Desintoxicació: el PP menteix al parlament sobre el suport del corredor mediterrani

El PP ha acusat el govern català, en sessió parlamentària, d’anar en contra del corredor mediterrani i d’haver-lo ‘boicotat històricament’.

La realitat és ben diferent. Tant el govern com la societat catalana, i també la valenciana, han reclamat permanentment el corredor mediterrani. En canvi, el govern espanyol, sobretot quan hi ha hagut el PP, ha centrat la seva reivindicació en l’anomenat corredor central i han incomplert constantment els acords i els terminis exigits per la Unió Europea per a construir-lo.

La reclamació del corredor mediterrani va començar fa dècades i no ha estat mai atesa. Els incompliments oficials es remunten al 2011, quan la Comissió Europea va incloure el corredor mediterrani a xarxa bàsica transeuropea de transports.

Malgrat la implicació de la Unió Europea, l’obra no ha estat mai prioritària per al govern espanyol. En el període 2009-2016, només el 22,1% de la inversió pressupostada en alta velocitat s’ha destinat al corredor mediterrani; en canvi, el nord de l’estat espanyol ha rebut el 44,6% de les inversions.

Els incompliments són reiterats. Encara no hi ha cap línia ferroviària entre Múrcia i Almeria; el 2013 es va prometre per al 2015 l’estret internacional a València i encara no ha finalitzat; i entre Tarragona i Castelló, després de tres anys, les obres encara han de començar en alguns trams. Entre Vandellòs i Tarragona, el doble de via que fa dècades que es demana va amb un any de retard i entrarà en servei sense ample internacional. I el tram que uneix Tarragona i Castellbisbal, fa anys que està licitat i adjudicat però d’un any per un altre va sortir del pressupost general sense haver estat executat.

L’escàndol més gran va saltar el 2017, quan el govern valencià va denunciar que vora 1.000 milions d’euros del fons per a la construcció del corredor mediterrani havien servit per a pagar obres del corredor central, com ara el túnel d’Atocha-Chamartín i la connexió de l’aeroport de Barajas amb el TGV. A més, els presidents de l’Aragó i Andalusia van signar un protocol exigint de posar en marxa el corredor central.

Fa temps que el govern espanyol ha prioritzat el corredor central, que passa per Madrid, per sobre del mediterrani, fins i tot posant-se en contra d’Europa. El 2013, l’ex-ministra de Foment espanyola Ana Pastor i els eurodiputats del PP i el PSOE es van quedar sols a Europa defensant el corredor central.

Per la seva part, el govern català ha pressionat constantment pel corredor mediterrani, que es reclama des dels anys noranta. Més recentment, el març del 2016, el president Puigdemont denunciava que l’estat espanyol no complia amb els compromís d’impulsar el corredor mediterrani. El mes següent, els consellers de Territori català i valencià es reunien per exigir de manera conjunta un calendari concret pel corredor mediterrani amb terminis avaluables i la creació de la figura d’un coordinador del projecte per fer el seguiment de les obres. La Generalitat també impulsava el maig de 2016 la creació d’una Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani, amb administracions i agents econòmics catalans, per pressionar per al nomenament d’un coordinador tècnic independent. El mes d’agost els governs català i valencià tornaven a reclamar a l’estat una ‘planificació real’ per al corredor mediterrani. I el març de 2017, Catalunya, el País Valencià i les Illes reclamaven de manera conjunta una autoritat única per al corredor mediterrani. Finalment aquest mes de desembre Catalunya i el País Valencià tornaven a fer un front comú per impulsar el Corredor Mediterrani.

Acusar els governs català i valencià d’haver-se’n desentès del corredor mediterrani com ha fet Alejandro Fernández en seu parlamentària no se sosté davant les evidències.