15.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.11.2023 - 21:52
Ahir a la tarda, enmig del procés d’investidura de Pedro Sánchez, el grup de Vox va presentar una iniciativa al senat espanyol perquè la cambra demani la il·legalització d’ERC i Junts, en aplicació de la llei de partits. Hores més tard, el dirigent de la formació, Santiago Abascal, va tornar-hi a fer referència en el discurs al congrés. “Avui mateix hem instat el senat a demanar la il·legalització de Junts i ERC, que es beneficien d’aquesta llei d’amnistia inconstitucional. La majoria no colpista al senat pot obligar el govern a encetar el procés d’il·legalització“, digué.
Vox, tot sol, no podria pas impulsar la iniciativa al senat, atès que no hi té sinó tres representants, però sí que se’n podria assegurar l’aprovació en cas que convencés els representants del PP, que hi té la majoria absoluta. Però fins i tot en cas que Vox s’assegurés el suport del PP al senat, la iniciativa hauria de menester l’aprovació final del govern espanyol en funcions. Per tant, es descarta el procés d’il·legalització de dos partits, ERC i Junts, que es troben entre els socis d’investidura de Sánchez.
El suport del govern en funcions, imprescindible
“Us supliquem, senyor Feijóo, que hi voteu a favor. Cal que ho feu.” D’aquesta manera es va expressar Abascal a l’hora de demanar al PP, ahir a la tarda, el suport a la iniciativa presentada hores abans pel seu partit al senat.
Tanmateix, l’aprovació al senat seria tan sols el primer pas en un hipotètic procés d’il·legalització d’ERC i Junts. Tot seguit el senat demanaria formalment al govern que encetés el procés, després de debatre la proposta al consell de ministres. Tal com estableix la llei de partits espanyola, tanmateix, tan sols el govern, en conjunció amb el ministeri fiscal, tenen potestat per a autoritzar la il·legalització d’un partit. El senat i el congrés –on Vox també va presentar abans-d’ahir una iniciativa d’il·legalització– únicament poden instar el govern a començar el procés.
Els arguments jurídics també flaquegen
Si l’aritmètica electoral i els càlculs polítics ja fan molt difícil de pensar que la il·legalització d’ERC i Junts es pugui aprovar, els arguments jurídics en què se sustenta la proposta de Vox acaben de dissipar qualsevol possibilitat d’èxit. Vox demana que aquests dos partits siguin il·legalitzats perquè considera que han donat suport al terrorisme. Per a acreditar aquesta afirmació, el partit cita l’encausament per terrorisme del president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per les accions del Tsunami Democràtic, un dels “grups terroristes” que Vox assenyala com a “beneficiats per l’amnistia”.
La llei de partits polítics espanyola, efectivament, recull com a motius pels quals un partit pot ser il·legalitzat “el foment o legitimació de la violència com a mètode per a la consecució d’objectius polítics” i “el suport polític a l’acció d’organitzacions terroristes per a la consecució de la seva finalitat de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública”. Aquest és, precisament, el motiu amb què van ser il·legalitzats Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna; això fou el 2003, una volta reformada la llei amb aquest propòsit.
Però en el cas d’ERC i Junts aquest suposat suport al terrorisme es desprèn de la interlocutòria presentada pel jutge Manuel García-Castellón en la recta final de les negociacions per la llei d’amnistia, que exclou explícitament els delictes de terrorisme. L’acusació de terrorisme dictada per García-Castellón gira entorn de la mort d’un turista francès que va tenir un infart a l’aeroport de Barcelona el dia de la mobilització del Tsunami Democràtic. A la interlocutòria, el jutge relaciona aquella mort amb la mobilització social, però l’equip mèdic del Servei d’Emergències explicà la setmana passada a VilaWeb que l’home havia estat atès, precisament, perquè els efectius mèdics eren a l’aeroport a causa de la mobilització.
Per si no n’hi hagués prou, la fiscalia va recórrer el proppassat divendres contra aquest encausament per terrorisme, tot al·legant que no hi veu aquest delicte i que el tribunal que presideix García-Castellón no és competent en la causa perquè és de jurisdicció ordinària, i no pas de jurisdicció especial.
El suport del PP al senat, qüestionat?
Més enllà dels inconvenients polítics i jurídics, hi ha també el dubte si els senadors del PP s’avindran a donar suport a la proposta de Vox. En el discurs d’ahir, Abascal ja va avisar el PP, en una amenaçada poc velada, que seria “molt difícil” que la ultradreta continués col·laborant amb ells a les institucions on governen plegats (incloent-hi els governs del País Valencià i les Illes) si els seus senadors s’avenien a tramitar la llei d’amnistia.
Resta per veure si les desconfiances expressades per Vox envers el PP són mútues, i si els representants del PP donaran suport a una iniciativa amb unes possibilitats d’èxit pràcticament nul·les. El PP, de fet, ja es va negar a abonar una proposta semblant de Vox, presentada al congrés l’any 2020, per a il·legalitzar els partits independentistes catalans, bascs i gallecs.
