27.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 27.11.2016 - 23:56
Em dic Salud Muñoz, sóc periodista i vaig ser durant dotze anys (1998-2011) corresponsal del diari El Mundo a Tarragona.
‘Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat’ és un dels onze principis de la propaganda de Goebbels, l’anomenat ‘principi d’orquestració’.
Joan Maria Piqué, en l’entrevista del dia 22 de novembre passat a VilaWeb, s’atribueix falsament haver provocat la caiguda del regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, a conseqüència de les seves publicacions i investigacions sobre el cas Terres Cavades. En aquell moment, el cas va ser seguit per molts ciutadans; per això som força gent que recordem com van anar les coses i ens sorprèn la insistència d’aquest individu a arrogar-se un impostat protagonisme.
He d’admetre que no és la primera vegada que tinc coneixement que Joan Maria Piqué s’atribueix aquests mèrits. La propaganda, fins ara, s’havia limitat a petits comitès, on ha anat repetint-la. Tanmateix, ara que la mentida ha passat a un àmbit més públic convé aturar-la. No només perquè a mi i al meu mitjà d’aleshores ens despulla del mèrit d’haver canviat el focus del drama d’uns veïns al descobriment d’una trama de corrupció política i sepulta les conseqüències que va tenir per a mi i la meva família, sinó per la defensa del dret constitucional que tenim els ciutadans a rebre i comunicar informació veraç.
No vull desmerèixer ningú: ni la tasca duta a terme en aquell moment pels periodistes d’uns altres mitjans de comunicació: Esteve Giralt (La Vanguardia), Esther Celma (El Periódico), Oriol Aymí (El País), Laura Balcells (Onda Rambla), Gemma Torrens (cadena Ser), Jordi Martí Font, actual regidor de Tarragona, i un altres companys periodistes; ni la implicació de veïns i de polítics honestos que van actuar de manera efectiva (com Xavier Almagro, d’ERC); ni vull devaluar els records d’una època engrescadora i apassionant per a tots els qui la vam viure. Tots compartim la satisfacció d’haver contribuït a defensar el dret d’informació de la ciutadania.
Reitero que Joan Maria Piqué s’atribueix una audàcia i un mereixement que no es corresponen a la realitat i sospito que té la intenció de fer-ho sempre que en tingui ocasió. Quan parlo de la realitat, em refereixo a la que és fàcilment comprovable en una hemeroteca: si algú es vol entretenir a verificar-ho, que no li passi per alt un article d’opinió signat per Piqué al Diari de Tarragona, en què perdona la corrupció de Convergència Democràtica de Catalunya per la feblesa de la carn i del tarannà humà.
Moltes gràcies.
