Desinfectar Tarradellas

TEMA DEL DIA
Aïllar. El president de la Generalitat Quim Torra va demanar la setmana passada que es tanquessin el port de Barcelona i l’aeroport del Prat –rebatejat unilateralment per Pedro Sánchez amb el nom de Josep Tarradellas. La mesura formava part de la petició d’aïllar Catalunya per mirar de contenir el coronavirus. Una petició que ha repetit per carta al president espanyol, que és ara qui té les competències de Sanitat i Interior. Però no n’ha obtingut resposta. La política del govern espanyol continua essent centralista: refusa de tancar territoris, perquè això voldria dir que hauria de tancar Madrid, on les xifres d’infectats continuen disparades. Avui Àustria ha tancat el Tirol perquè és un dels principals focus del coronavirus al país. Ho recomanen totes les autoritats sanitàries, però el govern espanyol es nega a fer-ho de la mateixa manera, perquè seria admetre que la seva política de contenció del virus ha estat errònia.

La resposta de Sánchez és desplegar l’exèrcit per tot l’estat espanyol per donar una sensació de control a la població, tot i que en molts casos no se sap exactament quina funció fa, com ara a Mallorca. Després de les Illes i el País Valencià, el govern espanyol ha ordenat que l’exèrcit es desplegui a Catalunya amb l’excusa de desinfectar l’aeroport Josep Tarradellas i el port de Barcelona. Dues tasques absolutament necessàries, però que no caldria fer-les si aquestes instal·lacions fossin tancades, com va demanar el president de la Generalitat. O en tot cas les podrien fer les institucions catalanes amb mitjans propis. Desplegar l’exèrcit espanyol és una operació de propaganda de Sánchez per tapar les mancances sanitàries en la lluita contra el coronavirus.

La intervenció de l’exèrcit, dins l’operació Balmis, ordenada pel cap de l’estat major de la Defensa (JEMAD), el general Miguel Ángel Villaroya, s’ha fet sense consultar la Generalitat ni informar-ne el Departament d’Interior, que se n’ha assabentat per la premsa. Villaroya va ser nomenat per Pedro Sánchez el mes de gener. El president del govern espanyol parla de la necessitat d’enfortir la col·laboració amb les administracions autonòmiques, però amb la Generalitat només hi ha imposició. Les relacions entre tots dos governs són més tibants aquesta setmana per la centralització del material sanitari, que ha originat mancances de proveïment en alguns hospitals catalans, com ha tornat a denunciar la consellera Alba Vergés. Aquest diumenge es tornarà a fer una reunió virtual de Sánchez amb tots els presidents autonòmics, però Quim Torra encara no hi ha confirmat l’assistència. A la darrera ja no va voler signar el comunicat conjunt de tots els presidents autonòmics en què donava suport a Sánchez. Durant aquesta setmana els dos presidents no han tingut cap contacte i el balanç que fa el govern català de l’actuació de Pedro Sánchez és negatiu.

La militarització de la lluita contra la pandèmia és un instrument que es fa en uns altres països europeus, per reforçar la feina dels equips sanitaris i de les policies. En el cas de França, per exemple, es dediquen a repartir màscares entre la població, perquè també hi escassegen. Però en el context polític que viu actualment Catalunya, desplegar l’exèrcit, menystenint la Generalitat, es pot interpretar com una maniobra més de propaganda del nacionalisme espanyol. Ho demostra l’aplaudiment que ha aixecat entre els partits unionistes. El govern espanyol també va mirar de desplegar l’exèrcit al País Basc, però, tal com va avançar VilaWeb, el govern basc va impedir-ho. És prou clar que Torra no té a Madrid la influència que té Urkullu, aconseguida gràcies a detalls formals d’acatament, com la signatura del document amb la resta de presidents autonòmics després de la reunió de diumenge passat i, sobretot, a l’existència d’un grup parlamentari al congrés, el del PNB, que fa servir la seva influència per a qüestions com aquesta i no per a salvar l’esquerra espanyola.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic troba insuficients les ajudes del govern espanyol. La Generalitat considera que les ajudes del govern espanyol són insuficients, perquè no resolen l’infrafinançament crònic del País Valencià. El Ministeri d’Hisenda espanyol abonarà dilluns el primer pagament de les bestretes establertes en el sistema de finançament. Al País Valencià li corresponen 223 milions d’euros dels 2.800 de l’estat espanyol. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha destacat a l’informatiu del migdia d’À Punt que aquests diners es destinaran a dotar de recursos el sistema sanitari contra el coronavirus, als ajuts que necessiten les famílies més vulnerables i a ajudar els autònoms i les petites i mitjanes empreses. Per Soler, les mesures del govern d’Espanya són correctes però insuficients, perquè s’han de concretar i perquè les comunitats han de completar-les. La liquiditat anunciada pel govern espanyol, per exemple, creu que és insuficient i ha advertit que continuarien reclamant allò que els correspon. Soler es reunirà la setmana que ve per videoconferència amb la ministra d’Hisenda i li demanarà que avanci la liquidació del mes de juliol del 2018 i també el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Les Corts tanquen les portes mentre duri l’estat d’alarma. De mica en mica, van tancant institucions públiques essencials per al funcionament democràtic d’una societat, però l’extensió de la pandèmia del coronavirus obliga a prendre totes les precaucions. La mesa de les Corts, presidida per Enric Morera, ha acordat per unanimitat de suspendre el període ordinari de sessions mentre continuï vigent l’estat d’alarma. La decisió ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris, però podrà reconsiderar-se si les circumstàncies ho permeten. La suspensió de les sessions parlamentàries implica paralitzar la tramitació de les iniciatives pendents i també el còmput dels terminis prevists. La cambra garanteix que no s’anul·larà cap de les iniciatives que ja s’havien presentat. Mentre les Corts estiguin tancades, s’activarà la diputació permanent, que normalment es posa en funcionament per les vacances o en període electoral i ara s’encarregarà d’atendre les necessitats que puguin sorgir aquestes setmanes vinents.

Les Illes perden els vols d’interconnexió. Les companyies Air Nostrum i Air Europa han anunciat que deixen de fer els trajectes entre Mallorca, Menorca i Eivissa com feien fins ara. La decisió l’han presa per manca de rendibilitat, segons fonts del govern de les Illes. Aquestes dues companyies eren les úniques que oferien el servei interinsular i l’executiu de Francina Armengol va establir que a partir d’avui solament es podien fer dos vols, un d’anada i un de tornada. Air Nostrum i Air Europa tenien temps fins dimecres de presentar ofertes, però han informat que deixarien de fer aquestes rutes. Les reaccions polítiques no s’han fet esperar. El Consell de Menorca ha lamentat la decisió i ha fet una crida a la responsabilitat de les companyies, en la situació excepcional que es viu a causa del coronavirus. La presidenta del consell, Susana Mora, ha recordat que hi ha la necessitat de traslladar-se a Mallorca per motius sanitaris o laborals. El Ministeri de Transports i Mobilitat espanyol ha informat que com que cap companyia no ha mostrat la intenció de prestar els serveis aeris de connectivitat entre illes, promourà un procediment d’adjudicació que permeti la prestació del servei.

El govern andorrà es prepara per declarar l’estat d’alarma. L’executiu que encapçala Xavier Espot ja té el projecte de llei que ha de regular els estats d’alarma i emergència per a plantar cara a la pandèmia del coronavirus. El projecte preveu de declarar-lo durant quinze dies i que si s’ha de prorrogar, hagi de tenir el vist-i-plau del Consell General. El govern ja l’ha fet arribar als grups parlamentaris i, a diferència de la llei òmnibus, no es vol tramitar de manera especial, sinó debatre’l en comissió. Per tant, podria trigar a ser votat. La declaració de l’estat d’alarma implica la limitació provisional de la llibertat de circulació, la supressió del dret de lliure entrada i sortida del Principat i del dret d’intervenir la propietat privada. Segons com s’acabi redactant la llei, també podria afectar més llibertats bàsiques, com ara la d’expressió i informació, i retallar drets com el de reunió i manifestació.

La prefectura de Catalunya Nord prohibeix l’accés a la costa. La prefectura de Catalunya Nord ha emès un decret que prohibeix l’accés i la circulació a la costa. La prohibició afecta la circulació de vianants, ciclistes i de qualsevol vehicle no motoritzat, sobre el conjunt dels espais públics construïts del litoral. El decret precisa que són ports, molls, dics, esplanades i passejades vora mar. Justifica aquesta decisió explicant que s’ha constatat que les mesures imposades per evitar la propagació del virus Covid-19 no són respectades a la costa de Catalunya Nord. La prefectura va decidir de prohibir l’accés al llac de Vilanova de Raó.

LA XIFRA
60.000 alumnes del País Valencià que tenien beques menjador rebran un val per a comprar aliments de primera necessitat a la cadena de supermercats Consum. La conselleria d’Educació ha destinat 3,5 milions a fer efectiva aquesta mesura.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de març de 1882 es posa la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família. I les obres encara no s’han acabat.