17.04.2018 - 22:00
Benvolgut Jordi:
VilaWeb em demana que t’escrigui una carta, que parli de tu. Ets d’aquells polítics que desmunta per complet la teoria que diu que els polítics no són propers, no són accessibles i que només miren pels interessos propis. Aquesta teoria, que malauradament plana per l’ambient social des de fa molts anys, queda ben lluny de la realitat. Almenys, queda ben lluny amb tu.
Vaig entrar a formar part del moviment No Vull Pagar, moviment que neix quan en Josep Casadellà fa viral un vídeo en què denuncia les irregularitats en tot el procés concessionari. Accedir a tu, Jordi, va ser una de les fites més senzilles. Ens vas atendre des del primer dia. Aquí va ser on vaig conèixer aquella política de què molts parlaven però que semblava ben utòpica. La manera de fer política que sedueix, que meravella i per la qual val la pena dipositar un vot.
Vas aconseguir que em parés a pensar si allò que jo mateixa escopia sobre els polítics era just i real. I en general, no ho era. Tu, la teva proximitat, la teva predisposició, sempre, a ajudar i col·laborar, la teva generositat, la teva incansable força per a continuar treballant, la teva capacitat d’aglutinar i fer equip, la teva destresa davant qualsevol tema, la teva prudència, també la teva fermesa i seguretat i, sobretot, el teu inqüestionable compromís, tot això va fer que de mica en mica entengués la política de manera diferent com l’havia entesa els darrers anys, intoxicada per sobreinformació. ‘Nogueras, calma. Compta fins a deu, primer’, em dius sempre.
Recordo una de les primeres vegades que vaig anar al parlament. Havia demanat hora per a veure’t. ‘Però de què vols parlar?’, em deies. ‘Doncs de noves tecnologies, Diputat Turull’, et vaig contestar. Vaig arribar amb un ‘manual’ absolutament casolà sota el braç, que havia fet jo a casa, titulat ‘Bàsics per a ser a Twiter’ (no recordo el títol exacte, però era un manual bàsic de com començar a treure el nas a Twitter). Em vas mirar molt rar quan te’l vaig ensenyar. ‘Heu de tenir tots Twitter, senyor Turull. No podeu fer errades ortogràfiques, heu de ser clars, heu d’interactuar, en la mesura del possible, heu d’aprofitar aquest extraordinari altaveu perquè la societat pugui veure realment com sou i tot el que feu, més enllà dels titulars dels mitjans convencionals….’. Avui, tens desenes de milers de seguidors. Jo en tenia molts més que tu, i encara recordo el dia que em vas passar. Vam riure molt recordant aquella escena al parlament en què et donava lliçons de xarxes socials. Avui tu ets un dels grans influencers a les xarxes socials.
Una de les coses que més m’agrada és que ets d’aquells polítics que sempre diu que SÍ. ‘Jordi, pots venir a un sopar que volem fer a Cardedeu?’, ‘Jordi, t’aniria bé venir a un sopar que farem a Mataró?’ ‘Jordi, la colla dels Cada11CadaMes ens demanen si podries anar a Terrassa’. Sempre, sempre, sempre tens temps per a la gent.
Fa uns anys, tenia una percepció dels polítics no massa bona. M’agrada revisar els escrits d’abans del 2012 i els actuals. L’evolució de la meva opinió de la política i els polítics ha evolucionat molt en pocs anys; de fet, conèixer polítics de la teva talla va fer que confiés de nou en la política, que l’estimés i que la percebés com una eina imprescindiblement positiva per a canviar el món.
Te’n recordes? Vas ser tu la persona que em va traslladar la decisió del partit de proposar-me per anar a llistes a les eleccions generals del desembre del 2015. Em vas convocar al teu despatx al parlament i de manera directa, sense embuts, em vas dir: ‘Voldries anar a les llistes per Convergència, el desembre?’ Sense tu, sense el teu suport i expertesa, mai hauria pogut dir que SÍ. Ets un mestre de la política, un enamorat del país, de la teva gent i la teva família.
La Laura, la Marta i la Blanca, les teves tres dones. Sempre les tens a la boca. De fet, quan escoltes les teves filles, t’adones de la potència que transmets… Són el teu reflex. I la Blanca, la teva dona, ferma, dolça, potent, forta, intel·ligent, decidida, preciosa. Quan veus qui t’envolta, entens com ets.
He viscut moments d’una potència política escandalosa al teu costat, bons i no tan bons. Però si alguna cosa he après de tu, és gestionar aquells moments durs i amargs de la política, de la vida.
Desitjant tenir-te lliure,
Míriam Nogueras
