26.02.2024 - 19:50
Malgrat que, amb motiu de l’enquesta de condicions de vida, presentada per l’Idescat avui, s’acostuma a donar més importància mediàtica a les taxes de pobresa, crec que, per l’evolució de la societat, és més interessant d’analitzar les diferències de renda que hi ha entre les capes de la població. Una disminució de la desigualtat és un pas endavant en la cohesió, i viceversa. Hem de recordar que venim de l’any de la pandèmia –i abans de la Gran Crisi– i que es va trastocar tot, també la distribució de la renda. Ara sembla que hem passat un parell d’anys en què la situació s’ha anat redreçant.
Els indicadors habituals per a mesurar la desigualtat de la distribució de la renda a Catalunya es van reduir lleugerament l’any 2023, cosa que és una bona notícia. I també es troben en més bona situació que l’any abans de la pandèmia. L’indicador S80/S20 (la relació entre la renda mitjana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més alta, en relació amb la renda mitjana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més baixa), el 2023 va ser del 5,0, una dècima inferior al 2022.
Per situar-nos, a l’estat espanyol, l’índex, segons l’INE, és del 5,5, també una dècima menor que l’any anterior. Aquesta dada ens diu que la desigualtat social és menor a Catalunya. La comunitat amb més desigualtat és Andalusia, amb un índex del 5,9, i on n’hi ha menys és a l’Aragó, amb 4,3. A Madrid, la desigualtat és més alta que no a Catalunya, amb el 5,3. A la Unió Europea el 2022 era del 4,7, és a dir, millor que a casa nostra.
En relació amb l’altra mesura utilitzada, l’índex de Gini, els resultats són gairebé iguals: el 2023 va ser del 29,9% –i el 2022 havia estat del 30%. (Cal recordar que un índex de Gini igual a 0% indicaria màxima igualtat; i igual al 100%, màxima desigualtat. Per tant, com més baix, menys desigual és la societat.) A tot l’estat espanyol, és del 31,5%, i ha baixat mig punt respecte de l’any anterior. Per comunitats, la desigualtat més alta correspon també a Andalusia, amb 32,6%, però seguida de Madrid, amb 31,6%; on és menor és a l’Aragó, amb 27,2%. I a Europa, la mitjana és de 29,6%. El país amb més desigualtat és Bulgària, amb 38,4; i el més igualitari, Bèlgica, amb 24,1.
Penso que aquesta qüestió de les desigualtats és poc present en el debat europeu. La Gran Crisi va agreujar l’augment de les desigualtats econòmiques i la pobresa en molts països, especialment en els més afectats per la crisi. Després hi ha hagut la pandèmia. En aquest període ha crescut l’heterogeneïtat dels estats membres de la UE quant a desigualtat i han augmentat les diferències amb la crisi. Cal dir que aquest creixement de les desigualtats és preocupant, tant del punt de vista de la justícia i la cohesió social com del punt de vista macroeconòmic, pels efectes potencialment negatius sobre el creixement.
Dels altres aspectes de l’enquesta de l’Idescat, es destaca el fet que la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a Catalunya va ser del 24,4% l’any 2023, tres dècimes menys que el 2022 (24,7%). La reducció d’aquesta taxa té relació, principalment, amb la reducció de la taxa de risc de pobresa, que és del 18,0%, 1,9 punts menys que l’any 2023 (19,9%), i assoleix el valor més baix d’ençà del 2015. També disminueix el percentatge de població amb baixa intensitat en el treball, que ateny el 6,6%, dues dècimes menys que el 2022 (6,8%). En canvi, augmenta el percentatge de població que viu en situació de privació material i social greu, que és del 8,9% (8,0% el 2022).
Per edats, l’únic grup que millora la seva taxa AROPE és la població de 65 anys o més, amb una taxa del 16,2%, 3,4 punts percentuals menys que no el 2022. En canvi, en el grup de més joves de 16 anys la taxa és del 33,1%, i això vol dir un augment de sis dècimes respecte del 2022. La taxa del grup de 16 a 64 anys també creix i passa a ser del 24,7% (4 dècimes més que no pas el 2022).
Sense dubte, el 2023, malgrat les lleugeres millores registrades en les condicions generals de la societat catalana, ha estat un any dur per a les capes menys afavorides de la població. Això ho comprovem fàcilment veient els indicadors del nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida. Per exemple, un 36,1% de la població declara no tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros; aquesta xifra ha crescut d’1,3 punts percentuals respecte del 2022. Per una altra banda, la població que declara no poder mantenir la llar a una temperatura adequada és del 20,0% (19,2% el 2022).
A banda i banda de l’espectre social, les diferències són notables i creixen, més enllà dels indicadors esmentats. Classificant la societat per grups, segons la facilitat o dificultat que tenen d’arribar a final de mes, cal destacar els augments d’aquells que declaren que tenen molta dificultat i molta facilitat, és a dir, els dos extrems. Els primers augmenten del 8,0% el 2022 al 9,2% el 2023 i els segons passen del 2,7% al 3,2%.
Finalment, amb la inflació, és lògic que hagi pujat el llindar de la pobresa. En el cas de Catalunya, es té en compte la distribució de la renda de tots els qui hi viuen. El llindar en les llars catalanes formades per una sola persona és de 12.564 euros i ha augmentat d’un 6,2%; d’això se n’obté una taxa de pobresa del 18,0%. Els càlculs que elabora l’Idescat en l’enquesta de condicions de vida de Catalunya tenen en compte aquest llindar. L’INE aplica el llindar de tot l’estat espanyol, que és de 10.990 euros en les llars formades per una sola persona, i si s’aplica a Catalunya, s’assoleix una taxa de pobresa menor, del 13,9%.
En definitiva, el 2023 ha anat econòmicament millor que no s’esperava. Del punt de vista social també hi ha hagut lleugeres millores, però malauradament no tantes com hom podria desitjar. De totes les dades exposades, la distribució de la renda hauria de ser millor –però, com a autonomia infrafinançada, de dins estant hi tenim poc a fer. M’ha sorprès la important desigualtat de les rendes que apareix a Madrid, tan sols per darrere d’Andalusia. Potser no tot és tant de color de rosa com ens pinta la senyora Ayuso…
