perquè actualment el 95% de l’hidrogen es fa a partir de gas fòssil, de manera que podran continuar comercialitzant el gas, però canviant-ne la forma per una de més amigable de cara al públic, una forma d’ecoemblanquinament que s’ha denunciat manta vegada. Per una altra banda, es defensa l’hidrogen com a alternativa per mimetisme amb la situació actual: l’hidrogen és un gas i permetria a la indústria de conservar la mateixa manera de funcionar, amb pocs canvis. Tanmateix, la realitat és que els canvis a fer serien molt grans. Malgrat que la UE ha començat a exigir que les noves infrastructures de gas fòssil siguin compatibles amb l’hidrogen, la realitat és que les canonades de gas actuals no serveixen per a l’hidrogen i caldria canviar-les totes.

Però és que fins i tot generant l’hidrogen a partir de fonts renovables –l’anomenat hidrogen verd– i usant-lo a la caldera de casa –una volta canviada juntament amb les canonades de gas–, és tan ineficient com cremar gas fòssil a les calderes tradicionals, comparat amb l’aerotèrmia. Hi ha un acord general entre els experts que cremar hidrogen a les llars per escalfar-se és un malbaratament enorme d’energia que va en contra de l’eficiència.

“Les calderes de gas no es prohibiran”

Actualment, un dels incentius principals perquè molta gent consideri fer el pas a l’aerotèrmia és l’encariment desorbitat del gas. Abans d’això, un dels arguments principals era que les calderes de gas s’acabaran prohibint tard o d’hora i, si hem de canviar-la, pot ser un bon moment per a passar-se a la nova tecnologia i evitar problemes futurs amb la normativa.

Cal dir que ni la Unió Europea ni el nostre país no han posat data de prohibició per a les calderes de gas. Ara per ara, la UE centra els esforços a promocionar l’aerotèrmia, mentre deixa la porta oberta perquè els estats estableixin una normativa més exigent. Tanmateix, les veus que demanen d’establir una data de prohibició a tota la UE són cada vegada més potents, i és un futur probable si tenim en compte què fan molts països europeus. El més primerenc fou Dinamarca, que prohibí les calderes de gas noves a partir del 2013 i vol passar el 50% de les llars del país a sistemes de calefacció urbana, compartida entre edificis a escala de barri per millorar-ne l’eficiència. Li seguiren Noruega, amb prohibicions a partir del 2017 i els Països Baixos (2018). França (2022) i Alemanya (2024) tenen legislacions que prohibeixen de facto noves calderes de gas. A Àustria es prohibirà la venda de calderes de gas a partir del 2023, i també la reparació de les velles. A Flandes i el Regne Unit la prohibició en edificis nous serà vigent a partir del 2025.