06.03.2018 - 12:00
|
Actualització: 06.03.2018 - 20:54
La notícia publicada la setmana passada en alguns mitjans sobre un cas suposat de reclutament de mossos per a fer espionatge polític s’ha demostrat que és falsa. La informació fou producte de filtracions de la policia espanyola sobre la documentació interceptada als Mossos el 26 d’octubre a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El Confidencial, concretament, va explicar que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) reclutava agents dels Mossos d’Esquadra per fer espionatge i els oferia un sou en negre de 700 euros, un pis franc i assistència legal. Tanmateix, una informació publicada avui per La Vanguardia, i confirmada i ampliada pels Mossos a VilaWeb, ho desmenteix.
La història neix de la declaració d’un mosso davant els seus superiors, en què denuncia que dos reclutadors li van oferir de formar part del Cesicat. L’agent diu que hi va tenir dues trobades i que la feina consistia a fer escoltes telefòniques a polítics i més persones d’interès que poguessin perjudicar a la Generalitat. Segons la declaració, els suposats membres del Cesicat sabien detalls de la vida íntima del mosso, li van presentar documentació oficial i li van ensenyar un pis franc, situat al carrer de Numància, número 77.
La realitat, tanmateix, no és aquesta. Un dels suposats reclutadors, un estudiant universitari que tenia poc més de divuit anys, pretenia establir una relació sentimental amb l’agent dels Mossos i feia servir l’excusa del Cesicat per a quedar amb ell. No hi havia cap pla d’espionatge amb escoltes. El sou era una mentida, com també l’assistència legal. El pis franc era el domicili familiar del fals reclutador. La documentació oficial era una falsificació amb segells de la Generalitat i el Cesicat extrets d’internet. I tota la informació personal de l’agent l’havien aconseguida a les xarxes socials.
El 19 de novembre de 2014, els reclutadors van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra per presumptes amenaces, suborn, falsedat documental i un delicte contra els drets fonamentals de l’agent. Tres anys després, durant el judici, els reclutadors van admetre els fets i van explicar davant un magistrat tota la trama amb un propòsit sentimental que s’amagava darrere el fals pla d’espionatge del Cesicat. Finalment, les defenses i la fiscalia van acordar una pena de multa de divuit mesos per a cadascun.
La font de la informació falsa: la policia espanyola
Tota aquesta informació falsa fou donada per bona per El Confidencial en aquesta notícia de divendres passat titulada ‘El govern va captar mossos com a espies en un pis franc i després de recollir-ne dades personals‘. I n’era la font la policia espanyola. Més concretament, el document que la policia espanyola ha elaborat sobre les caixes de documentació que van interceptar als Mossos d’Esquadra el 26 d’octubre i que eren traslladades a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. D’aquella documentació, la policia espanyola n’ha fet una tria, i n’ha elaborat un document que ha enviat a la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. I en va fent filtracions controlades a mitjans de comunicació, com ara El Confidencial i El Periódico.
En aquest cas, s’ha demostrat que la informació era falsa, perquè hi ha la declaració de denúncia dels fets que va fer el mosso afectat als seus superiors, però no la resolució del cas. La policia espanyola ha filtrat més dades sobre la documentació intervinguda aquell 26 d’octubre sobre suposats seguiments a dirigents polítics unionistes i periodistes i que han servit per a construir un relat mediàtic i polític de desprestigi de l’acció del govern de la Generalitat aquests últims anys, concretament contra la direcció d’Interior i contra el major Josep Lluís Trapero.
