Deslligant el sexe de la reproducció

El preservatiu, la píndola, l’anella, el diafragma… Aquests mètodes per evitar l’embaràs ens semblen moderns i innovadors, però la realitat és que les pràctiques anticonceptives han existit des dels principis de la humanitat. De fet, podríem dir que els anticonceptius són tan antics com el sexe mateix. Les diferents maneres que una societat té d’evitar l’embaràs ha reflectit, al llarg de la història, el coneixement científic d’aquesta societat i el seu desenvolupament tecnològic. Però sobretot és el mirall de com es concep el sexe, amb quins valors es relaciona, i els rols que l’home i la dona tenen al voltant de la pràctica sexual.

Des dels fems de cocodril fins al condó de làtex

La “revolució sexual”: les dues cares de la píndola anticonceptiva
Quan parlem de “revolució sexual” ens referim a tot un seguit de canvis en la moral i el comportament sexual humà que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XX al món occidental. Durant aquest període, es va qüestionar el rol tradicional de la dona, així com la institució del matrimoni, i es va iniciar una reivindicació de la llibertat sexual on es pretenien separar les relacions sexuals de la reproducció. Així doncs, els anticonceptius van tenir un paper clau durant aquest període, i el seu ús es va estendre de manera generalitzada, especialment el de la píndola anticonceptiva.

Malgrat que tot això és cert, també cal destacar que l’anomenada “revolució sexual” no va alliberar la dona de manera transversal. L’estudi Hite, realitzat el 1976, per Share Hite, va evidenciar que moltes dones de l’època no van beneficiar-se de la nova moral sexual, i algunes fins i tot van sentir que no hi havia cap mena de revolució.

Contràriament a l’opinió popular, la píndola de control de naixement va ser, més aviat, una resposta tecnològica als canvis socials, que no pas una causa. No va suposar una total llibertat sexual en el sentit que, tot i que va alleujar la por de quedar-se embarassada, va generar nous dubtes i pors sobre els seus efectes, els quals no s’estudiarien fins més endavant.

El fet de declarar el sexe sa i necessari, i considerar a les dones lliures per a practicar-lo, juntament amb la proliferació de la píndola anticonceptiva, va suposar la pèrdua de les dones al seu dret a dir “no”. En tot això, Margarita López Carrillo, documentalista amb inquietuds feministes de l’associació RED-Caps, destaca que més enllà de la pèrdua de les dones en el seu dret a dir “no”, es tractava d’una qüestió de potestat. Afirma que “la píndola no va acabar de resoldre problemes que se suposava que havia de resoldre, i això tenia a veure amb el fet que les dones no acabaven de sentir-se suficientment mestresses d’elles mateixes. La idea que les dones poden controlar la seva fertilitat passa pel fet que les dones se sentin propietàries del seu cos i amb dret a controlar la seva fertilitat i la seva vida”.

La comercialització dels anticonceptius
“La idea d’igualtat entre homes i dones amaga el fet que en realitat no som iguals, però sí que tenim els mateixos drets. Tenim el dret a ser com som”, sentencia Margarita López. La història, però, ens ha mostrat com sovint aquest dret s’ha vist suprimit, fins i tot en moments quan creiem que s’enaltia.

L’escriptora nord-americana Erica Jong defineix el feminisme com un camí en la selva que es tanca amb molta facilitat. L’anticoncepció forma part d’aquest camí. Quan amb la revolució sexual els anticonceptius van començar a assentar-se en la societat es va produir un punt d’inflexió en la història de la sexualitat. Tot i així, l’anticonceptiu, si bé va obrir un ampli ventall de possibilitats en el sector femení, ho va fer sota la mirada d’una societat patriarcal. Una societat que no acabava d’acceptar la idea que la sexualitat no era únicament reproducció, sinó també erotisme, afectivitat i plaer, i sobretot si es relacionava amb la dona.

El que en un principi va semblar un progrés en termes de llibertat sexual, ràpidament es va adaptar a les circumstàncies socials i econòmiques del moment. Des del segle XIX que les dones són les més medicalitzades, i amb l’anticoncepció això ha augmentat. Tot i que la majoria dels mètodes anticonceptius alliberen a la dona en un sentit sexual, creen una dependència fisiològica i mèdica. Les dones no són del tot lliures en dues qüestions. Primer, han de responsabilitzar-se de l’administració dels diferents mètodes: la píndola diàriament, l’anella vaginal mensual i els pegats transdèrmics cada 3 anys. És cert que això permet a la dona “no pensar” durant un temps determinat, però aquests mètodes exerceixen “la seva funció sobre el cos de la dona independentment del moment sexual”. Aquest és el segon problema: els diferents mètodes mantenen a les dones en disposició anticonceptiva permanent.

En associacions com la RED-Caps posen èmfasi en aquest aspecte. Ressalten que “l’anticoncepció hormonal és una anticoncepció concebuda des de la fertilitat masculina, la qual és constant a diferència de les dones que són fèrtils dues vegades al mes”. La gran paradoxa que sorgeix és que són precisament les dones qui es prenen aquesta anticoncepció cada dia, quan són els homes els fèrtils constantment.

El focus en la recerca d’anticonceptius no era tant la fertilitat com l’efectivitat del mètode mateix. L’objectiu era, i segueix essent, evitar l’embaràs i avui dia tenim a la nostra disposició una gran varietat de mètodes que compleixen amb aquesta funció.

A la llarga, s’ha produït una normalització dels anticonceptius i, a més, una clara comercialització d’aquests sense realment arribar a mostrar la seva autèntica cara. Sabem quins anticonceptius hi ha i els fem servir, però realment desconeixem tots els seus efectes. Segons la mèdica Margarita López, el més innocu pel cos de la dona és el preservatiu pel simple fet que “no només evita l’embaràs, sinó que també protegeix la transmissió de malalties infecciones”. La realitat, però, és que tot i que el preservatiu segueix estant molt de “moda”, s’ha posat “l’accent en la píndola anticonceptiva de forma molt sospitosa donats els inconvenients que té”, puntualitza l’experta.

Un dels principals problemes és la falta d’informació. Per una banda, no s’adverteix ni s’informa adequadament dels riscos a curt i llarg termini com pot ser la pèrdua de desig sexual o trastorns diversos. Per l’altre, l’anticonceptiu s’ha començat a receptar com si es tractés d’un ibuprofè. Hi ha una campanya més o menys explícita sobre els beneficis no anticonceptius de la píndola, com ara regular la regla. Per a Margarita López el missatge és clar: “ens fan creure que s’està més sana i millor si es pren la píndola, encara que no es necessiti anticoncepció”.

En aquest sentit una autèntica revolució feminista del futur seria aquella on les dones lliures poden evitar les intervencions sobre el seu cos destinades a mantenir-les controlades reproductiva i sexualment. El gran repte és que hi ha d’haver una obertura de consciència sobre els diferents mètodes anticonceptius i conèixer tots els efectes, positius i negatius. Però per aprendre cal desaprendre. Cal desaprendre que l’anticoncepció hormonal és l’única opció, i entendre que la responsabilitat sobre la salut de la dona és un dret i ha de ser respectat.