Desmuntant el voluntariat internacional

“Si vols viure una experiència única que canviï la teva vida, ser un voluntari internacional hauria de trobar-se al primer lloc de la teva llista”. Amb aquest eslògan es presenta ELI Voluntarios, una de les moltes organitzacions que coordina voluntariats internacionals a països d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina. El procediment que ha de seguir l’usuari interessat a viure aquesta experiència és senzill: només cal navegar per la pàgina web de l’entitat, escollir el destí, triar un programa d’ajuda d’entre el ventall que s’ofereix i, per descomptat, pagar el preu.  Un cost que, a la llarga, pot sortir car.

Existeixen diferents mètodes per realitzar un voluntariat internacional. Un dels més populars entre els debutants són les empreses socials que assessoren i posen en contacte els interessats amb ONGs locals del país on volen realitzar el voluntariat.

Una via alternativa a aquest sistema d’assessorament previ és parlar directament amb organitzacions sense ànim de lucre més petites que les empreses, que tinguin relació amb ONGs locals d’algun país. Aquesta opció esdevé una preferència per molts voluntaris iniciats que volen fer una gestió més directa dels seus diners, sense intermediaris pel mig.

El mite del turisme sostenible

Lluc Martí, coordinador de programes de la Fundació Catalunya Voluntària, considera que s’ha de tenir una visió oberta i plural en les opcions per realitzar un voluntariat internacional: “Has de saber on vas i amb quin tipus d’entitat fas el voluntariat, acceptant les seves condicions”.

La seva és una valoració prudent. Cada cop són més les veus que s’alcen en denúncia de l’impacte sobre el territori que genera el tràfic massiu de persones en qualitat de voluntaris. Diverses entitats alerten que la demanda de voluntariats internacionals com a sinònim d’experiència solidària ha generat un moviment turístic cap a països subdesenvolupats. Aquest turisme, que s’ha venut com a activitat de creixement personal, ha propiciat una aparició cada cop més nombrosa d’empreses que, aprofitant les vacances d’estiu, gestionen estades d’entre dues setmanes i dos mesos a països on la població viu en condicions precàries. Juan Antuña, fundador de Fresh NGO Opportunities, explica que la majoria de gent que recorre a aquestes empreses és jove, no té experiència en el món dels voluntariats i associa el fet de pagar amb una garantia de seguretat. Tanmateix, un cop són al país, els voluntaris s’adonen que el nivell de vida és molt inferior al preu pagat.

Antuña assegura que aquest turisme sostenible és un nou concepte que res té a veure amb el voluntariat internacional. Segons el seu criteri, es pot diferenciar entre anar a realitzar una activitat social a la vegada que es fa turisme (com anar a fer classes a un orfenat i aprofitar el temps d’oci per viatjar) o traslladar-se a un país subdesenvolupat a aportar coneixements (cas d’un metge que decideix prestar serveis durant un any a Metges Sense Fronteres). Aquest últim exemple seria per Antuña la definició del voluntariat internacional: són situacions on es valora la feina del voluntari i se li ofereix tant allotjament com menjar pels seus serveis.

El tema del preu és, segons ell, un altre indicador de la veracitat del voluntariat que s’està realitzant. Assegura que cap ONG real cobra un preu als voluntaris, i que moltes de les suposades ONGs locals amb les que tenen pactes les empreses socials occidentals són en realitat negocis encoberts. Aquests fenòmens es produeixen especialment a països d’Àfrica i d’Àsia. Segons l’ONG espanyola, Círculo de Cooperación, El Nepal té una lluita contra el tràfic de nens que s’ha creat arran de la demanda de voluntaris occidentals que volen tenir una experiència solidària a orfenats. Es tracta d’infants que, tot i tenir pares, són enviats a cases d’acollida.

Un negoci semblant es fa amb els projectes mediambientals, sobretot a països africans. Esdevenen una atracció turística pels occidentals que, en moltes ocasions, acaba expulsant a les comunitats locals del seu territori.

El Nepal té una lluita contra el tràfic de nens que s’ha creat arran de la demanda de voluntaris occidentals que volen tenir una experiència solidària a orfenats.

Estabilitat de consciència

A qui paguem i per què paguem és un dels dubtes. No obstant això, el més gran és: serveix d’alguna cosa? Té algun impacte positiu anar dues setmanes a un país estranger a fer una activitat social o el flux continu de persones que es genera pot esdevenir un destorb? Fins a quin punt la nostra satisfacció personal és una satisfacció pels altres?

Martí assenyala la decadència que està patint en els últims temps el voluntariat social: “Sens dubte és molt més profitós tant per la persona que ho fa com per la que ho rep i té un valor afegit, que és una experiència de formació contínua”. És conscient que els voluntariats internacionals criden més l’atenció pel seu exotisme, però no pot evitar lamentar-se: “Sap greu que la gent estigui més motivada a realitzar un voluntariat a l’estranger que a ajudar la seva comunitat”. La diferència entre els dos és que el voluntariat social es pot realitzar a prop de casa i no suposa cap despesa de diners. No és necessari viatjar milers de quilòmetres per créixer com a persona. La solidaritat és a tot arreu.

Sap greu que la gent estigui més motivada a realitzar un voluntariat a l’estranger que a ajudar la seva comunitat”

Costos del turisme sostenible

El preu acostuma a variar per cada una de les opcions, tot i que en molts casos segueix uns patrons de finançament semblants. L’empresa social sol requerir dos pagaments. Albert Molina, director general de l’empresa social Cooperating Volunteers, explica que cobren una primera taxa d’inscripció al programa de 235 €, en concepte de costos d’assessorament al voluntari. Aquesta taxa és fixa i independent del país o del temps d’estada al destí. El segon pagament és un cost associat al proveïment d’àpats diaris i a l’allotjament.

En el cas d’una Organització sense ànim de lucre més petita, la taxa fixa d’inscripció pot ser exigida igualment. El que pot variar en aquesta opció és el cost de l’allotjament i el menjar, que pot ser inferior al que cobraria una empresa social. En aquest sentit i segons les taules de costos, un voluntariat de 3 setmanes a Koforidua (Ghana) costaria 648 € a través d’una ONG petita com Hola Ghana i 752 €  mitjançant una empresa social com Cooperating Volunteers.

La legalitat
La normativa del voluntariat és complexa. Existeix una Declaració Universal, però molts països han desenvolupat la seva pròpia normativa. En el cas espanyol, la llei 45/2015, de 14 d’octubre de voluntariat, afirma que només es pot entendre aquest fenomen com un intercanvi de serveis essencialment gratuït. El mateix passa en el cas català, on la llei 25/2015, del 30 de juliol del voluntariat, només l’entén dins del marc d’una entitat sense ànim de lucre.

Molts dels programes de voluntariat internacional actuals, doncs, no tindrien cabuda en una lectura literal dels articles.